diumenge, 13 d'octubre de 2002
>
Els jardins de Rovira-Brull
la crònica
JOAN CATÀ
.
L'autor elogia els jardins de Rovira-Brull, des d'on es té una visió de la seva popular escultura «Laia l'Arquera» i que s'ha erigit en un dels símbols de la ciutat
+
Imatge de l'escultura «Laia l'Arquera», obra de Rovira-Brull, del qual porten el nom els jardins que hi ha entre la Porta Laietana i la Via Sèrgia, i que honoren un dels protagonistes de l'art contemporani a Mataró.
Foto:
DAVID MARÍN.
|
Els jardins de Rovira-Brull, tocant al carrer de la Teixidora, travessats pel carrer de la Remallaire i el de la Repuntadora, veïns del de la Bobinadora, l'Overloquista i la Resseguidora, els jardins que s'estenen entre la Porta Laietana i la Via Sèrgia, al polígon de les Hortes del Camí Ral, porten oficialment el nom del pintor, dissenyador gràfic i escultor Josep María Rovira-Brull, fill adoptiu de la ciutat. L'Ajuntament en ple ho va aprovar a primers de juliol, a proposta de la comissió del nomenclàtor. Rovira-Brull (1926 2000) ens ha llegat la monumental escultura metàl·lica Laia l'Arquera, plantada, precisament, a la Porta Laietana, des d'ara fa cinc anys i tan arrelada que ja s'ha erigit en un dels símbols per excel·lència de la ciutat.
A finals dels anys 50, Lluís Terricabres, Terri, li va descobrir Mataró. Aquell jove Rovira-Brull es va enamorar de la ciutat -«la meva ciutat», va dir de seguida tot i que era fill de Barcelona-, i la ciutat es va enamorar de la seva apassionada creativitat gràfica. Ell va dissenyar, per exemple, el folre de les caixes dels articles de punt de Manufacturas Cañamas, les lletres i el logotip de l'empresa dels mitjons Molforts, dos grans murals per al vestíbul de Tintex -avui se'n conserva una fidel reproducció a la biblioteca pública Pompeu Fabra-, la capsa dels torrons de la pastisseria Miracle, les lletres i el logotip primigeni de la Caixa Laietana o el jazzman i les lletres de la botiga de música Batlle.
Des dels jardins que ara duen el seu nom s'ha obert una perspectiva impressionant per a la retina tant del que l'observa com del que s'hi recrea.
Profundament marcat per les desgràcies de la guerra civil, Rovira-Brull, que va encapçalar el moviment d'avantguarda artística de l'escola de Mataró, que tant va fer per als joves creadors, és l'autor d'una fecunda col·lecció d'obres, des de Vat69 (1959) i una sèrie de litografies sobre milicians (1971) de la guerra civil, fins a la Primera història d'Es
ther (1985) i un tríptic sobre tauromàquia (1994), per citar-ne algunes. La més popular, però, és l'escultura Laia l'Arquera, probablement per la seva situació privilegiada en una de les entrades més transitades de la ciutat i per les seves enormes proporcions -34 metres d'altura i 38 tones de pes-, però sobretot, al meu entendre, per la força interpretativa de l'obra que simbolitza els nostres avantpassats. Rovira-Brull, un enamorat del cel·luloide, intuint que se la mirarien conduint des d'un cotxe, la va dotar d'una certa sensació de moviment ideant un tràveling imaginari. Amb aquest propòsit, va modelar la figura amb dos perfils oposats, completament verticals i gairebé sense volum. Des dels jardins que ara duen el seu nom s'ha obert una perspectiva inèdita, potser menys dinàmica, potser més estàtica, però igualment impressionant per a la retina tant del que l'observa d'esquitllentes com del que s'hi recrea per provar si realment l'arquera apunta o no al cim de Burriac.
Reconeixent una vegada més que on s'escriuen de veritat els noms propis d'una ciutat és als seus carrers, Mataró ha volgut honorar un dels protagonistes de l'art contemporani amb aquests jardins inesperats enmig de carrers plens d'aquelles ressonàncies obreres i tèxtils tan estimades per Rovira-Brull. Ara bé, de la mateixa manera que els carrers haurien de tenir -malauradament, s'ha de fer servir el condicional-, com a mínim, quatre plaques de marbre per designar quin és el seu nom, uns jardins com aquests, a part de cuidar-se amb detall, com feien divendres quan m'hi vaig passejar, en un elogiable exemple d'integració social, els joves disminuïts psíquics del Centre Especial de Treball (CEO) de la Fundació Maresme, han d'identificar-se als quatre vents perquè els que s'hi passegen, a peu o en bicicleta, encara que siguin pocs, sàpiguen que disfruten dels jardins Rovira-Brull i sàpiguen qui era Rovira-Brull, no fos cas que acabessin sent uns jardins anònims tenint nom com tenen.
|
)
