| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 7 de juliol de 2022


divendres, 27 de setembre de 2002
>

El PP i l'escombra que deixa

Portaveu del grup parlamentari PSC-CpC

tribuna

JOAQUIM NADAL FARRERAS. .
Aznar ha anunciat que escombrarà del mapa de les ciutats espanyoles tota la petita delinqüència. Però per escombrar, sigui el que sigui, s'ha de saber escombrar i s'ha de tenir l'escombra neta. Si no, deixa


+ José M. Aznar ha anunciat que escombrarà la petita delinqüència dels carrers de les ciutats de l'Estat.  Foto: EFE.
Fa més de dos anys que el Partit Popular sotmet el país a una pressió desqualificadora, a una versió molt local del pensament únic, a un vendaval excloent que intenta situar tothom a favor d'ells o contra ells. Tant és que es tracti de la seguretat ciutadana, la guerra de l'Iraq, els papers de Salamanca, la tributació local, les relacions laborals, la immigració o la qualitat de l'ensenyament. La tàctica és tibar. Tensar fort, fer por, anticipar enquestes amb el diagnòstic i sortir finalment amb una proposta la majoria de les vegades excloent, autoritària i demagògica. El mètode no és nou i té una seqüència pautada. Comença amb una gran arrencada mitinera de cap de setmana. Sempre un acte amb militants on oficia de mestre de cerimònies José M. Aznar. Eufòria desbordada de l'audiència i aprofitament mediàtic del muntatge. Escalfament de l'ambient, societat al bany maria, i finalment acord del Consell de Ministres i presentació d'un pla del govern. S'anuncia, per exemple, primer que la delinqüència creix, poc després s'assimila estadísticament aquest increment a la presència de més població estrangera, s'atia la por, i finalment s'anuncia la reforma de la llei d'estrangeria. Pel camí en tot el procés s'oblida la responsabilitat en el control de les fronteres, la preparació dels centres d'acollida i la facultat d'expulsió que les llei preveuen. Si es tracta de tibar els oponents se'ls acusa d'insolidaris, de contradictoris, de dispersos o se'ls interpel·la per les seves relacions amb altres forces polítiques. En plena escalada de la tensió, per exemple, el Partit Popular demana explicacions al PSOE per les relacions que manté amb ERC a través del PSC, als ajuntaments i a l'Entesa. Tensar Catalunya o les relacions polítiques amb els mètodes que aplica el PP al País Basc no solament no li sortirà bé sinó que és objectivament suïcida. Perquè la forma de conduir els afers al País Basc és discutible, però ho és més encara negar qualsevol v ia de diàleg institucional i tibar la societat en un intent de configurar dos blocs. Ara ha tocat el torn a la seguretat. Aznar ha anunciat que escombrarà del mapa de les ciutats espanyoles tota la petita delinqüència, i el govern ha donat a conèixer un pla: més places de policia i implicació de les policies locals en tasques de seguretat ciutadana. Només que les places que s'anuncien no cobreixen les vacants que hi ha hagut en els darrers anys i que carregar ara el mort a les policies locals quan fins ara s'ha aplicat una visió restrictiva, reduccionista, estrictament administrativa d'aquestes policies sona més a un intent de tensar també el món local que a un ferm propòsit de prevenir i intervenir de veritat en els temes relacionats amb la seguretat. Per escombrar, sigui el que sigui, s'ha de saber escombrar i hi ha escombres que deixen. Les escombres s'han de netejar de tant en tant; s'hi enganxen volves, borró, pols, fils, papers, engrunes, i arriba un moment que a l'hora de fer la segona passada deixen el que han recollit i escombrat en la primera. Aquest és l'efecte de la manera de fer del PP. Sembra por i no crea seguretat. La síndrome de la por és la inseguretat. En la definició ampul·losa i restrictiva del concepte seguretat la dreta genera por i la por estimula la inseguretat. S'impulsa la malfiança, ningú no es fia de ningú i els vells valors de la llibertat es troben pervertits i es posen en risc en benefici d'una voluntat escombradora que s'ho emporta tot, però que deixa rastre. I és, encara que sembli una paradoxa, un rastre d'inseguretat. Això passa perquè s'atorga a la seguretat un sentit restrictiu, i limitat. Autoritat i seguretat al servei dels administradors d'aquest concepte i de les seves idees i en contra de tots els que no les comparteixen. És una llàstima que en tot aquest procés s'hi barregi el tema terrorista. La xacra del terrorisme impedeix i dificulta l'aclariment i el desemmascarament d'aquesta manera errònia de concebre la seguretat. Jo vull que s'acabi ETA, que s'acabi el terrorisme, que torni la pau i la llibertat al País Basc. Ho vull radicalment, objectivament. Però també ho vull perquè serà més fàcil posar en evidència aquest teorema obscur que intenta fer lligar seguretat i por. Perquè hi ha por de no trobar feina, por de no arribar a final de mes, por de pactar, por d'opinar, por de discrepar, por de no trobar habitatge, por de la por, por de ser exclòs. Totes aquestes pors expressen les mil cares de la inseguretat. És per això que els partits progressistes proclamen que la manera d'entendre la seguretat per part del PP és interessada, esbiaixada i excloent, i que ho aprofita tot per impulsar un model, deixar rastre i impulsar la teoria del tot s'hi val. I no s'hi val.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.