dimarts, 30 de juliol de 2002
>
La vetllada d'arts marcials del Dojo Kan acaba amb èxit de públic i polèmica pels nombrosos nuls
Els combats de Jordi Calvet i Sergio López van acabar sense guanyador
BOXA
ALBERT SIMÓ
.
Badalona
La sala El Cel de Badalona va ser l'escenari de la seva primera vetllada amateur d'arts marcials. Set-centes persones al voltant d'un ring i 22 esportistes disposats a oferir un bon espectacle. La vetllada d'arts marcials -boxa, kickboxing i full contact-, organitzada pel gimnàs Dojo Kan va ser un èxit tant en l'àmbit estrictament esportiu com en l'econòmic, i els púgils locals, tot i patir les conseqüències d'un arbitratge excessivament salomònic, van oferir una imatge molt prometedora.
+
Sergio López i Jordi Calvet, estendards de l'acabar de formar Dojo Kan Team, van ser el centre d'atenció de la vetllada de boxa.
Foto:
EL PUNT.
|
La vetllada d'arts marcials que l'acabat d'inaugurar gimnàs Dojo Kan va organitzar divendres a la nit a la sala El Cel de Badalona va ser tot un èxit. Les previsions més optimistes es van acomplir i es va omplir el local, que presentava un aspecte magnífic.
Entre el públic, personatges de renom, com ara el boxejador Xavi Moya -al capdavant del seu equip, procedent de l'Esport Rogent-, i el campió del món de kickboxing Carlos Heredia.
La vetllada es va iniciar amb el debut en kickboxing de Sergio López, que es va enfrontar a Victor Aranda. Els nervis van passar factura al badaloní, que es va haver de conformar amb un nul que, globalment, feia justícia.
En categoria femenina, tot i que Maribel de Sousa va plantar cara a l'experimentada Laura Merlos, va acabar perdent per punts. És important destacar l'excel·lent i desigual combat -pel que fa al pes- que va fer Toni Chupi Rodríguez, que va demostrar molt d'ofici contra el figuerenc Rashim. Bon combat el que van protagonitzar Cinto Domènech i Jaume Barberà. Després de quatre assalts sense treva, va acabar també en nul.
El darrer combat de la nit, potser el més interessant, era el que tenia com a contrincants Jordi Calvet Fule i Abdela. La lluita va ser vibrant des del principi, i malgrat que la iniciativa la portava Abdela, era el de Badalona qui arribava amb més facilitat. Uns gestos d'esportivitat dubtosa d'Abdela van indignar un públic abocat a favor del badaloní, fet que encara el va esperonar més fins al final del combat, que va acabar amb un nul que no va agradar gens a Fule.
|
)
