dimecres, 12 de setembre de 2001
>
L'estrès de l'elit
El tianenc Dídac Atzet estudia al centre privat Pere Vergés, fa vuit hores diàries de classe i té temps per a un munt d'activitats
ISAAC SALVATIERRA
.
Tiana
Dídac Atzet, de 16 anys, és un dels molts estudiants de la comarca que dilluns comencen escola. Estudia al prestigiós centre privat Pere Vergés. A casa seva, a Tiana, es respira calma, malgrat que dilluns la maquinària familiar que implica el curs escolar es posarà en marxa. Tots en cotxe cap al Mas Ram, a Badalona, on és l'escola. En Dídac i la seva germana, Maria, posaran fi a tres mesos de vacances. Al Pere Vergés, l'únic centre d'elit de la comarca, on fan vuit hores diàries, s'aprèn fins i tot a l'hora de dinar. L'any passat a la Maria, que farà tercer de primària, li van ensenyar a pelar una pera. Tot i la proximitat del dia 17, quan comencen l'escola, ni en Dídac ni la Maria estan nerviosos. És que ja són veterans.
+
La família Atzet ha escollit el jardí per fer aquesta foto, on, igual que a Tiana, s'hi respira tranquil·litat.
Foto:
ISAAC SALVATIERRA.
|
En Dídac tampoc està tan nerviós. Això dels nervis de l'inici de curs no fan per ell. Dilluns que ve, la cartera, l'estoig, els llibres i, naturalment, el mòbil element ja imprescindible en l'equipatge de tot estudiant acompanyaran aquest jove tianenc de 16 anys en l'inici d'un altre trajecte inacabable de nou mesos. «Ho odio», diu de bones a primeres. Però sap que no ha volgut dir això. O almenys això és el que diu després, sota la mirada del seu pare.
En diuen el cole, però per ell, per en Dídac, per com ho explica, és com una feina. Desagradable molts dies, millor en d'altres. Però una obligació que cal complir. I que, si tot va bé, reporta uns beneficis. Aprendre, sí. Però, siguem pràctics, sobretot, la nota d'accés a la carrera de comunicació audiovisual, un 8,92, una de les mes altes. Vol ser periodista.
Durant vuit hores al dia, de dilluns a divendres, l'escola Pere Vergés de Badalona, l'únic centre d'elit de la comarca, es converteix en el seu lloc de treball. Un lloc on cal rendir de valent. A vegades massa. «Estem esclavitzats!», diu.
L'únic que el pot preocupar un pèl és l'augment de nivell. L'any passat feia quart d'ESO i ara es disposa a afrontar el batixllerat. Estudis postobligatoris: «He d'anar estudiant cada dia, de mica en mica. Sé que no puc fer el gandul, deixar-ho tot per al final i aprovar.» El seu pare, Toni Atzet, assenteix amb el cap. «En Dídac no és dels que s'ho mira i ja ho sap. Ho ha d'estudiar.» I la mare, Assumpció Llagostera, també fa que sí.
Els pares de Dídac tenen clar que al Pere Vergés no regalen res, al contrari. Els alumnes s'ho han de guanyar. Ella és professora de l'escola i coneix bé el que explica el seu fill. Des de l'altra banda, però, les coses es veuen diferent: «El centre té una línia pedagògica molt diferent a la resta; aquí, als alumnes els ajudem a formar-se com a persones.» En Dídac ho entén, i hi està d'acord. «M'agrada la bona fama que té el col·legi per tot arreu.» El que no li agrada és el preu que ha de pagar per guanyar-se aquesta fama. Li preguntem si té estrès. I somriu. Després de les vuit hores de classe té temps per a l'anglès, les classes de repàs i per fer un programa de ràdio a l'emissora del seu poble.
|
)
