dissabte, 8 de juny de 2002
>
Una exposició de «la Caixa» treu de la invisibilitat la transgressora pintora modernista Lluïsa Vidal
Ahir es va obrir a la Sala Girona, on serà fins al 28 de juliol
TINA CASADEMONT
.
Girona
Si el modernisme va ser l'època més creativa i explosiva de l'art català, on eren les dones? Aquesta va ser la pregunta que va moure la nord-americana Marcy Rudo, especialista en la cultura catalana, a investigar la creació femenina en el tombant del segle XIX al XX i a descobrir el talent, la personalitat i la transgressió de Lluïsa Vidal (Barcelona, 1876-1918). D'aquí neix l'exposició que ahir es va inaugurar a la Sala Girona de «la Caixa».
+
La nena del gatet negre (1903) és una de les peces més destacades de l'exposició de Lluïsa Vidal.
|
Lluïsa Vidal, pintora. Una dona entre els mestres del modernisme. Aquest és el títol de l'exposició, que es va estrenar fa uns mesos a Granollers i que, després de visitar Vic i Lleida amb molt bona rebuda, ara tancarà el periple a Girona. La mostra ofereix una oportunitat privilegiada de retrobar-se amb l'obra d'aquesta pintora, després de gairebé un segle de silenci, ja que la seva última exposició retrospectiva es va celebrar el 1919, un any després de la seva mort, als 42 anys, a causa d'una epidèmia de grip.
La responsable d'haver rescatat Lluïsa Vidal de l'oblit i la invisibilitat és la nord-americana Marcy Rudo i, de manera específica, la seva inversemblança pel fet que el modernisme només estigués protagonitzat per noms masculins. Així va començar la seva investigació, que ara tanca amb la coordinació d'aquesta exposició. La mostra reuneix una setantena de treballs, bona part dels quals provenen de col·leccions particulars. Són olis, aquarel·les, sanguines, dibuixos i il·lustracions, complementats amb documents personals, fotografies, retalls de premsa, exemplars de Feminal una revista feminista en la qual va col·laborar , targetes de presentació i cartes. Amb tot plegat, es convida l'espectador a endinsar-se en la versàtil i transgressora trajectòria d'aquesta artista, per a qui la pintura no va ser un entreteniment, com era l'habitual de les dones de la seva generació, sinó una professió. Una prova clau d'això es va produir el 1901, quan una Lluïsa Vidal de 25 anys va marxar sola a París per ampliar la formació que fins aleshores només havia desenvolupat en un ambient familiar amant de les arts. Retrats del seu entorn, escenes domèstiques i costumistes i paisatges són els eixos temàtics de l'obra d'aquesta pintora modernista, que es pot apreciar a Girona fins al 28 de juliol. El 6 de juliol, la comissària Marcy Rudo farà una visita comentada a l'exposició (19.00).
|
)
