diumenge, 7 d'abril de 2002
>
Com guanyar-se les garrofes amb el molí més gran del món
L'empresa familiar Germans Armengol, amb una tradició de decennis, fa bona la frase feta sobre les garrofes, i és líder a l'Estat en la distribució d'aquest fruit, de moltes més aplicacions quotidianes del que sembla
Ò.P.
.
El Catllar
Al Catllar hi ha una de les poques empreses del món que pot parlar amb propietat quan proclama que es «guanya les garrofes». Parlem de Germans Armengol, una societat familiar que es va originar quan els ascendents dels actuals responsables van començar a recollir entre els pagesos locals el fruit dels garrofers, un arbre força usual a la zona. El 1952 el negoci estrenava la primera trencadora de garrofes, i el 1965 es traslladava al seu emplaçament actual, fora del nucli urbà, on ha erigit, es diu, el molí o trencador de garrofes «més gran del món». Aquí l'empresa tracta anualment entre 40.000 i 50.000 tones d'aquest fruit que els porten cooperatives i particulars de tot l'arc mediterrani des de Sitges fins a Múrcia , amb la qual cosa ha esdevingut líder del sector a l'Estat espanyol, el principal productor mundial.
Tal com explica l'actual cap, Josep Armengol, la seva funció és recollir les garrofes i «separar la polpa del pinyol, el garrofí, una mena de goma blanca que és la part important de debò, ja que està considerat un dels millors espesseïdors naturals». Es tracta, de fet, de l'additiu E-410, que es ven a empreses alimentàries de tot l'Estat per elaborar des de gelats fins a quetxups, melmelades o gelatines: «Tots n'hem menjat; a Coma-ruga fins i tot hi ha un establiment que fa pastissos de garrofes, que el Rei va tastar quan hi va anar.» El garrofí també serveix per fabricar les típiques càpsules de plàstic dels medicaments, i la polpa s'exporta a tot Europa per a pinso animal, si bé una petita part també s'usa com a substitutiu dels cócs i les xocolates. Armengol mira el futur amb optimisme, tot i que adverteix: «Cada cop hi ha menys gent que en conrea, perquè tot i que no porta gaire feina, s'ha de collir a mà; el perill principal és que desaparegui la pages
ia, i per evitar-ho s'ha de valorar més la seva feina i demostrar-li que l'arbre té futur.» Ell, de moment, ja predica amb l'exemple.
La gent i els pobles de les nostres comarques
EL CATLLAR
|
