dijous, 14 de març de 2002
>
A Reus, ganxets
tomb de ravals
PERE ANGUERA
.
Tots els pobles tenen, a més del gentilici que serveix per a designar canònicament els seus habitants, unes altres designacions de vegades iròniques, algunes fins i tot insultants, inventades pels veïns dels pobles propers, sobretot per aquells amb els quals hi ha hagut una llarga rivalitat tradicional. A Tarragona són pelacanyes o a Reus, ganxets. Això ho sap tothom i no cal multiplicar els exemples. El problema ve quan es vol precisar l'origen i la cronologia de cadascun. A partir de la dita «A Tarragona manxen i a Reus enganxen», sovint s'ha suggerit la possibilitat que dita i renom col·lectiu reusenc estiguin lligats amb la construcció de la línia fèrria que unia ambdues ciutats. Enlloc he trobat cap altra explicació vagament versemblant. Però no, com a mínim la denominació de ganxets aplicada als reusens és més antiga, com ho és el seu coneixement per la societat catalana. Ja era ben viva el 1843, quan se'n troba la primera referència. La dóna Bonaventura Carles Aribau, l'autor de la coneguda Oda a la pàtria, en el seu altre únic poema en català, un dels més inics escrits en aquesta llengua. És una incitació a Prim a passar a mata-degolla els centralistes de 1843, malgrat el nom els defensors d'una Espanya d'estructura federal («Tu els trencarás las camas/ y el coll ques més expedit»). Doncs bé, el poema, d'estructura epistolar, comença «A pesar de q'ets ganxet/ per gràcia de Jesuchrist...»
|
