| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimarts, 23 d'octubre de 2018


dijous, 14 de març de 2002
>

La «taxa Tobin»

Diplomat en Ciències Empresarials i simpatitzant d'ATTAC

tribuna

ELOI SERRANO ROBLES. .
James Tobin, premi Nobel d'Economia mort dilluns passat a 84 anys, és qui va idear la taxa que du el seu nom, amb la qual pretenia dissaudir els especuladors. Encara ara és una taxa per reivindicar


+ El premi Nobel nord-americà d'Economia de l'any 1931, James Tobin, mort dilluns a 84 anys.
Després de la caiguda del Mur de Berlín l'any 1989 i ja sense rival geoestratègic, el capitalisme ha entrat en una fase de desenvolupament accelerat que pretén abastar com un sol mercat fins a l'últim racó del planeta Terra. Hem arribat al consens de definir aquest estadi amb el terme globalització. Acceptem que la globalització o el cibercapitalisme o turbocapitalisme, com molt bé l'ha definit Edward Luttwak, és irreversible. Però alhora acceptem també que el mercat no sempre té raó, i que la seva extensió no ha resolt els problemes que tenia, ans al contrari, ha desenvolupat enormement els antics i n'ha creat de nous. La globalització és una font d'oportunitats per als ben situats, però també d'injustícies per als necessitats. Sense anar més lluny, en els últims anys, les crisis econòmiques que sacsegen violentament determinats països se succeeixen sense parar: Mèxic el 1994, el Sud-est asiàtic el 1997, Rússia el 1998, el Brasil el 1999, l'Argentina el 2001... i han provocat atur, deute extern i tots el mals que descriuen sense parar els mitjans de comunicació i que podem resumir en pobresa per a les poblacions dels països afectats. Aquestes crisis, d'una manera o d'una altra, tenen un element comú: han tingut un alt índex d'especulació financera. Hi ha hagut multitud d'iniciatives des de l'esquerra per pal·liar i refrenar aquest procés especulatiu. De totes aquestes, la que ha tingut més ressò és l'anomenada taxa Tobin, que s'ha convertit en tot un símbol de resistència, i de lluita contra el nou ordre mundial, fins al punt que en molts països s'ha constituït una associació específica per a la seva defensa (ATTAC, que vol dir Associació per la Taxació de les Transaccions i Ajuda als Ciutadans), amb el suport d e la revista Le Monde Diplomatique. La taxa pren el nom de James Tobin, premi Nobel d'Economia el 1981, que quan els EUA de Nixon van abandonar la paritat de la seva moneda amb l'or l'any 1972, va proposar gravar lleugerament les transaccions de divises (entre el 0,1 i el 0,5 %) per desanimar les operacions agressives contra el dòlar, ja que els beneficis especulatius es mouen en aquestes magnituds; com «un gra de sorra», va definir el mateix Tobin la seva proposta. D'uns anys ençà aquesta proposta ha estat recuperada per l'esquerra fruit d'una gran pressió dels moviments antiglobalització, amb una altra finalitat que no pas la de la protecció del dòlar. A poc a poc diferents governs han anat fent propostes i resolucions per instaurar la taxa Tobin i dedicar els recursos recaptats a programes de desenvolupament i a la disminució del deute extern dels països del Tercer Món, encara que la finalitat última no ha de ser recaptar, sinó refrenar l'especulació. Lionel Jospin proposa la taxa en el seu programa electoral, el Parlament de Canadà ha votat una resolució favorable, al Parlament europeu es va perdre la votació per un sol vot i es tornarà a votar. El 26 de juny del 2000, Iniciativa per Catalunya presentava una proposició no de llei al Congrés de Diputats i el març del 2001 el PSOE en presentava una altra en el mateix sentit; no cal dir que ambdues van ser derrotades per la dreta unida d'un sol bloc. I a casa nostra? Doncs el mateix. Els vots en contra de CiU i el PP van impedir que prosperessin dues propostes del PSC i IC-V per estudiar la viabilitat d'implantar l'esmentada taxa Tobin. L'argumentació dels contraris a la taxa és molt variada, va des de raonaments econòmics fins als purament ideològics. L'oposició a la taxa es pot resumir en l'argument següent: per ser eficaç s'hauria d'aplicar a tot el món i això és inviable i el capital especulatiu sempre es pot refugiar en els paradisos fiscals. Sapiguem que un 80% de les operacions financeres del món es concentren en vuit mercats: els EUA, Anglaterra, el Japó, Alema nya, Suïssa, França, Honk Kong i Singapur, que no semblen difícils d'intervenir, i pel que fa als paradisos fiscals, els diners es poden refugiar temporalment, però no poden estar sempre allí: han d'operar mitjançant els grans mercats, i és difícil d'entendre que els qui han intervingut a l'Afganistan, els Balcans, l'Iraq... en nom de la justícia, no ho puguin fer a les Illes Caiman per exemple o a casa seva. Com gairebé tot a la vida, és un problema de voluntat.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.