dilluns, 25 de febrer de 2002
>
L'homenatge a Valerià Pujol es clou posant èmfasi en la qualitat humana de l'escriptor
L'institut de Premià de Dalt s'omple de gom a gom en un emotiu recital a càrrec d'amics de l'autor
ORIOL RIBET
.
Premià de Dalt
El recital poètic d'homenatge a Valerià Pujol va ser un èxit i va reunir ahir prop de 200 persones a l'institut de Premià de Dalt, que du el nom de l'escriptor. L'acte va tenir moments emotius, com l'entrega d'un ram de flors a la mare de l'escriptor, i els que hi van intervenir van fer ressaltar per sobre de tot la humanitat d'un home vitalista mort prematurament als 40 anys. Entre els assistents hi havia, a banda de familiars i amics, companys de Valerià Pujol que hi van coincidir en diversos àmbits: la política, la cultura i l'ensenyament. El recital clou l'homenatge a Pujol en el cinquantè aniversari del seu naixement.
+
A dalt, l'escriptora Maria Antònia Grau recita amb l'acompanyament de Domènec Carrillo; a baix a l'esquerra, el públic, entre el qual hi havia nombrosos veïns, aplaudint dempeus; a baix a la dreta, els pares de l'escriptor, Carme Bosch i Joan Pujol.
Foto:
O.R.
|
|
|
Si alguna cosa va quedar clara ahir és que Valerià Pujol i la seva personalitat van deixar una empremta profunda en les persones que el van conèixer. Tant els assistents com les persones que van anar pujant a l'escenari per recitar els poemes de Pujol van posar l'èmfasi en la seva qualitat humana. «No he tingut cap amic com ell», va resumir l'escriptora Maria Antònia Grau. Grau va protagonitzar un dels moments més emotius de l'acte, amb la lectura d'una carta que va escriure a Pujol quan va morir, el 29 de març de 1992. En aquest text, Maria Antònia Grau recordava els «ulls fosquíssims i la rialla oberta» de l'escriptor, la seva energia encomanadissa, les vivències i la importància que tenia la seva mare, Carme Bosch, que des que va patir de petit una poliomielitis que el va deixar amb una paràlisi el va ajudar en tot moment.
L'altre moment emotiu del dia el va protagonitzar precisament la mare de l'escriptor, que va pujar a l'escenari per recollir un ram de flors que li van lliurar els organitzadors. L'homenatge a Valerià Pujol l'han organitzat el fa poc inaugurat IES Valerià Pujol i els amics de l'escriptor. Els organitzadors van omplir el centre de cartells amb fotografies i textos de l'escriptor, de manera que els nombrosos visitants van passejar pel centre i, al mateix temps que descobrien les aules, descobrien també textos de Pujol.
El centre va obrir al voltant de les onze, i en aquella hora van començar a arribar els primers visitants. Entre el públic hi havia nombrosos polítics de Premià de Mar, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar; escriptors com Rafael Vallbona, Martí Rosselló i Albert Calls; i professors i alumnes que van conèixer Pujol.
Al voltant de tres quarts d'una va començar, al gimnàs del centre, el recital de fragments de l'obra de l'escriptor a càrrec d'amics i companys seus. El
recital el va encetar Jaume Ibáñez, director de l'institut Jaume Almera de Vilassar de Dalt, el centre on durant molts anys Valerià Pujol va ensenyar llengua i literatura castellanes. A continuació va pujar a l'escenari Pere Mumbrú, que va llegir fragments de la novel·la Terra de crims amb l'acompanyament a la guitarra de Domènec Carrillo.
La periodista i exalumna de Valerià Pujol Anna Lafau, que va pujar a l'escenari a continuació, va aprofitar-ho per reivindicar la necessitat que es tornin a editar les obres de l'escriptor, avui pràcticament introbables a les llibreries. «Els seus llibres no han estat reeditats i m'agradaria que la poesia d'en Valeri no desaparegués o es convertís només en un record», va dir Lafau, que va llegir fragments de la novel·la Palmira.
A continuació va arribar el torn de Maria Antònia Grau, que de nou amb l'acompanyament musical de Domènec Carrillo va llegir fragments de Palmira i una selecció dels vuit llibres de poemes que va escriure Valerià Pujol. Els encarregats de cloure l'acte van ser el guitarrista Noni Torrents i Carol Brunet, que va interpretar unes peces musicalitzades del poeta.
Al final, Jaume Ibáñez va pujar a l'escenari i va proposar un aplaudiment com la millor manera de cloure l'acte. El nombrós públic que omplia la sala d'actes es va posar dempeus i va dedicar un llarg aplaudiment a l'escriptor, que dijous farà cinquanta anys que va néixer i el 29 de març en farà deu que va morir, però que, tal com va quedar ahir demostrat, continua ben present entre els que el van conèixer.
|
)
)
)
