| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimarts, 16 d'octubre de 2018


dijous, 21 de febrer de 2002
>

Calella hi perd

patrimoni

JOSEP FERRER I COSTA .
El Gall d'Or de Calella, aquesta magnífica finca que hi ha a l'eixample calellenc, entre la riera i el far, té els dies comptats. Les propietàries, les germanes Saula, han decidit enderrocar la masia que hi havia i fer-hi pisos. En una martingala legal, les senyores Saula van aconseguir entrar al registre municipal la sol·licitud d'enderrocament de l'esmentada finca hores abans que s'aprovés una moratòria fins a l'aprovació del pla general que, inexplicablement, el municipi de Calella encara no té actualment. La relació entre les germanes Saula i l'Ajuntament de Calella és una d'aquelles relacions que podríem anomenar d'amor i odi. Les germanes Saula són tota una institució a Calella i són els darrers representants d'una oligarquia de la ciutat caracteritzada per un patrimoni més que considerable i pel seu tarannà catalanista, culte i sensible. Són el que abans se'n deia uns senyors en aquest cas, evidentment, unes senyores de Calella. Les relacions entre les dues germanes Saula i el govern municipal no han estat mai gaire bones. De tothom era conegut el mal humor que va presidir les relacions entre les senyores Saula i el govern Bagó. Segurament la base d'aquestes males relacions era que el jove govern democràtic municipal havia de demostrar que no es plegava a cap pressió que no fossin les merament populars, les que emanaven de les votacions que es feien a les urnes. D'aquest estira-i-arronsa, l'únic perjudicat va ser Calella. Durant el govern del senyor Rey, les coses no van millorar. Potser hagués estat aleshores el moment de mirar de refer les relacions entre la família Saula i els representants de la ciutat. D'aquella època va ser la proposta de la família Saula de fer d'El Gall d'Or la seu d'una fundació. Cal recordar que aleshores la masia de la finca hostatjava la decoració interna de la barce lonina Casa Trinxet que, in extremis, en un fet que honora les senyores Saula, van salvar abans que l'afamada constructora Núñez i Navarro trinxés la finca modernista, obra de l'arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch. Segurament aquell era el millor moment per mirar, entre les pretensions de la família Saula i les necessitats municipals, d'arribar a alguna mena d'acord que beneficiés la ciutat de Calella. Evidentment, del govern patètic de l'època Rey, què es podia esperar? Una vegada més, Calella hi va perdre. Actualment, amb els republicans al govern i les senyores Saula ja fastiguejades, aquestes han decidit tirar pel dret, i tot plegat se n'ha anat pel pedregar. Ara el govern amenaça amb no concedir la preceptiva llicència municipal i posar bastons a les rodes a les aspiracions de les germanes Saula. Sigui com sigui, en aquest enfrontament Calella hi tornarà a perdre. Les germanes Saula tenen una segona residència a Llançà. En aquesta població és del domini públic han exercit el mecenatge i el patrocini de diverses activitats. Les bones relacions de la família amb aquell consistori han beneficiat la població. Jo em pregunto si era tan difícil, tan complicat, fer el que han fet a Llançà. Com és possible que no s'hagi arribat a una mena de relacions normalitzades entre la família Saula i Calella? Tan difícil era? Com sempre, Calella hi perd.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.