Edu365.cat

VilaWeb.cat
VilaWeb.tv
Nosaltres.cat
MÉSVilaWeb  Correu  Clau
Vilaweb Diari de l'escola
Descobert l'astre del Sistema Solar més distant del Sol

> Nou planeta?

> Una possible 'lluna'

> Els noms dels planetes


dilluns, 22 de març de 2004
L'Agència Espacial Nord-americana (NASA) va anunciar, el 15 de març, el descobriment de l'astre del Sistema Solar més allunyat del Sol, fet per un equip d'astrònoms de l'Institut de Tecnologia de Califòrnia, i confirmat després pels telescopis Spitzer i Hubble.

L'astre identificat se situa a gairebé 13.000 milions de quilòmetres de la Terra (tres vegades més lluny que no pas el planeta Plutó) i presenta un color vermell molt intens, semblant al de Mart. Es calcula que fa un diàmetre igual a tres quartes parts el de Plutó, el més petit dels planetes, i que, com aquest, és format de roca i gel.

Com que para tan lluny del Sol, la temperatura no hi deu superar mai els 240º C sota zero, cosa que explica que l'hagin anomenat provisionalment Sedna, la deessa inuit de l'oceà.

El descobriment ha mogut força expectació, oimés que molts mitjans de comunicació han donat gairebé per fet que es tractava del desè planeta del nostre sistema solar, una hipòtesi que la NASA no ha pas adverat. De fet, la descoberta ha reobert el debat sobre què és i què no és un planeta.
  • + Webs relacionades dins Nosaltres.Com: Astronomia

Nou planeta?


+ Sedna és l'astre més distant que orbita el Sol.
En efecte, els científics es mostren dividits a l'hora de definir Sedna. N'hi ha que es pensen que es deu tractar d'un nou planeta, com sigui que, entre més coses, orbita de manera regular i estable. En canvi, n'hi ha que no troben correcte de considerar planeta un objecte situat als confins del Sistema Solar de dimensions tan reduïdes. Aquesta és l'opinió de l'astrònom Michael Brown, cap del projecte que l'ha identificat; però Brown fins i tot nega que Plutó sigui un planeta, igual que tants científics que li fan costat.

Una possible 'lluna'


+ El diàmetre de l'astre és inferior al de la Lluna.
El fet que Sedna orbiti a una velocitat insòlitament lenta ha induït a pensar que deu tenir un satèl·lit propi, hipòtesi que hom espera confirmar amb el telescopi espacial Hubble. Com ja deveu saber, un satèl·lit és un cos celest que gira al voltant d'un altre de més gros, generalment un planeta. Al nostre sistema solar els planetes més grans són els que més satèl·lits tenen: Júpiter i Saturn, que en tenen vint-i-dos i setze, respectivament; en canvi, Venus i Mercuri, força més petits, no en tenen cap.

Els noms dels planetes


+ Mart, déu de la guerra en la mitologia romana.
Us heu entretingut mai a pensar d'on provenen els noms del planetes? Doncs, de la mitologia greco-romana. Per exemple, els romans van batejar el planeta Mart amb el nom del déu de la guerra, pel color vermellós que presenta a ull nu, i van anomenar Venus, que tenien pel més bell dels planetes, amb el nom de la deessa de l'amor i la bellesa. Cal dir, nogensmenys, que les grans civilitzacions antigues de la Mesopotàmia: sumeris, assiris i babilonis, foren les primeres a interessar-se per l'astrologia. Els babilonis feien astronomia des del capdamunt dels ziggurats, i ja destriaven, fa milers d'anys, cinc planetes: Júpiter, Mart, Mercuri, Venus i Saturn.

MATERIALS

  • Telescopi espacial Spitzer
    Format:Web
    Web oficial del telescopi que ha confirmat el descobriment de Sedna.
  • Astronomia Educativa
    Format:Web
    Pàgina sobre el Sistema Solar i l'Univers, adreçada a escolars d'ensenyament primari i secundari.
  • StarChild
    Format:Web
    Centre d'aprenentatge de joves astrònoms.
  • El Sistema Solar
    Format:Web
    Guia del Sistema Solar, amb molta informació acompanyada de jocs, imatges i vídeos.
  • Materials d'astronomia
    Format:Web
    Recull de materials didàctics per a l'aprenentatge de la ciència astronòmica.
  • Els nou planetes
    Format:Web
    Història, mitologia i coneixements actuals de cadascun dels nou planetes que formen el nostre sistema solar.

QUE HO SABIES?

  • Els noms dels dies de la setmana deriven dels dels planetes i de la Lluna, com és prou obvi: dilluns (dia de la Lluna), dimarts (de Mart), dimecres (de Mercuri), dijous (de Júpiter) i divendres (de Venus). El nom 'dissabte' deriva del mot hebreu 'sabbath', que significa 'descans', i 'diumenge' prové de l'expressió llatina 'die dominico', val a dir, 'dia del senyor'.
  • Plutó, el planeta més allunyat del Sol i el més petit del Sistema Solar, fou també el darrer a ésser descobert, mercès a l'astrònom nord-americà Clyde William Tombaugh, el 1930, per més que, com dèiem suara, no tots els científics coincideixen a considerar-lo un planeta.
  • Es calcula que Sedna triga 10.500 anys a fer la volta completa al Sol; una eternitat, sobretot al costat de la Terra, que sols hi està un any.

BANNER ACTUALITZAT

Vols el banner de l'última notícia a la teva web?

Copia aquest codi i enganxa-l'hi:

<a href="http://www.vilaweb.cat
/misc/diariescola/redirect.php?tp=url">
<img src="http://www.vilaweb.cat
/misc/diariescola/redirect.php?tp=img" border="0"/></a>

CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLA


Ajuda

HEMEROTECA

ESCOLES EN XARXA

Vés-hi
Com apuntar-s'hi

Investiga

> Unes imatges de Sedna.
> Dades bàsiques del telescopi Spitzer.
> Com s'anomena el satèl·lit de Plutó?
> Vídeo d'aquest Plutó misteriós.
I també...
Portada | Europa Press | El Punt | La premsa | Especials | Diari de l'escola | LesFinances.info | Editorials | Mail obert | Els blocs | Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb?    Publicitat    Mapa web    Contacte Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. Iqua