|
|
|
> Nou planeta? > Una possible 'lluna' > Els noms dels planetes dilluns, 22 de març de 2004
L'Agència Espacial Nord-americana (NASA) va anunciar, el 15 de març, el descobriment de l'astre del Sistema Solar més allunyat del Sol, fet per un equip d'astrònoms de l'Institut de Tecnologia de Califòrnia, i confirmat després pels telescopis Spitzer i Hubble.
L'astre identificat se situa a gairebé 13.000 milions de quilòmetres de la Terra (tres vegades més lluny que no pas el planeta Plutó) i presenta un color vermell molt intens, semblant al de Mart. Es calcula que fa un diàmetre igual a tres quartes parts el de Plutó, el més petit dels planetes, i que, com aquest, és format de roca i gel. Com que para tan lluny del Sol, la temperatura no hi deu superar mai els 240º C sota zero, cosa que explica que l'hagin anomenat provisionalment Sedna, la deessa inuit de l'oceà. El descobriment ha mogut força expectació, oimés que molts mitjans de comunicació han donat gairebé per fet que es tractava del desè planeta del nostre sistema solar, una hipòtesi que la NASA no ha pas adverat. De fet, la descoberta ha reobert el debat sobre què és i què no és un planeta.
Nou planeta?En efecte, els científics es mostren dividits a l'hora de definir Sedna. N'hi ha que es pensen que es deu tractar d'un nou planeta, com sigui que, entre més coses, orbita de manera regular i estable. En canvi, n'hi ha que no troben correcte de considerar planeta un objecte situat als confins del Sistema Solar de dimensions tan reduïdes. Aquesta és l'opinió de l'astrònom Michael Brown, cap del projecte que l'ha identificat; però Brown fins i tot nega que Plutó sigui un planeta, igual que tants científics que li fan costat.
Una possible 'lluna'El fet que Sedna orbiti a una velocitat insòlitament lenta ha induït a pensar que deu tenir un satèl·lit propi, hipòtesi que hom espera confirmar amb el telescopi espacial Hubble. Com ja deveu saber, un satèl·lit és un cos celest que gira al voltant d'un altre de més gros, generalment un planeta. Al nostre sistema solar els planetes més grans són els que més satèl·lits tenen: Júpiter i Saturn, que en tenen vint-i-dos i setze, respectivament; en canvi, Venus i Mercuri, força més petits, no en tenen cap.
Els noms dels planetes
+ Mart, déu de la guerra en la mitologia romana.
Us heu entretingut mai a pensar d'on provenen els noms del planetes? Doncs, de la mitologia greco-romana. Per exemple, els romans van batejar el planeta Mart amb el nom del déu de la guerra, pel color vermellós que presenta a ull nu, i van anomenar Venus, que tenien pel més bell dels planetes, amb el nom de la deessa de l'amor i la bellesa. Cal dir, nogensmenys, que les grans civilitzacions antigues de la Mesopotàmia: sumeris, assiris i babilonis, foren les primeres a interessar-se per l'astrologia. Els babilonis feien astronomia des del capdamunt dels ziggurats, i ja destriaven, fa milers d'anys, cinc planetes: Júpiter, Mart, Mercuri, Venus i Saturn.
|
Investiga
> Unes imatges de Sedna.
> Dades bàsiques del telescopi Spitzer.
I també...
- Jocs interactius per a posar a prova els coneixements del Sistema Solar.
- Júpiter, el planeta més gran.
- Tenen llum pròpia els planetes?
- Activitats relacionades amb el nostre sistema solar.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |