|
|
|
|
|
 |
 |
 > L'estalvi d'energia > Fusos horaris > Rellotges en la història
dimarts, 21 d'octubre de 2003
El dia 26 d'octubre a la matinada els rellotges s'endarreriran una hora per tornar a l'horari d'hivern. La mesura és de compliment obligatori per als estats membres de la Unió Europea, d'acord amb la directiva comunitària del 19 de gener de 2001, relativa a l'horari d'estiu.
Segons aquesta directiva (la novena que s'adopta), el darrer diumenge de març els rellotges europeus han d'avançar-se una hora, i l'últim diumenge d'octubre s'han d'endarrerir, també una hora. La intenció d'aquests canvis horaris és d'estalviar energia, sobretot elèctrica. Però per a entendre bé aquestes dues modificacions horàries hem de tenir en compte la posició de la Terra amb relació al Sol. El solstici d'estiu s'escau el 21 de juny, que és el dia amb més hores de Sol, i per tant de llum natural, a l'hemisferi nord. Contràriament, el 21 de desembre, en ple solstici d'hivern, és el de la nit més llarga, també a l'hemisferi nord. (A l'hemisferi sud, passa exactament la contrària: el 21 de desembre és el dia més llarg, i el 21 de juny, la nit més llarga.) Com que el temps d'insolació es va allargant a mesura que ens acostem al 21 de juny, a l'entrada de la primavera s'adopta l'horari d'estiu i les agulles dels rellotges s'avancen una hora respecte de l'horari d'hivern (que a casa nostra ja va una hora avançat respecte de l'hora solar); com que es fa fosc més tard, d'aquesta manera s'aprofita més la llum solar. Per exemple, amb aquest horari, durant l'estiu no és de nit fins ben bé les 21.30 (les 19.30 solars), i per tant es poden fer més activitats econòmiques i socials sense haver de consumir llum elèctrica. Inversament, quan la nit ja ha guanyat molt de terreny al dia, tornem a l'horari d'hivern, i el dia 26 d'octubre, últim diumenge del mes, farem precisament això.
 
L'estalvi d'energia)
+ Amb l'horari d'estiu s'aprofita més la llum solar.
És significatiu l'estalvi energètic que procura el canvi horari? Els càlculs fets per les administracions diuen que sí. Segons una estimació estadística de l'Institut de la Diversificació i l'Estalvi d'Energia espanyol (IDAE), feta el 2002, amb l'horari d'estiu es va estalviar (a l'estat espanyol) un 5% d'energia domèstica i un 3% de comercial i serveis. L'Institut Català d'Energia del Departament d'Indústria de la Generalitat de Catalunya va preveure, per al Principat, un estalvi de 16 milions d'euros. Però hi ha col·lectius i particulars contraris al canvi, que consideren que l'estalvi és inapreciable, sols beneficia un determinat sector econòmic i té inconvenients d'adaptació.
Fusos horaris)
+ Mapa amb els vint-i-quatre fusos horaris.
Com ja deveu saber, la Terra orbita al voltant del Sol mentre gira sobre si mateixa. La rotació i la forma esfèrica del nostre planeta fan que la llum solar no arribi alhora, ni d'igual manera, a tot arreu, i quan en alguns llocs és migdia, en uns altres és mitjanit. De fet, hi ha vint-i-quatre fusos horaris, tants com hores triga la Terra a fer una girada completa. Aquests fusos són circumscrits pels meridians, unes línies imaginàries semicirculars que divideixen de nord a sud el nostre planeta. La superfície compresa entre dos meridians separats per un angle de 15 graus constitueix un fus, i a cada fus hi correspon una hora distinta. Per què 15 graus? Perquè la terra, que és esfèrica, en fa 360 (com tota circumferència), i 360 graus dividits entre 24 hores toquen a 15 graus, o quinze minuts angulars. Diguem, també, que el meridià de Greenwich (població de la metròpoli de Londres amb un gran observatori) és el meridià inicial, a partir del qual es computen tots els altres (cap a l'est i a l'oest) i, en conseqüència, també els fusos horaris, com podreu comprovar clicant aquest enllaç.
Rellotges en la història)
+ El rellotge de sorra és un giny molt antic.
Des de l'antiguitat l'home ha volgut mesurar el pas del temps, i amb aquest fi ha ideat tota mena d'aparells, fins als sofisticats rellotges d'avui. Els rellotges de sorra i de sol són ginys molt vells, com ho és la clepsidra o rellotge d'aigua, un dels més antics. Més moderns són els rellotges mecànics, que van amb corda, tant si es duen al canell o a la butxaca (avui gairebé en desús), com si es posen a la paret. Avui, tanmateix, la majoria, siguin digitals, siguin convencionals (amb busques que indiquen l'hora), funcionen amb piles.
|
MATERIALS
QUE HO SABIES?
BANNER ACTUALITZATVols el banner de l'última notícia a la teva web? Copia aquest codi i enganxa-l'hi: <a href="http://www.vilaweb.cat CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLAESCOLES EN XARXA
|
Investiga
> Esbrina la diferència horària entre la Gran Bretanya i Itàlia.
> Saps el temps exacte que triga la Terra a girar sobre si mateixa?
> Per què no es manté l'horari d'estiu durant tot l'any?
> Informa't dels rellotges que s'han fet servir de cap a cap de la història.
I també...
- Mira, si n’hi ha d'energies renovables.
- Aquest mapa t'informa de les zones horàries existents.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
| Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |  |