|
|
|
> Qui va ésser Sant Jordi? > Alliberador de la vila de Montblanc > Patró del Principat de Catalunya
dimarts, 22 d'abril de 2003
El 23 d'abril se celebra la diada de Sant Jordi, patró del Principat de Catalunya. Els llibres i les roses, presents que es fan les persones estimades, omplen els carrers de viles i ciutats en una festa que ha esdevingut un símbol de convivència.
El dia de Sant Jordi ja fa segles que se celebra. Si originàriament era una festa de gent de cavalleria, a mitjan segle XV es va anar popularitzant, sobretot després del 17 d'abril de 1456, quan la Generalitat de Catalunya va animar la població a participar-hi. Fou aleshores que va sorgir el costum, mantingut fins els nostres dies, de regalar roses a les dames. La llegenda de Sant Jordi, que explicarem més endavant, fou molt celebrada durant el segle XIX, quan el moviment romàntic de la Renaixença la prengué com un símbol de les llibertats nacionals que calia recobrar i que va afavorir l’arrelament de la festa. Però no fou fins ben entrat el segle XX que la diada es va revestir amb tots els elements que avui la fan tan excepcional. En efecte, el 7 d'octubre de 1926 es va fer per primera vegada el Dia del Llibre, en commemoració del naixement de l'escriptor Miguel de Cervantes Saavedra. La idea sorgí de l'escriptor i editor valencià Vicent Clavel Andrés, que la va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona. Quatre anys més tard, el 1930, aquest dia es traslladà al 23 d'abril, diada de Sant Jordi i data de la mort de Cervantes. Finalment, el 1995 l'Organització de les Nacions Unides de l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) va declarar el 23 d'abril Dia Mundial del Llibre.
Qui va ésser Sant Jordi?
+ Sant Jordi va ésser molt venerat en els primers temps del cristianisme.
Jordi devia ésser, probablement, un soldat romà, originari de la regió de la Capadòcia (Anatòlia oriental), mort durant la persecució dels cristians ordenada per l'emperador Dioclecià amb l'edicte de Nicomèdia. De seguida va esdevenir un dels màrtirs més venerats (el Megalomàrtir, val a dir: el gran màrtir) de les esglésies cristianes orientals. Segons la llegenda, quan va començar la persecució, Jordi, que era tribú de la guàrdia personal de l'emperador, va defensar ardidament la fe cristiana, va repartir els seus béns entre els pobres, va alliberar els esclaus que tenia i es va presentar davant l’emperador per confessar-li sense reserves que era cristià. L’emperador el féu empresonar i, finalment, decapitar, devers el 303 dC. L'actitud valerosa de Jordi es va popularitzar enormement entre els primers cristians. Uns quants segles més tard, probablement en temps de les croades, el mite de Sant Jordi arribà a Occident. Actualment Sant Jordi és patró de Catalunya i Aragó, Geòrgia, la Gran Bretanya, Lituània, Portugal, Rússia...
Alliberador de la vila de MontblancLa tradició popular situa la llegenda de Sant Jordi als voltants de Montblanc (capital de la Conca de Barberà). Diuen que fa molts i molts segles va presentar-se en aquesta vila un monstre esfereïdor, amb un alè tan pudent que emmetzinava l'aire i matava els qui el respiraven. Ara, pitjor era que anava molt afamat i causava estralls entre els ramats de la contrada. Però ni així no s’atipava, i els montblanquins ja no sabien què fer per deslliurar-se’n. Finalment, van acordar, després de molt discutir-ho, de donar-li cada dia una donzella per presa. Un bon dia, la sort va designar la filla del rei com a presa del monstre. La noia sortia a trobar el drac, quan es va topar amb un cavaller, Sant Jordi, que la va alliberar després de malferir la fera, que, ben lligada, els montblanquins van acabar de matar. De la sang vessada per la bèstia, en va néixer un roser i Sant Jordi, prenent-ne la més vermella de les roses, l'oferí a la valenta i bella princesa.
Patró del Principat de CatalunyaSegons que explica el 'Costumari Català' de Joan Amades, l'origen del patronatge català de Sant Jordi es remunta a la fi del segle XI, més concretament, al 1094. Aquest any el rei Pere I d'Aragó, després d'invocar l'ajut de Sant Jordi, va vèncer a la batalla d'Alcoraç les tropes que el rei àrab de Saragossa, Almoçaben, havia enviat al rei d'Osca, Abderraman, per ajudar-lo en la lluita contra els catalans. Agraït, el rei va proclamar Sant Jordi patró de la noblesa catalana. Des d'aleshores, l'aristocràcia del Principat, l'estament que governava la societat medieval ensems amb el rei, va celebrar justes, torneigs i jocs d'armes de tota mena en homenatge del sant patró. Els de més renom eren els que es feien a la plaça del Born de Barcelona. El 1456 la Generalitat de Catalunya féu una crida perquè el 23 d'abril tothom celebrés la diada de Sant Jordi. També d'aquesta època data el costum de repartir roses a les dames que assistien a la missa celebrada a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Tot amb tot, no fou fins el 1667 que el papa Climent IX aprovà oficialment el patronatge català de Sant Jordi, amb celebració el dia 23 d’abril.
|
Investiga
> Sant Jordi és el protagonista de moltes dites populars, com ho podràs comprovar tu mateix/a si cliques aquesta pàgina.
> Clica aquí i assabenta't de les semblances entre les llegendes de Sant Mer i Sant Jordi.
> Saps en quin segle s'inicià al Principat el culte i la devoció per Sant Jordi? Cerca’n la resposta en aquest lloc web. La trobaràs per poc que tafanegis.
> Vols conèixer a fons la vila de Montblanc, on la llegenda hi situa la gesta de Sant Jordi? Doncs clica la web dedicada al Montblanc medieval.
I també...
- Vols enviar una rosa per mitjà del correu electrònic? La web de la revista Cavall Fort et permet de fer-ho. En tens prou de seguir les instruccions que s'hi indiquen.
- Encara no saps quin llibre regalar aquest Sant Jordi? No t'amoïnis. Al portal Va de llibres, de l'Edu365, hi podràs triar i remenar fins a trobar el que més et faci el pes.
- Vols veure les imatges de la representació de la llegenda de Sant Jordi, que es fa durant la Setmana Medieval de Montblanc? Doncs clica aquí.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |