Edu365.cat

El 15 d'abril de 1912, a les 23.40, el colossal vaixell transoceànic Titanic va topar contra un immens iceberg en el viatge inaugural entre Southampton i Nova York. En tan sols dues hores i quaranta minuts, l'aleshores vaixell més gran i luxós de la companyia anglesa White Star Line va ésser engolit per les gèlides aigües de l'Atlàntic nord, arrossegant a quasi quatre mil metres de profunditat al sud de les costes de Terranova dues terceres parts dels més de dos mil dos-cents passatgers i tripulants d'una embarcació que es creia 'insubmergible'.

El fet de passar per alt els avisos de vaixells alertant de la presència de grans blocs de glaç a la zona, la gran velocitat a què anava el transatlàntic per arribar abans d'hora a destinació i la manca de barques de rescat per a tot el passatge són alguns dels motius esgrimits a l'hora d'explicar la catàstrofe marítima que ha causat més commoció i més ressò mediàtic de tots els temps. I és que a bord, hi anaven grans fortunes i estrelles de l'època, com els desapareguts multimilionaris nord-americans John Joseph Astor, Benjamin Guggenheim i Georges Widener. Però també molts passatgers de tercera classe: es calcula que més de cinc-cents emigrants en cerca d'una vida millor als EUA van perdre la vida en l'accident. El Titanic, de fet, s'havia registrat com a vaixell d’immigrants.

El Royal Mail Ship Titanic, l'orgull de la White Star Company, era un gegant de 269 metres d'eslora i 66.000 tones de desplaçament amb una tripulació de quasi nou-cents homes i dones, entre els quals hi havia fins i tot tres oficials d'impremta que s'ocupaven d'editar el diari del vaixell. Entre les tecnologies innovadores, comptava amb el telègraf sense fils de Guglielmo Marconi, l'equip de telecomunicacions més potent del moment. Va sortir el 10 d'abril de 1912 del port anglès de Southampton per dirigir-se a Cherbourg (França) i Queenstown (Irlanda), on van embarcar més passatgers. Amb 2.224 persones a bord, el Titanic va emprendre la ruta transoceànica cap a Nova York.