|
|
|
|
|
![]() |
![]() |
![]() > Fiat: 'La fàbrica, a Barcelona' > La Seat i la lluita obrera > Cotxes mítics dijous, 6 de maig de 2010
Diumenge, 9 de maig, farà just seixanta anys de la fundació de la Societat Espanyola d'Automòbils de Turisme, més coneguda per la sigla Seat.
L'acord de constitució de la companyia, el van signar el 1950 l'antic Institut Nacional d'Indústria espanyol (INI), set bancs espanyols i la companyia automobilística italiana Fiat. El 1953 es va inaugurar la fàbrica de la Zona Franca de Barcelona, i d'aleshores ençà Seat ha fabricat setze milions d'automòbils, alguns de tan mítics com el Seat 600. Durant tots aquests anys la companyia ha tingut un pes molt important en la història socioeconòmica de Catalunya i d'Espanya. Ha passat alts i baixos (aquests últims anys ha notat la crisi, igual que el sector automobilístic en general). També ha canviat de mans: la Fiat se'n va deslligar a la primeria dels anys 1980, i no gaire després en va prendre el control el grup alemany Volkswagen, el propietari actual. La plantilla és d'onze mil treballadors, i el ritme de producció diari a la fàbrica de Martorell és de dos mil automòbils. A la tardor Seat llançarà al mercat dos models nous: l'Ibiza ST, familiar, i l'Alhambra. Fiat: 'La fàbrica, a Barcelona'Com hem vist, la fàbrica de la Seat es va instal·lar a Barcelona. Però la cosa va anar de poc: el Banc Urquijo (uns dels bancs fundadors) s'estimava més Bilbao, i els capitosts de la dictadura franquista, Madrid. Però la Fiat va imposar finalment la capital catalana: per situació geogràfica (era unida via marítima amb la ciutat italiana de Gènova) i perquè tenia una gran tradició industrial i automobilística. Tot plegat s'explica al llibre 'Una empresa italiana a l'Espanya de Franco', de l'historiador italià Andrea Tappi.
La Seat i la lluita obreraLa Seat ocupa un espai molt important en la història del moviment obrer d'aquest últim mig segle. El 1958 els treballadors de la companyia van fer vaga en solidaritat amb els minaires d'Astúries, i el 1967 hi van tornar. L'octubre del 1971 van reclamar la readmissió dels companys acomiadats per haver defensat la millora de les condicions laborals; en resposta, el dia 18 la policia va irrompre a la fàbrica, va topar amb la resistència obrera i va ferir de mort (va morir al cap de dos dies) el treballador Antonio Ruiz Villalba. Uns dels acomiadats era Josep Carles Vallejo, president del Memorial Democràtic de Treballadors de Seat. Aquesta entitat ha rebut enguany la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, en representació de tots els treballadors que han passat per la Seat.
Cotxes míticsDurant aquests seixanta anys d'història, Seat ha fabricat cotxes que han acabat tenint molta popularitat: del 1500 a l'Ibiza, passant pel 850, el 124 i el 127. Ara, cap no n'ha tinguda tanta com el 600. Aquest cotxe petitet, amb el motor al darrere, va contribuir decisivament a motoritzar les societats catalana i espanyola. Durant els anys 1957-1973 se'n van fabricar vuit-centes mil unitats, a l'abast de la classe mitjana, una classe que just aleshores començava a despuntar.
|
Investiga

> Seat: models actuals.

> Sobre el Memorial Democràtic de Treballadors de Seat.
I també...
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. | ![]() |