Edu365.cat

Santa Maria de Ripoll figura entre els monestirs catalans més importants del temps medieval. El cenobi, que es dreça majestuós al municipi de Ripoll, va lligat a la naixença de la nació catalana i és per això que hom anomena 'bressol de Catalunya' el cap de comarca del Ripollès.

El monestir fou fundat devers el 879 per Guifrè el Pelós, així mateix fundador del casal de Barcelona, la dinastia que regnà al país fins a la primeria del segle XV: fins a la mort de Martí I l'Humà (1410). Figura en què es barregen història i mite, com testimonia la llegenda relativa a l'origen de les quatre barres, Guifrè I de Barcelona afavorí el repoblament de les terres de la Catalunya central, cosa que permeté d'estendre la frontera amb els sarraïns fins a les ribes des rius Llobregat i Segre.

Mercès al favor dels comtes de Barcelona, el monestir, benedictí, engruixí ben aviat el patrimoni i, en temps de l'abat Oliba, esdevingué un centre cultural europeu de primer ordre. Oliba, igualment abat del monestir de Cuixà i fundador del de Montserrat, n'impulsà l'escriptori, o 'scriptorium', on es transcrigueren texts d'aritmètica, astronomia, geometria, gramàtica, música... i es feren dues bíblies miniaturades de fama mundial: la Bíblia de Ripoll i la Bíblia de Rodes.

L'esplendor cultural i religiós del monestir durà ben bé tres segles. Ara, el terratrèmol del 1428 (que en va malmetre molt l'estructura), el despoblament dels dominis, les lluites dels vilatans de Ripoll per deslliurar-se de la tutela del monestir..., tot plegat menà a un decandiment progressiu que culminà al segle XIX, amb l'exclaustració, incendi i saqueig del monestir. El 1886, en plena Renaixença, el bisbe de Vic Josep Morgades en promogué la restauració, projectada per l'arquitecte Elies Rogent.