|
|
|
> Sant Joan de les Abadesses: història i mite > Sant Cugat, joia del romànic > Sant Pere de Rodes, mirador excepcional dilluns, 28 d'agost de 2006
Santa Maria de Ripoll figura entre els monestirs catalans més importants del temps medieval. El cenobi, que es dreça majestuós al municipi de Ripoll, va lligat a la naixença de la nació catalana i és per això que hom anomena 'bressol de Catalunya' el cap de comarca del Ripollès.
El monestir fou fundat devers el 879 per Guifrè el Pelós, així mateix fundador del casal de Barcelona, la dinastia que regnà al país fins a la primeria del segle XV: fins a la mort de Martí I l'Humà (1410). Figura en què es barregen història i mite, com testimonia la llegenda relativa a l'origen de les quatre barres, Guifrè I de Barcelona afavorí el repoblament de les terres de la Catalunya central, cosa que permeté d'estendre la frontera amb els sarraïns fins a les ribes des rius Llobregat i Segre. Mercès al favor dels comtes de Barcelona, el monestir, benedictí, engruixí ben aviat el patrimoni i, en temps de l'abat Oliba, esdevingué un centre cultural europeu de primer ordre. Oliba, igualment abat del monestir de Cuixà i fundador del de Montserrat, n'impulsà l'escriptori, o 'scriptorium', on es transcrigueren texts d'aritmètica, astronomia, geometria, gramàtica, música... i es feren dues bíblies miniaturades de fama mundial: la Bíblia de Ripoll i la Bíblia de Rodes. L'esplendor cultural i religiós del monestir durà ben bé tres segles. Ara, el terratrèmol del 1428 (que en va malmetre molt l'estructura), el despoblament dels dominis, les lluites dels vilatans de Ripoll per deslliurar-se de la tutela del monestir..., tot plegat menà a un decandiment progressiu que culminà al segle XIX, amb l'exclaustració, incendi i saqueig del monestir. El 1886, en plena Renaixença, el bisbe de Vic Josep Morgades en promogué la restauració, projectada per l'arquitecte Elies Rogent.
Sant Joan de les Abadesses: història i miteNo gaire lluny de Ripoll hi ha Sant Joan de les Abadesses, que deu el nom al monestir benedictí fundat el 885, també per Guifrè el Pelós. El comte hi posà d'abadessa la seva filla Emma, que durant el seu llarg abadiat dugué a terme una important obra de consolidació patrimonial i de repoblament. El cenobi femení augmentà la riquesa durant els abadiats subsegüents, però a la primeria del segle XI fou dissolt pel papa Benet VIII, després de les acusacions de conducta immoral fetes pel comte de Besalú, Bernat Tallaferro. El fet passà, posteriorment, al folclore, a través de la llegenda del comte Arnau, figura que hom relacionà amb l'abadessa Adelaida.
Sant Cugat, joia del romànic
+ El claustre romànic és l'element més destacat del monestir.
El monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès s'aixeca al mateix indret d'una antiga fortificació romana, on, segons que diu la tradició, al començ del segle IV hi sofrí martiri Sant Cugat, venerat a la rodalia des d'antic. Del 878 és la primera notícia documental del cenobi, tingut pel més important del comtat de Barcelona i molt lligat a la repoblació de l'anomenada Catalunya Nova. Una importància avalada per la qualitat artística del conjunt, del qual excel·leix el claustre romànic (base d'un segon pis d'estil renaixentista), amb cent quaranta-quatre capitells, obra de l'escultor Arnau Cadell, de decoració rica i motius variats: de la vida quotidiana, bíblics...
Sant Pere de Rodes, mirador excepcional
+ El cenobi es dreça imponent a la serra de Rodes.
També és una joia de l'art romànic l'església de Sant Pere de Rodes, o de Roda, monestir benedictí amb referències escrites que es remunten, com en el cas de Sant Cugat, al 878. El monumental cenobi, situat a la serra de Rodes, dintre el terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà), en un paratge de gran bellesa, és un mirador excel·lent de la Mediterrània. Víctima d'espoliacions i saqueigs durant els segles XVII-XIX, el monestir, que ha estat restaurat, allotja el centre d'informació del Parc Natural del Cap de Creus.
|
Investiga
> Sant Pere de Rodes, en vídeo.
> Descripció i imatges d'aquest monestir.
> I del de Sant Joan de les Abadesses.
> Aconseguiu una imatge del cap de Creus.
I també...
- Ruta per la plana empordanesa i la serra de Rodes.
- Guifrè el Pelós: història i mite del fundador del monestir de Ripoll.
- Anàlisi de la portada d'aquest cenobi.
- Etapes constructives del monestir de Sant Cugat.
- L'expansió del monaquisme benedictí.
- La cançó que va inspirar la llegenda del comte Arnau.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |