|
|
|
> Creences lligades a Sant Ponç > Plantes remeieres i aromàtiques > Les trementinaires: un ofici d'ahir dimarts, 9 de maig de 2006
L'11 de maig és Sant Ponç, patró dels herbolaris, i no poques poblacions fan fira: els carrers s'omplen de parades d'herbes remeieres i aromàtiques, de mel, de productes confitats i de dolços exquisits.
Una de les de més renom, que es fa al carrer de l'Hospital de Barcelona, té una tradició més que centenària. Al 'Costumari Català' (1950-1956) el gran folclorista Joan Amades troba a l'any 1874 la referència més antiga de la fira barcelonina (encara que potser més centrada en les flors que no pas en les herbes remeieres). Però també diu que antigament hi havia hagut una fira d'herbes al carrer dels Carders de la ciutat. Sigui com sigui, la del carrer de l'Hospital no és pas l'única que es fa pels volts de Sant Ponç. Per exemple, a Barcelona mateix, se n'hi fa una altra al barri de Sarrià, i a fora, una a Cànoves i Samalús (Vallès Oriental), tinguda enguany els dies 6 i 7 de maig. Així mateix, la dansa tradicional de la Rua de Sils (Selva) i l'aplec de Sant Ponç, a l'antic monestir de Sant Ponç de Corbera (dependent de la parròquia de Corbera de Llobregat, Baix Llobregat), atesten la veneració del sant.
Creences lligades a Sant PonçMàrtir cristià dels segle III, la llegenda atribueix a Sant Ponç poders guaridors, sobretot del mal de cap, i protectors: contra xinxes, paparres, puces i més paràsits. Sobre això darrer, la tradició popular diu que, si es fa dissabte per Sant Ponç, els paràsits es mantenen allunyats de casa durant tot l'any. Igual propòsit tenia l'antic costum de tirar sota el llit herbes beneïdes de la fira.
Plantes remeieres i aromàtiques
+ A les fires de Sant Ponç trobem herbes de tota mena.
La saviesa popular i la ciència mèdica (a través de la fitoteràpia) coincideixen a destacar les propietats terapèutiques de determinades plantes. És clar que també n'hi ha que són més apreciades per la bona flaire, per l'olor agradable que desprenen, o per les virtuts culinàries. De tota mena, en trobem a les fires de Sant Ponç: camamilla, eucaliptus, farigola, llorer, marduix, marialluïsa, orenga, romaní, saüc, tarongina, til·la...
Les trementinaires: un ofici d'ahirD'herbes remeieres, qui més en sabia eren les trementinaires. La petja de l'antic ofici de trementinaire, originat a mitjan segle XIX i desaparegut no fa pas gaire, es troba a la vall de Lavansa i, més concretament, a Tuixent (Alt Urgell), on el 1998 va obrir les portes el Museu de les Trementinaires. Una vegada o dues l'any, aquestes dones de la vall feien a peu qui-sap-los quilòmetres per anar a vendre les herbes remeieres al pla i al litoral, més a les masies que no pas als mercats i a les grans ciutats. Hom les anomenava trementinaires per la trementina, el remei més popular de tots els que comercialitzaven.
|
Investiga
> Les remeieres trementinaires: origen de la medicina natural.
> Imatges d'aquesta festa sollerica.
I també...
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |