VilaWeb - Diari escola: L'Any de la Física 2005: Isaac Newton

VilaWeb.cat

VilaWeb.tv

Nosaltres.cat

MÉSVilaWeb

Correu

Clau

dimecres, 22 de gener de 2025

> De les lleis del moviment...

> ...a la llei que regeix l'Univers

> Dels colors i la natura de la llum

dilluns, 2 de maig de 2005

El 1642, el mateix any de la mort de Galileu, naixia a Anglaterra Isaac Newton, que havia d'esdevenir un dels físics més grans de la història. Partint dels estudis de Galileu mateix i d'astrònoms com Johannes Kepler, Newton va formular una llei vàlida tant per als cossos terrestres com celests i plenament vigent fins al tombant dels segles XIX-XX, quan fou sotragada per les idees d'Albert Einstein.

Des de ben jove Isaac Newton va mostrar-se tímid, solitari i gens interessat pels afers mundans, però obsedit per la realització de tota mena d'invents i experiments científics, ço que ja ens dóna una idea del seu talent. Aquest caràcter no li va pas impedir, més endavant, de reivindicar, aferrissadament si calia, la paternitat d'algunes idees que uns altres reclamaven com a pròpies.

El 1661 Newton va ingressar a la Universitat de Cambridge, on no es va destacar gaire com a estudiant, si bé les seves aptituds no van pas passar desapercebudes, sobretot d'Isaac Barrow, matemàtic eminent. Sigui com sigui, el 1665 una epidèmia de pesta va afectar una bona part d'Anglaterra, i Newton va refugiar-se a la seva població nadiua, Woolsthorpe, on va dedicar-se a la lectura de llibres científics i on van madurar les seves grans idees en el camps de la física i de les matemàtiques.

Tot amb tot, Newton, tornat a Cambridge el 1667, on va fer durant anys de professor de matemàtiques, no va publicar la seva obra cabdal, titulada 'Philosophiae naturalis principia mathematica', fins el 1687. El llibre va afermar la seva fama, esbadellada una quinzena d'anys abans amb l'invent del telescopi de reflexió.

+ Webs relacionades dins Nosaltres.Com: Ciència

De les lleis del moviment...

+ Als 'Principia' Newton hi va exposar les tres lleis del moviment.

Als 'Principia', com també s'anomena l'obra de Newton, aquest hi va exposar les tres lleis del moviment. La primera llei, dita també de la inèrcia (formulada per primera vegada per Galileu), afirma que tot cos sobre el qual no actua cap força es manté en repòs o es mou en línia recta i velocitat constant; la segona llei ens parla del comportament dels cossos quan són sotmesos a una força, i se sintetitza en l'equació F=ma, en què F és la força, m és la massa i a és l'acceleració; i la tercera llei és la d'acció i reacció, segons la qual a tota força aplicada a un cos, se n'hi oposa un altra d'igual i de sentit contrari.

...a la llei que regeix l'Univers

+ Newton va resoldre l'enigma de l'òrbita el·líptica dels planetes.

Partint d'aquestes lleis, Newton fou capaç de donar una explicació matemàtica d'una qüestió que tenia capficats els científics de l'època, val a dir: per què els planetes giren entorn del Sol fent una òrbita el·líptica, tal com havia establert Kepler. Newton va resoldre l'enigma amb la cèlebre llei de la gravitació universal, que sosté que els cossos s'atreuen per la massa que tenen: com més massa, més atracció, i com més distància entre l'un i l'altre cos, menys. L'òrbita el·líptica s'explica, doncs, per l'atracció, o força de la gravetat, entre el Sol i els planetes, que en modifica el moviment rectilini.

Dels colors i la natura de la llum

+ El físic anglès va demostrar que la llum és composta pels colors de l'iris.

Newton va dedicar-se també a investigar la natura de la llum, que, per aquella època, era, així mateix, objecte de discussió. Hom creia llavors que la llum blanca era pura, per dir-ho d'alguna manera. Doncs bé, amb un prisma, el físic anglès va demostrar que la llum no era pura, sinó composta pels colors de l'iris. A banda, va sostenir que la llum era integrada per partícules minúscules, amb què va oposar-se al físic neerlandès Christiaan Huygens, que creia que era formada per ones. Avui sabem que la llum es presenta simultàniament en forma de partícules i d'ones.

MATERIALS

Newton
Format:Web
Recurs educatiu centrat en la vida i obra d'Isaac Newton. S'hi expliquen les lleis del moviment, la llei de la gravitació universal i els estudis del físic anglès relatius a les propietats de la llum.
Lleis de Newton: vídeos
Format:Web
Recull de vídeos explicatius de les lleis del moviment de Newton.
La Revolució científica al Renaixement
Format:Web
Pàgina en català centrada en la revolució científica dels segles XVI i XVII, i en les figures que més en van sobresortir.
The Newton Project
Format:Web
Projecte digital d'aplegar els escrits d'Isaac Newton sobre matèries diverses.

QUE HO SABIES?

Diu la llegenda que, en veure com queia un poma d'una pomera, Newton va demanar-se si les llei físiques que regien el moviment del planetes no eren aplicables al moviment dels cossos terrestres. La llei de la gravitació universal fixava aquesta intuïció.
Pregonament interessat per les idees de Newton, l'astrònom anglès Edmond Halley, col·laborador seu, va costejar la publicació dels dos mil cinc-cents exemplars de la primera edició de 'Philosophiae naturalis principia mathematica'.
El 1703 Newton va esdevenir president de la Royal Society (Societat Reial) de Londres, acadèmia establerta el 1660 per a acréixer la recerca i el coneixement científics; el físic anglès va ocupar-ne la presidència durant la resta de la seva vida.