| Què és VilaWeb? - Publicitat - Correu - Versió text - Mapa web - English |
| Notícies | Xats - Fòrums - Enquestes | Top7 - Tots els fòrums | dijous, 19 de setembre de 2019

 ELS TOP 7 DE Vida de gos  15/11/2002 06:00

L'aparició del llibre de relats "Animals tristos" de Jordi Puntí (Empúries, 2002) ens inspira aquest fòrum bestial. Les narracions de Puntí parlen de les relacions humanes, però l'autor ens ha autoritzat a distribuir un sonet molt animal que va publicar a la número 2 de la revista que surt cada cent anys "La Bugadera" (La Magrana, 2002). És aquest: UNA VIDA DE GOS (sonet d'homenatge) Lassie, Gromit, Scooby-Doo, El gos dels Baskerville i Pluto; Zeus, Apol.lo, Martha i Milú, Treski, Flush, Canito i Canuto. Argo, Ideàfix, Laika i Fred Basset; Snoopy, Goofy i Toby; Jack, Napoleó i Lafayette; Buck, Huckleberry Hound i Cobi. Dogbert, Mr. Bones, Ran-Tan-Plan, Un chien andalou i Marilyn; Kuki, Cerber, Kasbec, Sultán, Santa Claus, Píker i Fermín; Pongo, Perdita, D'Artacan Bulls-eye, Man Ray i Rin-Tin-Tin. Jordi Puntí Us demanem que identifiqueu el màxim nombre d'aquests gossos i que aporteu històries sobre noms de gossos, ja sigui perquè els heu tingut o perquè els heu conegut. Com per exemple, la ja mítica picabaralla entre els còmics Bobby Deglané i Mary Santpere, quan després d'uns comentaris de Bobby sobre que els catalans quan parlen semblen gossos ella s'hi va tornar dient-li que a Catalunya gairebé tots els gossos s'anomenaven "Bobby". Envieu les vostres històries cànides a aquest fòrum-gossera. La millor aportació de la setmana rebrà un exemplar de "Animals Tristos" de Jordi Puntí per gentilesa de l'editorial Empúries i de la llibreria virtual llibres.com.


1. Color de gos com fuig
Josep Domènech ens aporta una sorprenent aproximació dels gossos catalans amb els burros brasilers:
"Sabeu el "color de gos com fuig"? Per bé que no l´he trobat a cap diccionari (tan sols ho he vist escrit un parell de cops), al Brasil també hi ha el corresponent "cor de burro quando foge". El nostre gos s´ha transformat en burro, cosa que encara és més sorprenent, atesa la seva celeritat d'epítet."



2. La Duca i el Xic
Les exhaustives aportacions de l'Enric Fontvila són gairebé "incanmensurables". En destaquem la següent on ens parla de les més que humanes històries dels seus gossos d'infància:
"La primera gossa que vam tenir, de raça petanera indefinida, es deia Duca... Quan era un cadell ens pensàvem que era mascle, li vam posar Duc... i ja ho teníem tan assumit, que quan va sortir de l'armari caní i vam descobrir la seva veritable sexualitat, el femení Duquessa el trobàvem massa ensucrat i aristocràtic (i més tractant-se d'un Canis petenerus vulgaris). Així doncs, vam tirar pel dret, i li vam afegir una a senzilla i tendra"A".
La va succeir el Xic, i aquest sí que tenia un pedigrí contrastat. Era un caniche, que tothom en deia una Marilín, tot i que tenia un bon parell d'ous. Passarà a la història familiar (i potser mundial i tot) com el gos que més noms va tenir: tot i l'oficial, Xic, responia també als malnoms de Lotso i Xicuuuli, apel·latius als quals acudia tan sol·lícit (o més) que quan el cridàvem pel seu nom de fonts"



3. I de les races?
Les "races exclusives" dels Països Catalans amb que ens obsequia en Pasqual, "ben bé podrien trobar-se als mots encreuats de La Vanguàrdia: el gos sempre apegat al seu amo (l'empalleGÓS), el que ningú suporta (el fastiGÓS), el que es rebolca pel fang (fanGÓS) o per les pedres (pedreGÓS); el que es cansa aviat (fatiGÓS), el que sempre fuig (poreGÓS), el que sempre arriba tard (triGÓS), el que s'ofega (xafoGÓS) i el que sovint pateix hemorràgies (sanGÓS). D'altres, només són gossos al nostre domini lingüístic: una raça de gos negre afro-americà (el GOSpel) i aquells gossos cubans que colpegen amb les potes al terra (els bonGÓS). I finalment, l'Ideafix i en Ran-Tan-Plan, pertanyents a la mateixa raça: als GOScinny".



4. Prin
El prin-gos i el prin-gat del vicari de Vacarisses o la curiosa aportació de Mn. Bani: "Quan vaig ser rector de la parròquia de Vacarisses el vicari tenia un gos de nom Prin. El bo del cas és que també tenia un gat de nom Prin. Així per diferenciar-los els haviem de dir prin-gos i prin-gat".



5. Gossa / Gossos cibernètics
"Eslògan de la biografia de Marlene Dietrich narrada per la seva filla, Maria Riva (amb qui la unia un odi animal): La història d'una gata maula escrita per una filla de gossa". És la colpidora aportació que ens fa arribar l'Ignasi Fontvila.
No menys impressionant resulta la seva següent intervenció on ens parla d'una web
"on apareix un llistat de noms de gossos que arriba a la xifra de 25.053" d'entre els quals destaquem: "Remember Me (el gos de l'ex-nòvia), Rolex (el de la pija pedràlbica), Money (el gos de Roldán), Oscar (l'animal de companyia d'Almodóvar -i que cadascú ho interpreti com vulgui), No More (el simpàtic gosset del conscienciat anti-sistema), Mailbox (el company inseparable de l'oficinista modern), U.F.O. (el petener de Fox Mulder)"



6. Gossos
L'aportació de'n Ramon Valldosera ens explica un bateig per prescripció facultativa: "Recordo un gos pelut i blanc que es deia "Talc". La gent es pensava que es deia així pel seu color, però la seva mestressa explicava que quan era un cadellet, pràcticament acabat de néixer, tenia la ferida del melic que no se li curava i el va dur al veterinari acompanyada de la seva néta de 5 anys. Un cop a casa i parlant de quin nom li posarien, le nena, tota convençuda, diguè "el metge ha dit que li hem de posar talc" i, és clar, si el metge ho diu ..."



7. El més humà / Pregunta-li
Sovint els noms poden resultar autèntics paranys.
Segons la Ció Rigau "Als dos fills d'uns coneguts meus els diuen Tito i Toto; el gos es diu Antonio"
Igualment maliciosa resulta la intervenció de'n Conglat:
"Diàleg davant una casa de pagès:
-Com es diu aquest gos?
-"Pregunta-li"
-Com et dius gos? (El gos, és cert, el cridaven pel nom de Pregunta-li.)"




Una producció de Partal, Maresma & Associats. 1995 (La Infopista) - 2000.
Secció mantinguda per Màrius Serra
Posa VilaWeb a la teva pàgina.