| Què és VilaWeb? - Publicitat - Correu - Versió text - Mapa web - English |
| Notícies | Xats - Fòrums - Enquestes | Top7 - Tots els fòrums | dimarts, 26 de setembre de 2017

 ELS TOP 7 DE Me’n recordo (del mot) 11/06/2010 00:00

L’Avenç acaba de publicar Me’n recordo, de Joe Brainard, en traducció catalana de Màrius SerraI remember és el llibre que va inspirar Georges Perec el seu famós Je me souviens. Aquest subgènere de records és la tradició literària que hi ha al darrere de les últimes pàgines de Quiet.

El dilluns passat Me’n recordo es va presentar a la Llibreria La Central amb la lectura d’uns quants “recordos” de diversos escriptors. Posteriorment, L’Avenç ha obert un blog amb totes les aportacions fetes durant la presentació i la voluntat de suscitar-ne més. Sota teniu els tres enllaços. Com veureu, alguns recordos poden ser verbívors, com per exemple aquests dos que va pronunciar Màrius Serra:

Recordo el punt volat en boca de la Maria de Vilanova quan va dir-li a ma mare que estigués tranquiiil···la, que el nen, referint-se a mi, ja canviaria. Jo acabava de muntar un grup de rock, vestia de cuir i sospitava que la ela geminada era un invent dels catalanistes, però aquella dona sàvia que compartia el seu marit amb un museu i la carpa Juanita va deixar anar aquell tranquiiil···la amb tota la naturalitat del món i jo em vaig fer catalanista allà mateix.Recordo la nit que vaig descobrir la paraula belitre. La va dir l’Enric Casasses. 

Us demanem, doncs, recordos verbívors. Naturalment, el millor missatge rebrà un exemplar del Me’n recordo de Joe Brainard per gentilesa de l’editorial L’Avenç.

Aquí el bloc: http://menrecordo.blogspot.com/

Enllaç directe fotos: http://www.flickr.com/photos/lavenc/

Enllaç directe videos: http://www.youtube.com/user/lavenc1

 




1. Xipella (Ramon)

Quan era petit anava a passar l’estiu al poble del meu pare, Santa Coloma de Queralt, a la Conca de Barberà.

Em feia molta gràcia quan la meva tieta, germana del pare, em deia: “naltris mingem sopis tots los diis de la setmani” i em sorprenia que el meu pare no parlés així.

Ara ja sé que el meu pare havia perdut el parlar xipella tant característic d’aquelles terres.




2. Amb ce de cerilla (Núria)

El meu avi sovint ens corregia les paraules o expressions incorrectes. Amb ell arraconàrem els "busons", els "sellus" i els "palillus" en uns temps en què dir "bústia", "segell" o "escuradents" sonava estrany, pedant... Recordo amb un somriure que si li preguntàvem: - Avi, com s'escriu cel? Responia, parsimoniós: - Amb ce de cerilla. Per això a casa tots sabem que cerilla és tan català com llumí. I que cel s'escriu amb ce de cerilla.




3. Baiard (merlot)

Recordo al meu pare usant amb tota naturalitat aquesta paraula avui totalment en desús. Parlava dels baiards que es feien al front, durant la guerra civil, per portar malalts i ferits als llocs on els havien de guarir (o no) d'una forma improvisada. 
Baiard, una bonica paraula.




4. La mumaraca (jms)

Recordo quan vaig sentir pronunciar aquesta paraula per primera vegada a la meva mare. Finals dels seixanta. Era el dia de Sant Tomàs d'Aquino (patró dels estudiants) i els batxillers gironins de l'institut feien una gran festa. Tiraven petards i feien una cercavila duent una imatge grotesca de cartró-pedra. "Mumaraca" és un sinònim d'estaquirot, d'espantaocells, una paraula sonora que fins fa pocs anys no he recuperat.




5. Les calces (CCS)

A una del les primeres festes universitàries una companya me va oferir una falda per posar-me. Jo la vaig rebutjar ja que portar calces és molt incomode i fa calor. Tothom se va sorprendre tot i que jo ho vaig trobar de lo més normal. Dos anys més tard vaig saber q estaven convençuts q el que no duia eren bragues (q al Principat és diu calces i q per mi significa: mitges- q són incomodes i fan calor!)




6. Boiola (Ció R)

La meva àvia es rentava els peus en un recipient de zenc tipus palangana que anomenava "boiola" i que suposo correspon al que segons el dicciori és una bujola. En el mateix sentit, també recordo una amiga que al pijama ni deia "pijama". És un cas més del que l'Estela Bayarri ha escrit anteriorment de les "ideies", "paielles" i el "teiatro". 
En aquella època també anavem a fer un "volteio" o anavem de "boleio".




7. La meva àvia parlava així (Anselm Quixal)

La meva àvia -la baba Lola- parlava com la de la família Ulises: Li han fet un "analis". S'han comprat un "aparcament". Això s'arregla posant-hi un "esplai", etc. 


 





Una producció de Partal, Maresma & Associats. 1995 (La Infopista) - 2000.
Secció mantinguda per Màrius Serra
Posa VilaWeb a la teva pàgina.