| |||||
 | |||||
|
|
|
| ||||
|
|
|
||
 |
|
|
Res a veure amb l'Iraq. Es tracta de trobar pseudogentilicis que designin alguna cosa diversa als habitants d'un determinat país, com per exemple aquesta troica de termes aparentment musulmans: arabesc (dibuix), marroquineria (els article de cuir) o damasquinats (atesania decorativa). Òbviament, el seu origen etimològic té molt a veure amb la denominació d'origen (Aràbia, Marroc i Damasc, en aquests casos), però el sentit els ha transformat en referents independents. En anglès, parlar de china vol dir parlar de "porcellana", sigui xinesa o no, però es tracta d'un nom comú. No valen els adjectius (tinta xinesa) ni els sintagmes del tipus "mantó de Manila"; perquè els acceptem en l'ONU verbal cal que siguin mots independents amb sentit ple. Com per exemple "astracanada" (una bestiesa cómica que, en darrer terme, prové de la ciutat russa d'Astrakhan) o "berliner" (que és una mena de bunyol que prenen els berlinesos). Quan el president Kennedy, per fer-se notar i passar a la història, va declarar "Jo també sóc un berlinès" més d'un berlinès autèntic (i verbívor) va pensar que en Kennedy era, també, un bunyol. Aporteu nous membres per a aquesta ONU verbal. La millor aportació de la setmana rebrà un llibre introbable i signat per l'autor: l'avui descatalogat "Manual d'enigmística" de Màrius Serra (Columna, 1991). Com sempre, per gentilesa de la llibreria virtual llibres.com ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # un babilònic Com us ho he de dir, aquell individu tenia un aire exòtic, devia ser per la vestimenta. Vestia una cubana de cambrai, damunt d’uns bermudes d’un color prússia; als peus, unes sandàlies siena destacaven sobre els mitjons de color nil; al cap, un panamà flexible, però el que més cridava l’atenció era el gros labrador que l’acompanyava. Semblava bon jan, i ho va demostrar quan es va trobar, amb un Yorkshire, un pequinès i un chihuahua, que passejava una rossa tenyida en texans i sahariana; els quissos, fent bona la fama de lladradors dels gossos petits, li van bordar una bona estona. Quina diferència amb l’eivissenc i el dàlmata que s’ho miraven amb flegma britànica des de la distància a l’altra costat de la plaça! L’home va entrar en el restaurant de la cantonada fugint de l’histerisme caní. S’acostà a la taula prop de la persiana i s’assegué en una otomana que hi havia al cantó, el gos se li va ajeure als peus. Arribat el cambrer, va demanar una sarsuela; de primer demanà uns espaguetis amb bolonyesa. Per aperitiu bevia un bon madeira (o bé era un porto?) mentre menjucava la viena i picava unes sevillanes i unes arbequines barrejades tot escoltant la polonesa chopiniana que tocava el pianista. El sommelier li va cantar amb veu de falset els vins del celler: rioja, priorat, alella, penedès, bordeus, chianti, xampany, chardonnay … quin cafarnaüm de noms!, al final es va decantar pel Vichy. Li serviren els espaguetis i ell s’hi abocà un bon grapat de parmesà. De postres, primer va fer, a la francesa, una taula de formatges: rocafort, manxec, maonès, cabrales, camembert, gruyère. Després, una genovesa i un parell de lioneses amb una copeta de màlaga. I per rematar la jugada, una tasseta de moca, una copa d’armanyac i un havà, que va encendre amb parsimònia amb la bugia que cremava damunt la taula. Es va eixugar amb el tovalló de madràs abans de sortir del local. xocolatina 26/09/2002 22:59 # OBLIT IMPERDONABLE !! Com ens hem pogut deixar un dels més propers, quotidians i universals plaers gastronòmics... LA PASTA ITALIANA !!!!!!! Martí Sunyol 26/09/2002 20:59 # Patates fregides Com a bon vallesà, no puc deixar d'esmentar les patates fregides LA VALLESANA. I bon profit! Martí Sunyol 26/09/2002 16:38 # TRACA FINAL Vinga, acabem amb la MALLORQUINA, bé com a sobrassada o com a coberta de finestra. Es pot organitzar també una reunió BABÈLICA, o bé pregunteu-los als informàtics què és un TROIÀ. La ROMANA, a més a més de farcir els calamars serveix per pesar, i acabar com un NATZARÈ no és massa recomanable. Com a noms de lloc, n'hi ha massa ciutats al món que són LA MECA d'alguna cosa, i el FAR del port deu el seu nom a la legendària illa grega. Finalment, salutacions a tots els FRANCESCS i als que es diuen XAVIER. Pasqual 26/09/2002 16:01 # "Los últimos de Filipinas"... Ben poques coses queden ja que no s'hagen dit... Però deixeu-me que afegeixca un gentilici patriòtic, ja que les VALENCIANES són una espècie de magdalenes allargades, molt bones per a sucar amb la llet. En quant a noms de lloc, crec que ningú ha nomenat el SANDWICH, el RUGBY ni aquell objecte que, tot i no ser-ne l'inventor, va popularitzar el senyor (no sé si comte o marquès) de la vila francesa de CONDOM, nom que ha fet fortuna arreu del món. Pasqual 25/09/2002 16:13 # Habitants del Laci, que parlaven en llatí Cooooorazón latiiiinoooo ... Ignasi 25/09/2002 03:35 # Polaco de mierda! Sense comentaris. M.S. 24/09/2002 21:01 # Gentilicis gens il.lícits Juràssic, cretaci, cambrià, oxfordià, westfalià, ypressià...manganès, americi, californi, franci...el grisú, la putzolana o la magnèsia, la iterbita i els seus derivats iterbi, terbi, erbi...galimaties i xauxa a l´ateneu, greques i arabescs, espanyolades i westerns, gresca "gringa", tarasca...un gitano lacònic de riure sardònic, un samoiede en limousina es fa el suec, un canari color turquesa, magenta o marengo. Martingales, corbates o saharianes d´angorina, baldaquí, tafilet, granadina, cordovà, brabant, xiné o caixmir. Ballem sardanes, flamenc o tarantel.la. De menú: gall dindi amb escalunyes d´Ascaló i maionesa, avellanes d´Abel.la, melindros de Malta i malvasia. De colofó (Grècia), caliquenyos. Gols de xilena i gentilicis onomàstics al món de l´esport: Anatoli Karpov, Helenio Herrera, Florentí Peres i Arcadi Alibés...Les dones més enrotllades les de Pèrsia, i les més passotes les de El Paso (passen olímpicament). Fent turisme insular trobem meduses a les Medes, maoistes a Maó i comodins a Komodo. A l´Egeu: lesbianes, androides, xiprers i cretins. I si fem un tour estratosfèric: llunàtics, mercromina, saturnisme, uralita i amor plutònic (espiritual, però atòmic). JR 24/09/2002 19:02 # Nou món Un americà del nord du americana, es treu els texans per posar-se bermudes, es serveix el dinar amb molt de tabasco, balla charleston,escolta jazz New Orleans, pren un combinat (Manhattan o San Francisco) i dorm a una canadenca. En fí, fa l'indi, fa l'esquimal. Un centreamericà és més ensopit: du panamà, fuma havans,pren un cubata o bé un curaçao i, sorprenentment, escolta havaneres. I un sudamericà: Solament veu al delanter -que val un potosí- fer una xilena? No pot ser. Companys, ajudeu-me! Lluís T. 24/09/2002 18:07 # Me'n vaig a passeig La història de la Magdalena m'ha deixat tan esgotat només de llegir-la, que em poso el POLAR i me'n vaig a passejar una estona. Fins després! M.S. 24/09/2002 09:00 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |