|
|
L’Avenç acaba de publicar Me’n recordo, de Joe Brainard, en traducció catalana de Màrius Serra. I remember és el llibre que va inspirar Georges Perec el seu famós Je me souviens. Aquest subgènere de records és la tradició literària que hi ha al darrere de les últimes pàgines de Quiet. El dilluns passat Me’n recordo es va presentar a la Llibreria La Central amb la lectura d’uns quants “recordos” de diversos escriptors. Posteriorment, L’Avenç ha obert un blog amb totes les aportacions fetes durant la presentació i la voluntat de suscitar-ne més. Sota teniu els tres enllaços. Com veureu, alguns recordos poden ser verbívors, com per exemple aquests dos que va pronunciar Màrius Serra: Recordo el punt volat en boca de la Maria de Vilanova quan va dir-li a ma mare que estigués tranquiiil···la, que el nen, referint-se a mi, ja canviaria. Jo acabava de muntar un grup de rock, vestia de cuir i sospitava que la ela geminada era un invent dels catalanistes, però aquella dona sàvia que compartia el seu marit amb un museu i la carpa Juanita va deixar anar aquell tranquiiil···la amb tota la naturalitat del món i jo em vaig fer catalanista allà mateix.Recordo la nit que vaig descobrir la paraula belitre. La va dir l’Enric Casasses. Us demanem, doncs, recordos verbívors. Naturalment, el millor missatge rebrà un exemplar del Me’n recordo de Joe Brainard per gentilesa de l’editorial L’Avenç. Aquí el bloc: http://menrecordo.blogspot.com/ Enllaç directe fotos: http://www.flickr.com/photos/lavenc/ Enllaç directe videos: http://www.youtube.com/user/lavenc1
---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
Aportacions al fòrum: # Amb ce de cerilla El meu avi sovint ens corregia les paraules o expressions incorrectes. Amb ell arraconàrem els "busons", els "sellus" i els "palillus" en uns temps en què dir "bústia", "segell" o "escuradents" sonava estrany, pedant... Recordo amb un somriure que si li preguntàvem: - Avi, com s'escriu cel? Responia, parsimoniós: - Amb ce de cerilla. Per això a casa tots sabem que cerilla és tan català com llumí. I que cel s'escriu amb ce de cerilla. Núria 29/08/2010 13:32 # Baiard Recordo al meu pare usant amb tota naturalitat aquesta paraula avui totalment en desús. Parlava dels baiards que es feien al front, durant la guerra civil, per portar malalts i ferits als llocs on els havien de guarir (o no) d'una forma improvisada. Baiard, una bonica paraula. merlot 04/08/2010 12:03 # L'àvia La meva àvia era de Gràcia. Havia estudiat en català i parlava un català fantàstic. Jo era petita encara i llavors a l'escola no apreniem res en català. Per això, suposo, em maravellaven algunes paraules tant senzilles com gasosa (i no gaseosa), perruqueria (i no peluquería) o aquell "vatua l'olla" que mai he tornat a sentir tan ben dit i que m'intrigava (què era una vatua i què hi feia una olla allí). egp 28/06/2010 19:18 # Brutícia Recordo el dia que vaig sentir al meu avi dir la paraula "pegatera". Havíem anat a cal barber i un dels clients que anava davant nostre no devia ser gaire polit. El meu avi m'ho va fer veure i em va posar aquella "pegatera al clatell" com a exemple de brutícia superlativa. jms 24/06/2010 13:11 # La mumaraca Recordo quan vaig sentir pronunciar aquesta paraula per primera vegada a la meva mare. Finals dels seixanta. Era el dia de Sant Tomàs d'Aquino (patró dels estudiants) i els batxillers gironins de l'institut feien una gran festa. Tiraven petards i feien una cercavila duent una imatge grotesca de cartró-pedra. "Mumaraca" és un sinònim d'estaquirot, d'espantaocells, una paraula sonora que fins fa pocs anys no he recuperat. jms 24/06/2010 13:01 # Sacsó Recordo la primera vegada que vaig sentir la paraula sacsó. Si m’hi poso, podria emular la veu de ma germana, a qui tots dèiem “trompeta” per que el seu ressò era agut i punyent com les notes que treu aquest instrument de vent. Llavors, ella era una adolescent preocupada pel seu cos; jo, un bitxo que sumava les empaitades de la mare amb resultats de: cop de sabatilla o fugida victoriosa. Ella llegia en català i estudiava català; jo, imperiosament educat als “salesianos” ni em podia imaginar què era un sacsó. Els “michelins”, aquella marca de neumàtics, de cop i volta es van convertir en sacsons que sortien de la boca metàl•lica, d’un saxo?...no, d’una trompeta. Xeiè 21/06/2010 09:15 # LA MEVA ÀVIA PARLAVA AIXÍ La meva àvia -la baba Lola- parlava com la de la família Ulises: Li han fet un "analis". S'han comprat un "aparcament". Això s'arregla posant-hi un "esplai", etc. Anselm Quixal 17/06/2010 18:02 # ma mare i el Latí. Jo recordo quan, petit i no tant també,ma mare em deia que parlava en Latí. Era un joc de posguerra entre nens- ti e,ti ra, ti un,ti joc, ti de, ti pos, ti gue,ti rra,ti en,ti tre, ti nens. Ti en ti tens?. sappas 16/06/2010 23:49 # boiola La meva àvia es rentava els peus en un recipient de zenc tipus palangana que anomenava "boiola" i que suposo correspon al que segons el dicciori és una bujola. En el mateix sentit, també recordo una amiga que al pijama ni deia "pijama". És un cas més del que l'Estela Bayarri ha escrit anteriorment de les "ideies", "paielles" i el "teiatro". En aquella època també anavem a fer un "volteio" o anavem de "boleio". Ció R 16/06/2010 23:11 # Xipella Quan era petit anava a passar l’estiu al poble del meu pare, Santa Coloma de Queralt, a la Conca de Barberà. Em feia molta gràcia quan la meva tieta, germana del pare, em deia: “naltris mingem sopis tots los diis de la setmani” i em sorprenia que el meu pare no parlés així. Ara ja sé que el meu pare havia perdut el parlar xipella tant característic d’aquelles terres. Ramon 14/06/2010 13:52 |
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |