Consulteu ací la informació del minut a minut de VilaWeb dels dies anteriors sobre la crisi de la Covid-19

The post [EN DIRECTE] Vint casos i dos morts més per coronavirus al País Valencià appeared first on VilaWeb.

Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

El govern espanyol ha mantingut avui que no obrirà les fronteres fins el primer de juliol, després de l’enèsim canvi de criteri. La portaveu de la Moncloa, María Jesús Montero, ha refermat la posició d’ahir, que contradiu allò que havia anunciat en primer terme la ministra d’Indústria, Turisme i Comerç, Reyes Maroto. Mentrestant, gran part dels estats de la Unió Europea ja han dit que aixecaran les restriccions el 15 de juny. En la compareixença d’avui, Montero ha explicat que les autonomies no podran gestionar l’ingrés mínim vital fins el 2021.

Pel que fa al turisme i la lliure circulació, la Comissió Europea, de fet, ha recomanat la data del 15 de juny i que tots els estats es coordinin per a permetre novament la lliure circulació, un dels principis fonamentals de la Unió Europea, i adverteix que no hi ha una ‘justificació clara’ per a mantenir tancades les fronteres. Malgrat que l’estat d’alarma decaurà el 21 de juny, Pedro Sánchez ha pres la decisió unilateral de mantenir l’estat tancat contra el criteri de la Unió Europea. Tanmateix, els canvis de rumb constants i les improvisacions de la Moncloa encara poden fer que hi hagi un altre canvi de criteri si arriben pressions des d’Europa o des del sector del turisme. Ahir, Portugal ja va estirar les orelles a l’estat espanyol per la confusió i la incertesa que creen les decisions i posteriors rectificacions.

Avui també s’han anunciat els canvis de fase del desconfinament. Les regions sanitàries de Barcelona i l’àrea metropolitana i de Lleida accedeixen a la fase 2, on el País Valencià en bloc continuarà una setmana més. Mallorca, Menorca i Eivissa passen a la fase 3 dilluns vinent, igual com les regions sanitàries del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i l’Alt Pirineu i Aran. També s’ha sabut que hi ha trenta-quatre investigacions penals i noranta-vuit civils al país per part de la fiscalia en relació amb la gestió de la covid-19 a les residències de gent gran. El desconfinament origina nous interrogants, sobre com seran les festes majors i la revetlla de Sant Joan. La festa major de Gràcia ha anunciat les primeres restriccions d’enguany, mentre que el govern ha posat condicions a la celebració de la revetlla. Per la seva banda, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha reclamat 15.000 milions d’euros al govern espanyol per a afrontar la crisi que ha originat la pandèmia i ha condicionat la reunió de la taula de diàleg amb la Moncloa a la recuperació d’un ‘clima de confiança’ que ara mateix no hi és.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

A tot el món, les darreres xifres són de 6.778.177 casos confirmats i 395.687 morts. Del total de casos, 3.304.555 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:

—Els Estats Units d’Amèrica, amb 1.936.998 casos i 110.715 morts.
—El Brasil, amb 621.877 casos i 34.212 morts.
—Rússia, amb 449.834 casos i 5.528 morts.
—L’estat espanyol, amb 288.058 casos i 27.134 morts.
—El Regne Unit, amb 283.311 casos i 40.261 morts.

*A l’estat francès hi ha 153.055 casos i 29.111 morts.

Als Països Catalans hi ha 87.564 casos, 54.041 altes i 14.096 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].

—Al Principat, 67.700 casos, 38.390 altes i 12.341 morts (avui s’hi han incorporat 239 casos, 111 altes i 8 morts)
—Al País Valencià, 16.595 casos, 12.759 altes i 1.444 morts (avui s’hi han incorporat 20 casos nous de PCR, 79 altes i 2 morts)
—A les Illes, 2.104 casos, 1.764 altes i 226 morts (avui s’hi han incorporat 10 casos i 14 altes)
—A Catalunya Nord, 313 casos, 276 altes i 34 morts (sense variació)
—A Andorra, 852 casos, 741 altes i 51 morts (avui s’hi han incorporat 3 altes)

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.

La píndola de Jordi Goula: ‘Ara toca consumir, però on són els diners?’

‘A l’estat, els ajuts reals en relació amb els impostos, les quotes bancàries o els lloguers han estat pràcticament nuls. En el cas del comerç, concretament, hem hagut de veure com grans operadors logístics feien i desfeien sense cap mena de limitació, mentre que nosaltres hem hagut de mantenir tancades les botigues físiques i per poc no podem ni oferir-hi rebaixes. Fins i tot, l’únic instrument d’ajuda efectiva com són els ERTO s’ha gestionat ineficientment i a hores d’ara encara hi ha moltes famílies que treballen a les nostres empreses que no han percebut el subsidi i hem estat els empresaris qui hem fet bestretes i hem avançat pagues perquè poguessin fer front a les seves despeses.’ Són paraules del president de RetailCat, Joan Carles Calvet, aquest matí davant la comissió d’Indústria, Comerç i Turisme del congrés espanyol, on ha presentat deu propostes concretes que poden ajudar el comerç, per incloure-les en el pla de reactivació econòmica després de la covid-19, i ha demanat celeritat i urgència en la seva implementació. ‘Si no s’actua de pressa, correm el risc que entre un 20% i un 30% de les empreses no tornin a obrir.’

De les deu propostes, crec que n’hi ha tres de molt punyents. Una és la dels lloguers. Ha posat l’exemple d’Andorra, on des del primer dia es va declarar inhàbil el termini de confinament mentre les botigues estiguessin tancades, deixant en suspens els lloguers en el període sense activitat comercial. Aquí, per tal de propiciar acords entre arrendadors i arrendataris en relació amb locals comercials, especialment quan es tracta de l’entorn de galeries, parcs i centres comercials, ha proposat de promoure un marc legal de caràcter temporal que inclogui un seguit d’aspectes, entre els quals hi ha l’exemple andorrà.

La segona és l’allargament temporal dels ERTO. Per a la reactivació progressiva de l’activitat comercial ‘és vital ampliar el termini dels ERTO de força major fins a final de l’any 2020, permetent a les empreses d’anar incorporant els equips de treball a mesura que vagin recuperant l’activitat’, ha explicat.

I la tercera, que crec que és la cabdal, és la que fa referència a incrementar els incentius al consum. Ha proposat d’augmentar el nombre d’ajuts en forma de desgravacions fiscals, tant a persones físiques com a societats, per accelerar la reactivació d’alguns sectors de l’economia més castigats. Sense dubte, aquesta proposta és la més difícil de posar en marxa. Tots tenim clar que sense més consum no hi ha recuperació possible. Però, malauradament, el problema va molt més enllà d’unes desgravacions fiscals.

El problema és com han quedat les rendes de la població després de la crisi. Podem fer una estimació aproximada de la situació. A Catalunya, han perdut la feina més de 100.000 persones en tres mesos i més de 700.000 estan afectades per ERTO i cobrant un 70% de la base reguladora, que és una xifra més baixa del seu salari habitual. I, cal insistir-ho, molts d’ells encara no han cobrat res –cosa que em sembla insòlita i vergonyosa– malgrat el que digui el ministeri.

En aquests moments, doncs, una part dels 1,2 milions de treballadors que hi ha sense feina a Catalunya cobren menys de l’habitual i la resta no cobra. Això vol dir que una tercera part de la població activa catalana en aquests moments té uns nivells de renda més baixos dels que tenia abans de la crisi. Aquí hi podríem afegir un nombre indeterminat d’autònoms que van fent com poden i, a més, els grans oblidats, gent que treballa en feines marginals, habitualment en l’economia submergida, que en aquests moments ho passen molt malament i que no figuren enlloc.

Jo no gosaria quantificar aquests dos últims col·lectius, però si els afegim al 32% de la població activa que hem comptabilitzat, fan un bon gruix de gent amb menys poder adquisitiu. Els 3.000 milions de l’ingrés mínim vital són, precisament, per mirar de pal·liar casos de famílies en estat de molta pobresa, però no sabem encara com es repartiran, ni la part que tocarà als catalans menys afavorits.

I per últim, falta veure quina serà la reacció davant el consum del percentatge de gent que no s’ha sentit afectada per la pandèmia. Els funcionaris, per exemple, els jubilats, els qui han fet teletreball o els treballadors de sectors essencials. Què faran? Alguns d’ells poc hauran de pensar, perquè amb el que cobren en tenen per anar tirant molt justet. El risc més gran és que, veient com van les coses a l’entorn, els qui sí que poden gastar facin seu allò que l’economista J.M. Keynes definia com a motiu precaució i retallin la despesa per un motiu molt menys acadèmic, el ‘per si de cas’. És a dir, que hi pugui haver persones no afectades econòmicament per la crisi que posin el peu en el fre a l’hora de comprar determinats productes. Si hi ha molta d’aquesta gent que pensa i actua així, anirem malament, perquè el ritme de consum baixarà i ni els tipus baixos d’interès ni les ofertes més atractives tindran l’efecte desitjat. Jo diria, si se’m permet, que aquest col·lectiu té l’obligació de gastar… I si la compra es fa aquí i amb productes d’aquí, millor!

Però tornem al punt anterior. Com es combat la manca de confiança? No és fàcil, perquè no és qüestió només de diners. És evident que si els ingressos mínims vitals van a parar a famílies molt pobres, el 100% es consumirà. Però no n’hi ha prou. Pensem que, a mesura que anem pujant estrats de renda, la part dedicada a despesa no essencial va minvant. I aquest virus econòmic només es cura amb bones dosis de confiança en el futur, ser conscient que tot va millor i que la probabilitat que m’afecti a mi la malura ha baixat molt. I com ho ha de fer, el govern, per donar confiança a la gent? Aquesta sí que és una pregunta que se’m fa difícil de contestar, sobretot després d’haver vist l’evolució de la situació política i la poca seguretat que desprèn. I, és veritat, no n’he parlat i ens queda Europa, però, de moment, l’únic que dóna senyals de vida és el BCE… I no n’hi ha prou.

La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

– VilaWeb: Perillen els ajuts directes als llogaters per la manca de fons i el col·lapse de les tramitacions
– The Korea Times: Els consumidors s’afanyen a comprar màscares més fines abans de l’estiu (en anglès)
– Ouest-France: Coronavirus: Quins són els quatre escenaris previstos pel Consell Científic? (en francès)
– Stat: Com el món pot evitar d’equivocar-se novament en la resposta a la covid-19 (en anglès)
– Infobae: La tempesta perfecta: per què el sud-oest de la Xina és un centre de diversificació de nous coronavirus (en castellà)
– Daily Nation: La meva setmana d’ansietat després de la prova de la covid-19 (en anglès)
– Público: Al Brasil, una persona es mor cada minut a causa de la covid-19 (en portuguès)
– The Straits Times: El milió de sanitaris voluntaris, els nous herois de Tailàndia (en anglès)

Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?

– Barcelona i Lleida passen a la fase 2 i Menorca, Mallorca, Eivissa, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i Alt Pirineu i Aran a la fase 3
– Gran part de la UE reobre fronteres el 15 de juny, però l’estat espanyol insisteix amb una minoria d’estats a fer-ho més tard
– Torra condiciona la taula de diàleg a recuperar un ‘clima de confiança’ amb Sánchez
– Creix l’escàndol: tres autors del polèmic estudi de The Lancet contra la hidroxicloroquina es retracten
– El govern espanyol no permetrà que les autonomies gestionin l’ingrés mínim vital fins al 2021
– Trenta-quatre investigacions penals i noranta-vuit de civils per la crisi de la covid-19 a les residències
– [FOTOGRAFIES] Dolors Bassa, rebuda per la primera concentració al Puig de les Basses després del confinament
– Així serà la festa major de Gràcia: guarnits simbòlics i sense concerts passades les onze de la nit
– Així serà la revetlla de Sant Joan si el Principat avança completament a la fase 3
– Barcelona preveu d’obrir les escoles bressol municipals del 15 de juny al 15 de juliol

Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

– La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
– [MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
– Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
– Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
– Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
– Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
– Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
– Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars

–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

The post Report diari sobre el coronavirus: Espanya se situa al marge de la UE en l’endarreriment de l’obertura de fronteres appeared first on VilaWeb.

De les deu propostes, crec que n’hi ha tres de molt punyents. Una és la dels lloguers. Ha posat l’exemple d’Andorra, on des del primer dia es va declarar inhàbil el termini de confinament mentre les botigues estiguessin tancades, deixant en suspens els lloguers en el període sense activitat comercial. Aquí, per tal de propiciar acords entre arrendadors i arrendataris en relació amb locals comercials, especialment quan es tracta de l’entorn de galeries, parcs i centres comercials, ha proposat de promoure un marc legal de caràcter temporal que inclogui un seguit d’aspectes, entre els quals hi ha l’exemple andorrà.

La segona és l’allargament temporal dels ERTO. Per a la reactivació progressiva de l’activitat comercial ‘és vital ampliar el termini dels ERTO de força major fins a final de l’any 2020, permetent a les empreses d’anar incorporant els equips de treball a mesura que vagin recuperant l’activitat’, ha explicat.

I la tercera, que crec que és la cabdal, és la que fa referència a incrementar els incentius al consum. Ha proposat d’augmentar el nombre d’ajuts en forma de desgravacions fiscals, tant a persones físiques com a societats, per accelerar la reactivació d’alguns sectors de l’economia més castigats. Sense dubte, aquesta proposta és la més difícil de posar en marxa. Tots tenim clar que sense més consum no hi ha recuperació possible. Però, malauradament, el problema va molt més enllà d’unes desgravacions fiscals.

El problema és com han quedat les rendes de la població després de la crisi. Podem fer una estimació aproximada de la situació. A Catalunya, han perdut la feina més de 100.000 persones en tres mesos i més de 700.000 estan afectades per ERTO i cobrant un 70% de la base reguladora, que és una xifra més baixa del seu salari habitual. I, cal insistir-ho, molts d’ells encara no han cobrat res –cosa que em sembla insòlita i vergonyosa– malgrat el que digui el ministeri.

En aquests moments, doncs, una part dels 1,2 milions de treballadors que hi ha sense feina a Catalunya cobren menys de l’habitual i la resta no cobra. Això vol dir que una tercera part de la població activa catalana en aquests moments té uns nivells de renda més baixos dels que tenia abans de la crisi. Aquí hi podríem afegir un nombre indeterminat d’autònoms que van fent com poden i, a més, els grans oblidats, gent que treballa en feines marginals, habitualment en l’economia submergida, que en aquests moments ho passen molt malament i que no figuren enlloc.

Jo no gosaria quantificar aquests dos últims col·lectius, però si els afegim al 32% de la població activa que hem comptabilitzat, fan un bon gruix de gent amb menys poder adquisitiu. Els 3.000 milions de l’ingrés mínim vital són, precisament, per mirar de pal·liar casos de famílies en estat de molta pobresa, però no sabem encara com es repartiran, ni la part que tocarà als catalans menys afavorits.

I per últim, falta veure quina serà la reacció davant el consum del percentatge de gent que no s’ha sentit afectada per la pandèmia. Els funcionaris, per exemple, els jubilats, els qui han fet teletreball o els treballadors de sectors essencials. Què faran? Alguns d’ells poc hauran de pensar, perquè amb el que cobren en tenen per anar tirant molt justet. El risc més gran és que, veient com van les coses a l’entorn, els qui sí que poden gastar facin seu allò que l’economista J.M. Keynes definia com a motiu precaució i retallin la despesa per un motiu molt menys acadèmic, el ‘per si de cas’. És a dir, que hi pugui haver persones no afectades econòmicament per la crisi que posin el peu en el fre a l’hora de comprar determinats productes. Si hi ha molta d’aquesta gent que pensa i actua així, anirem malament, perquè el ritme de consum baixarà i ni els tipus baixos d’interès ni les ofertes més atractives tindran l’efecte desitjat. Jo diria, si se’m permet, que aquest col·lectiu té l’obligació de gastar… I si la compra es fa aquí i amb productes d’aquí, millor!

Però tornem al punt anterior. Com es combat la manca de confiança? No és fàcil, perquè no és qüestió només de diners. És evident que si els ingressos mínims vitals van a parar a famílies molt pobres, el 100% es consumirà. Però no n’hi ha prou. Pensem que, a mesura que anem pujant estrats de renda, la part dedicada a despesa no essencial va minvant. I aquest virus econòmic només es cura amb bones dosis de confiança en el futur, ser conscient que tot va millor i que la probabilitat que m’afecti a mi la malura ha baixat molt. I com ho ha de fer, el govern, per donar confiança a la gent? Aquesta sí que és una pregunta que se’m fa difícil de contestar, sobretot després d’haver vist l’evolució de la situació política i la poca seguretat que desprèn. I, és veritat, no n’he parlat i ens queda Europa, però, de moment, l’únic que dóna senyals de vida és el BCE… I no n’hi ha prou.

The post Ara toca consumir, però on són els diners? appeared first on VilaWeb.

Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

El govern espanyol ha mantingut avui que no obrirà les fronteres fins el primer de juliol, després de l’enèsim canvi de criteri. La portaveu de la Moncloa, María Jesús Montero, ha refermat la posició d’ahir, que contradiu allò que havia anunciat en primer terme la ministra d’Indústria, Turisme i Comerç, Reyes Maroto. Mentrestant, gran part dels estats de la Unió Europea ja han dit que aixecaran les restriccions el 15 de juny. En la compareixença d’avui, Montero ha explicat que les autonomies no podran gestionar l’ingrés mínim vital fins el 2021.

Pel que fa al turisme i la lliure circulació, la Comissió Europea, de fet, ha recomanat la data del 15 de juny i que tots els estats es coordinin per a permetre novament la lliure circulació, un dels principis fonamentals de la Unió Europea, i adverteix que no hi ha una ‘justificació clara’ per a mantenir tancades les fronteres. Malgrat que l’estat d’alarma decaurà el 21 de juny, Pedro Sánchez ha pres la decisió unilateral de mantenir l’estat tancat contra el criteri de la Unió Europea. Tanmateix, els canvis de rumb constants i les improvisacions de la Moncloa encara poden fer que hi hagi un altre canvi de criteri si arriben pressions des d’Europa o des del sector del turisme. Ahir, Portugal ja va estirar les orelles a l’estat espanyol per la confusió i la incertesa que creen les decisions i posteriors rectificacions.

Avui també s’han anunciat els canvis de fase del desconfinament. Les regions sanitàries de Barcelona i l’àrea metropolitana i de Lleida accedeixen a la fase 2, on el País Valencià en bloc continuarà una setmana més. Mallorca, Menorca i Eivissa passen a la fase 3 dilluns vinent, igual com les regions sanitàries del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i l’Alt Pirineu i Aran. També s’ha sabut que hi ha trenta-quatre investigacions penals i noranta-vuit civils al país per part de la fiscalia en relació amb la gestió de la covid-19 a les residències de gent gran. El desconfinament origina nous interrogants, sobre com seran les festes majors i la revetlla de Sant Joan. La festa major de Gràcia ha anunciat les primeres restriccions d’enguany, mentre que el govern ha posat condicions a la celebració de la revetlla. Per la seva banda, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha reclamat 15.000 milions d’euros al govern espanyol per a afrontar la crisi que ha originat la pandèmia i ha condicionat la reunió de la taula de diàleg amb la Moncloa a la recuperació d’un ‘clima de confiança’ que ara mateix no hi és.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

A tot el món, les darreres xifres són de 6.778.177 casos confirmats i 395.687 morts. Del total de casos, 3.304.555 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:

—Els Estats Units d’Amèrica, amb 1.936.998 casos i 110.715 morts.
—El Brasil, amb 621.877 casos i 34.212 morts.
—Rússia, amb 449.834 casos i 5.528 morts.
—L’estat espanyol, amb 288.058 casos i 27.134 morts.
—El Regne Unit, amb 283.311 casos i 40.261 morts.

*A l’estat francès hi ha 153.055 casos i 29.111 morts.

Als Països Catalans hi ha 87.564 casos, 54.041 altes i 14.096 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].

—Al Principat, 67.700 casos, 38.390 altes i 12.341 morts (avui s’hi han incorporat 239 casos, 111 altes i 8 morts)
—Al País Valencià, 16.595 casos, 12.759 altes i 1.444 morts (avui s’hi han incorporat 20 casos nous de PCR, 79 altes i 2 morts)
—A les Illes, 2.104 casos, 1.764 altes i 226 morts (avui s’hi han incorporat 10 casos i 14 altes)
—A Catalunya Nord, 313 casos, 276 altes i 34 morts (sense variació)
—A Andorra, 852 casos, 741 altes i 51 morts (avui s’hi han incorporat 3 altes)

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.

La píndola de Jordi Goula: ‘Ara toca consumir, però on són els diners?’

‘A l’estat, els ajuts reals en relació amb els impostos, les quotes bancàries o els lloguers han estat pràcticament nuls. En el cas del comerç, concretament, hem hagut de veure com grans operadors logístics feien i desfeien sense cap mena de limitació, mentre que nosaltres hem hagut de mantenir tancades les botigues físiques i per poc no podem ni oferir-hi rebaixes. Fins i tot, l’únic instrument d’ajuda efectiva com són els ERTO s’ha gestionat ineficientment i a hores d’ara encara hi ha moltes famílies que treballen a les nostres empreses que no han percebut el subsidi i hem estat els empresaris qui hem fet bestretes i hem avançat pagues perquè poguessin fer front a les seves despeses.’ Són paraules del president de RetailCat, Joan Carles Calvet, aquest matí davant la comissió d’Indústria, Comerç i Turisme del congrés espanyol, on ha presentat deu propostes concretes que poden ajudar el comerç, per incloure-les en el pla de reactivació econòmica després de la covid-19, i ha demanat celeritat i urgència en la seva implementació. ‘Si no s’actua de pressa, correm el risc que entre un 20% i un 30% de les empreses no tornin a obrir.’

De les deu propostes, crec que n’hi ha tres de molt punyents. Una és la dels lloguers. Ha posat l’exemple d’Andorra, on des del primer dia es va declarar inhàbil el termini de confinament mentre les botigues estiguessin tancades, deixant en suspens els lloguers en el període sense activitat comercial. Aquí, per tal de propiciar acords entre arrendadors i arrendataris en relació amb locals comercials, especialment quan es tracta de l’entorn de galeries, parcs i centres comercials, ha proposat de promoure un marc legal de caràcter temporal que inclogui un seguit d’aspectes, entre els quals hi ha l’exemple andorrà.

La segona és l’allargament temporal dels ERTO. Per a la reactivació progressiva de l’activitat comercial ‘és vital ampliar el termini dels ERTO de força major fins a final de l’any 2020, permetent a les empreses d’anar incorporant els equips de treball a mesura que vagin recuperant l’activitat’, ha explicat.

I la tercera, que crec que és la cabdal, és la que fa referència a incrementar els incentius al consum. Ha proposat d’augmentar el nombre d’ajuts en forma de desgravacions fiscals, tant a persones físiques com a societats, per accelerar la reactivació d’alguns sectors de l’economia més castigats. Sense dubte, aquesta proposta és la més difícil de posar en marxa. Tots tenim clar que sense més consum no hi ha recuperació possible. Però, malauradament, el problema va molt més enllà d’unes desgravacions fiscals.

El problema és com han quedat les rendes de la població després de la crisi. Podem fer una estimació aproximada de la situació. A Catalunya, han perdut la feina més de 100.000 persones en tres mesos i més de 700.000 estan afectades per ERTO i cobrant un 70% de la base reguladora, que és una xifra més baixa del seu salari habitual. I, cal insistir-ho, molts d’ells encara no han cobrat res –cosa que em sembla insòlita i vergonyosa– malgrat el que digui el ministeri.

En aquests moments, doncs, una part dels 1,2 milions de treballadors que hi ha sense feina a Catalunya cobren menys de l’habitual i la resta no cobra. Això vol dir que una tercera part de la població activa catalana en aquests moments té uns nivells de renda més baixos dels que tenia abans de la crisi. Aquí hi podríem afegir un nombre indeterminat d’autònoms que van fent com poden i, a més, els grans oblidats, gent que treballa en feines marginals, habitualment en l’economia submergida, que en aquests moments ho passen molt malament i que no figuren enlloc.

Jo no gosaria quantificar aquests dos últims col·lectius, però si els afegim al 32% de la població activa que hem comptabilitzat, fan un bon gruix de gent amb menys poder adquisitiu. Els 3.000 milions de l’ingrés mínim vital són, precisament, per mirar de pal·liar casos de famílies en estat de molta pobresa, però no sabem encara com es repartiran, ni la part que tocarà als catalans menys afavorits.

I per últim, falta veure quina serà la reacció davant el consum del percentatge de gent que no s’ha sentit afectada per la pandèmia. Els funcionaris, per exemple, els jubilats, els qui han fet teletreball o els treballadors de sectors essencials. Què faran? Alguns d’ells poc hauran de pensar, perquè amb el que cobren en tenen per anar tirant molt justet. El risc més gran és que, veient com van les coses a l’entorn, els qui sí que poden gastar facin seu allò que l’economista J.M. Keynes definia com a motiu precaució i retallin la despesa per un motiu molt menys acadèmic, el ‘per si de cas’. És a dir, que hi pugui haver persones no afectades econòmicament per la crisi que posin el peu en el fre a l’hora de comprar determinats productes. Si hi ha molta d’aquesta gent que pensa i actua així, anirem malament, perquè el ritme de consum baixarà i ni els tipus baixos d’interès ni les ofertes més atractives tindran l’efecte desitjat. Jo diria, si se’m permet, que aquest col·lectiu té l’obligació de gastar… I si la compra es fa aquí i amb productes d’aquí, millor!

Però tornem al punt anterior. Com es combat la manca de confiança? No és fàcil, perquè no és qüestió només de diners. És evident que si els ingressos mínims vitals van a parar a famílies molt pobres, el 100% es consumirà. Però no n’hi ha prou. Pensem que, a mesura que anem pujant estrats de renda, la part dedicada a despesa no essencial va minvant. I aquest virus econòmic només es cura amb bones dosis de confiança en el futur, ser conscient que tot va millor i que la probabilitat que m’afecti a mi la malura ha baixat molt. I com ho ha de fer, el govern, per donar confiança a la gent? Aquesta sí que és una pregunta que se’m fa difícil de contestar, sobretot després d’haver vist l’evolució de la situació política i la poca seguretat que desprèn. I, és veritat, no n’he parlat i ens queda Europa, però, de moment, l’únic que dóna senyals de vida és el BCE… I no n’hi ha prou.

La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

– VilaWeb: Perillen els ajuts directes als llogaters per la manca de fons i el col·lapse de les tramitacions
– The Korea Times: Els consumidors s’afanyen a comprar màscares més fines abans de l’estiu (en anglès)
– Ouest-France: Coronavirus: Quins són els quatre escenaris previstos pel Consell Científic? (en francès)
– Stat: Com el món pot evitar d’equivocar-se novament en la resposta a la covid-19 (en anglès)
– Infobae: La tempesta perfecta: per què el sud-oest de la Xina és un centre de diversificació de nous coronavirus (en castellà)
– Daily Nation: La meva setmana d’ansietat després de la prova de la covid-19 (en anglès)
– Público: Al Brasil, una persona es mor cada minut a causa de la covid-19 (en portuguès)
– The Straits Times: El milió de sanitaris voluntaris, els nous herois de Tailàndia (en anglès)

Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?

– Barcelona i Lleida passen a la fase 2 i Menorca, Mallorca, Eivissa, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i Alt Pirineu i Aran a la fase 3
– Gran part de la UE reobre fronteres el 15 de juny, però l’estat espanyol insisteix amb una minoria d’estats a fer-ho més tard
– Torra condiciona la taula de diàleg a recuperar un ‘clima de confiança’ amb Sánchez
– Creix l’escàndol: tres autors del polèmic estudi de The Lancet contra la hidroxicloroquina es retracten
– El govern espanyol no permetrà que les autonomies gestionin l’ingrés mínim vital fins al 2021
– Trenta-quatre investigacions penals i noranta-vuit de civils per la crisi de la covid-19 a les residències
– [FOTOGRAFIES] Dolors Bassa, rebuda per la primera concentració al Puig de les Basses després del confinament
– Així serà la festa major de Gràcia: guarnits simbòlics i sense concerts passades les onze de la nit
– Així serà la revetlla de Sant Joan si el Principat avança completament a la fase 3
– Barcelona preveu d’obrir les escoles bressol municipals del 15 de juny al 15 de juliol

Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

– La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
– [MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
– Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
– Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
– Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
– Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
– Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
– Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars

–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

The post Report diari sobre el coronavirus: Espanya se situa al marge de la UE en l’endarreriment de l’obertura de fronteres appeared first on VilaWeb.

La mobilització també ha donat suport a en Charaf, l’Ibrahim i en Mohsin, joves detinguts per les protestes de l’octubre contra la sentència del procés i que romanen empresonats, així com el jove activista madrileny Dani Gallardo a Alcalá-Meco.

Les concentracions de suport als presos polítics al Puig de les Basses, el Mas d’Enric i els Lledoners es van suspendre a conseqüència de la crisi sanitària de la covid-19 i del confinament per motius de salut i seguretat. Demà és previst que Joan BonaNit torni als Lledoners, acció que continuarà fent els dissabtes i els diumenges.

Avui amb la @lolesserra hem anat a saludar la @dolorsbassac al Puig de les Basses i a recordar que hi ha tres presos polítics més tancats allà. #llibertat Dolors, Charaf, Ibrahim, Mohsin @ICheraf pic.twitter.com/SDiA2B2vDB

— Laia Pèlach Saget (@LaiaPelachSaget) June 5, 2020

Benvolguts compatriotes. Ara a Puig de les Basses. En la concentració a favor de l 'alliberament de la Dolors Bassa i els altres presos politics catalans. En la foto el Sr. Josep Carreras amb una autèntica mascareta catalana fabricada a Parets del vallès pic.twitter.com/qCdscXh5G1

— Josep M Loste (@LosteJosep) June 5, 2020

Bassa ha agraït al matí que la gent tornés a mobilitzar-se per fer-li companyia i exigir el seu alliberament.

Moltíssimes gràcies a totes i a tots els que sempre hi heu estat, i encara hi sou.
Us escoltaré aquesta nit 💛💜! pic.twitter.com/xxvVmFfjWe

— Dolors Bassa (@dolorsbassac) June 5, 2020

The post [FOTOGRAFIES] Dolors Bassa, rebuda per la primera concentració al Puig de les Basses després del confinament appeared first on VilaWeb.

El president de l’Obra Cultural Balear, Josep de Luis, ha explicat que «com sempre, l’OCB, és al costat de la cultura impulsant un manifest de suport al sector cultural, un col·lectiu que durant el confinament ens ha ofert el millor que tenen. Ara toca correspondre’ls». En nom de l’Institut Menorquí d’Estudis, Fina Salord, excoordinadora del departament científic, ha declarat que «l’IME comparteix aquest manifest perquè la cultura ha d’ocupar, ara més que mai, l’espai imprescindible que li pertoca en els àmbits de la cohesió social, la formació, la consciència patrimonial, la creativitat present i futura, i l’enriquiment personal i col·lectiu». El president de l’Institut d’Estudis Eivissencs, Marià Mayans, ha dit que «La cultura és imprescindible ara i sempre. I com a tal les institucions han de donar-li tot el suport necessari». I en nom de l’OCB de Formentera, la seva presidenta, Maria Teresa Ferrer, ha explicat que «des de l’OCB de Formentera impulsam aquest manifest perquè pensam que la Cultura és un dels sectors més afectats per aquesta pandèmia de la Covid-19 i un dels aspectes que ara mateix ens fa més por, és que la Cultura torni a sofrir retallades, com ha passat en altres crisis econòmiques. Pensam que el Govern, juntament amb la resta d’administracions, han d’apostar per la reconstrucció econòmica i social a través de la Cultura, atès que és la base de qualsevol societat».

Els àmbits sectorials que abasta aquest procés són: Cultura Audiovisual, Arts Escèniques (Teatre, Dansa, Circ, Arts Performatives), Arts Visuals, Creació literària i llibre, Música, Cultura Popular, Institucions, Entitats Culturals i Centres de Producció i Difusió de la Cultura, Treballadors culturals, Patrimoni cultural material i immaterial.

Procés participatiu
– A partir d’aquest dijous s’obri la recollida d’adhesions a través de la web:
– Igualment, ja és obert el procés de recepció d’esmenes a les propostes generals:
– I el procés de recepció de propostes sectorials:

Entitats impulsores::
Obra Cultural Balear
Institut Menorquí d’Estudis
Institut d’Estudis Eivissencs
Obra Cultural Balear de Formentera
Associació d’Escriptors en Llengua Catalana
PEN CATALÀ
Associació de Dramaturgs de les Illes Balears
Joves de Mallorca per la Llengua
Associació de Professionals de Circ de les Illes Balears
Glosadors de Mallorca
Associació Cultural Cap Vermell
Tshock Cultura Emocional
Espai de creació Sa Talaia
Associació de Músics d’Eivissa
Mallorca Lliure
Jubilats per Mallorca
Grup Blanquerna
UGT Illes Balears
Federació d’Associacions de veïns de Palma

Finalment, adjuntam el manifest íntegre:

LA CULTURA IMPRESCINDIBLE

La cultura és un sector viu i imprescindible per al benestar individual i col·lectiu. Ho hem vist, també, durant el període de confinament. La cultura és, també, un sector fràgil que, especialment des de la crisi del 2008, ha viscut de forma permanent entre la precarietat i la inestabilitat dels projectes. L’impacte de la nova crisi l’aboca a una situació límit.

Format majoritàriament per petites empreses, col·lectius, entitats, agents, persones o associacions sense ànim de lucre que ja treballaven en condicions precàries, ara necessita mesures de protecció urgents i valentes. La situació provocada per la Covid-19 ha posat en evidència la necessitat de transformacions radicals en els sistemes econòmics, polítics i socials, i ara és el moment d’abordar-les. La cultura, lluny d’estar al marge d’aquesta necessitat de canviar paradigmes, ja fa temps que demana mirades i polítiques noves.

Som davant una oportunitat única per aconseguir una transformació radical i demostrar que veritablement creim en la cultura com a dret universal, com a bé comú, com a eina imprescindible per a la cohesió social, com a instrument indissociable de l’educació per a formar ciutadans crítics, democràtics, lliures, amb pluralitat d’idees i d’experiències vitals, que han de ser respectades, valorades i viscudes en comunitat. Som també davant una oportunitat única per retornar a la ciutadania el dret a pensar, crear, produir i accedir a la cultura en plena igualtat d’oportunitats. La cultura ha de ser l’espai on desenvolupar maneres d’escoltar-nos, aprendre, col·laborar i actuar.

Les nostres institucions s’han d’articular com a espais oberts, estimats, participatius, ocupats per la ciutadania, espais d’afectes i cures. Per la seva capacitat i el seu potencial de generar experiències, de construir relats des de la pluralitat, de sacsejar-nos, per la seva condició d’espais relacionals, capaços de crear comunitats, afavorir el treball col·lectiu i la relació amb i entre comunitats ciutadanes. Són capacitats poc explorades en general per les institucions, que mantenen inèrcies del passat amb la construcció dels projectes de dalt a baix, projectes que, malauradament, no sempre cerquen la complicitat de la ciutadania, sinó només la seva presència contemplativa i passiva.

Els valors de la cultura seran imprescindibles en aquest necessari procés de replantejament de la nostra societat, són molts els reptes que tenim davant un demà incert, però també moltes les oportunitats per construir un futur des d’una mirada crítica al passat i des de la reflexió sobre quin món volem. La cultura influeix de forma decisiva en les nostres capacitats d’imaginar les societats futures. Artistes de tots els àmbits, investigadors, escriptors, cineastes, pensadors, músics i en general les comunitats culturals, agents i sectors tenen una gran capacitat per contribuir al necessari debat públic sobre l’emergència d’una transformació radical de les formes de vida, de la lluita contra les desigualtats socials, de repensar la relació producció-consum o noves formes d’economia.

Demanam que la cultura se situï al centre de les polítiques públiques i ens sumam a la crida de posar la vida al centre. Perquè la cultura contribueix decisivament a impulsar el benestar i la resiliència de les persones i comunitats. La cultura fa possible la reparació del teixit social. La cultura facilita formes noves de solidaritat i genera nous espais comunitaris on abordar els grans reptes als quals ara haurem de fer front. La cultura també genera economia, llocs de feina i identitat col·lectiva.

Reclamam la coordinació de totes les administracions, en diàleg amb la societat civil, per tal d’elaborar un pla de xoc que integri mesures urgents i especials de suport al teixit cultural.

The post Es presenta el manifest i el procés participatiu ‘La cultura imprescindible’ appeared first on VilaWeb.

En aquest sentit, Torra ha lamentat que cap de les decisions que s’han pres durant la pandèmia han estat prèviament comunicades al govern. El president també ha criticat avui que es compleix un any del primer dictamen del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l’ONU per l’alliberament dels presos polítics que l’estat espanyol els mantingui empresonats.

Torra també ha avançat que a la reunió de presidents de diumenge reclamarà a Sánchez 15.000 milions perquè la Generalitat pugui afrontar la crisi de la covid-19. Ha detallat que 5.000 milions correspondrien als costs sanitaris que la Generalitat ha assumit durant la pandèmia i 5.000 milions més haurien d’obtenir-se a través dels Mecanismes Europeus d’Estabilitat. A banda, l’executiu català assumiria 2.500 milions gràcies al permís per augmentar el dèficit fins l’1% i 2.500 més procedirien d’alliberar els superàvits dels ajuntaments. ‘És hora de mobilitzar tots els recursos possibles’, ha advertit Torra.

The post Torra condiciona la taula de diàleg a recuperar un ‘clima de confiança’ amb Sánchez appeared first on VilaWeb.

Des de Brussel·les celebren que la majoria d’estats permetin la lliure circulació a l’espai Schengen el 15 de juny i han demanat a les capitals que a finals de mes ja ho facin totes. Tanmateix, alguns estats no s’hi han compromès. En contra del criteri de la Comissió Europea, que sempre s’ha oposat al tancament de fronteres per frenar la pandèmia, la majoria de governs europeus van optar al març per blindar-se totalment sense gaire coordinació. En les darreres setmanes l’executiu europeu ha incentivat aquesta cooperació entre estats que no s’està complint del tot.

Ja han aixecat controls

Un grup de països ja tenen les seves portes obertes des del maig i algun, com Irlanda, no les van arribar a tancar. Això sí, Dublín encara manté una quarantena obligatòria a tots els viatgers que arriben a l’illa.

Itàlia ha reobert les fronteres el tres de juny per a ciutadans de la UE, de l’espai Schengen i el Regne Unit, mentre que els Països Baixos les té obertes per a viatgers dins de l’espai Schengen. Per la seva banda, Suècia tampoc ha imposat restriccions d’entrada a ciutadans de la UE.

Estònia va reobrir fronteres el primer de juny. Àustria va aixecar prohibicions d’entrada des de la UE el 4 de juny, però amb quarantenes que s’acabaran a meitats de mes.

Bulgària va reobrir fronteres a finals de maig, però va mantenir quarantenes obligatòries per als viatgers provinents de les zones més afectades per la pandèmia com Espanya, Bèlgica i Itàlia. Eslovènia també va aixecar restriccions a meitats de maig.

Luxemburg va obrir la frontera amb Alemanya el 15 de maig i farà el mateix amb la resta d’estats amb els quals té frontera segons la data que s’acordi amb aquests.

Reobertura el 15 de juny

Bèlgica, Finlàndia, Alemanya, França, Grècia i Lituània tenen previst reobrir fronteres a partir del 15 de juny.

L’estat francès mantindrà quarantena als viatgers d’Espanya, però. Per la seva banda, Alemanya aixecarà les restriccions de viatges a Espanya quan el govern de Pedro Sánchez permeti l’arribada de turistes.

Grècia farà tests de covid-19 aleatoris als passatgers que arribin des de les regions més afectades per la pandèmia.

Letònia, Lituània i Estònia han obert les fronteres entre ells també el 15 de maig en considerar que tenen una situació epidemiològica semblant.

Polònia mantindrà la frontera tancada fins al 12 de juny,

Sense reobertura total

Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Croàcia i Romania han obert fronteres a alguns dels seus veïns més pròxims a finals de maig, però no han concretat encara quan obriran portes a la resta de països de la UE.

De manera similar, Dinamarca reobrirà les seves fronteres a Alemanya, Noruega i Islàndia el 15 de juny, però no per la resta de moment.

Xipre permetrà a partir del 20 de juny l’entrada als viatgers d’una vintena de països europeus, però manté la prohibició dels vols des d’Espanya, Itàlia, França o Bèlgica, perquè considera que la seva situació epidemiològica encara no és comparable.

Portugal imposarà restriccions per viatjar almenys fins al 15 de juny, però encara no ha concretat quina data s’aixecaran. Tot i això, no preveu reobrir la frontera amb Espanya fins el primer de juliol.

Malta, un dels primers països que van prohibir els vols des d’Espanya i Itàlia, entre d’altres, preveu obrir les fronteres l’1 de juliol.

Països associats a Schengen

En el cas de Noruega, el govern pretén restringir tots els viatges que no siguin essencials fins a l’agost, però a partir del 15 de juny els ciutadans de Dinamarca ja hi podran anar. El govern noruec estudia permetre l’entrada de ciutadans d’estats de la UE pròxims i imposa una quarantena de 10 dies en entrar al país.

Suïssa obrirà la frontera amb Alemanya, Àustria i França el 15 de juny i confia poder-ho fer amb la resta de la UE el sis de juliol, mentre que el Regne Unit manté les fronteres obertes i a partir del vuit de juny imposa una quarantena de 14 dies als visitants.

Brussel·les pressiona per reobrir

La Comissió Europea defensa que no hi ha ‘una clara justificació’ per mantenir tancades les fronteres internes a la Unió Europea. Les dades del Centre Europeu de Control de Malalties (l’ECDC per les seves sigles en anglès) mostren que hi ha “una forta convergència positiva” de la situació epidemiològica als estats de la UE, segons la CE.

Un document intern de l’ECDC filtrat a la premsa mostra com la majoria d’estats europeus registren menys de 100 contagis nous de coronavirus per cada 100.000 habitants al dia. A l’Estat només Castella i Lleó està per sobre d’aquest llindar. Només algunes regions de Grècia, els Balcans, Bulgària, els països bàltics, Finlàndia i Holanda no han detectat nous casos en les últimes dues setmanes.

Tanmateix, hi ha països com Xipre o Dinamarca que es resisteixen per ara a obrir les portes a viatgers provinents d’estats com l’espanyol, l’italià o el belga, on la pandèmia ha impactat amb més virulència en els últims mesos.

De fet, la CE ha demanat als estats que reobrin totes les fronteres internes a finals de juny. Tanmateix, a la reunió d’aquest dimarts no hi ha hagut consens sobre això. Alguns països han confessat que “no estan preparats” per decidir ara mateix si poden reobrir totalment les seves fronteres a finals de mes. Fonts properes a la reunió no han confirmat si Espanya està entre aquests països.

The post Gran part de la UE reobre fronteres el 15 de juny, però l’estat espanyol insisteix amb una minoria d’estats a fer-ho més tard appeared first on VilaWeb.

Ara Sánchez es queixa que una part d’aquest d’aquests cossos, la Guàrdia Civil, fa informes falsos per a fer caure el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i desestabilitzar el govern. És veritat. La Guàrdia Civil vol fer caure Grande-Marlaska perquè és un ministre que no els agrada, tot i que va amagar casos de tortures quan feia de jutge a l’Audiència Nacional i ha condecorat els policies que van apallissar els catalans durant el referèndum del Primer d’Octubre, començant pel màxim responsable de l’operatiu repressiu, el coronel Diego Pérez de los Cobos, qui ara ha destituït. És cert que hi ha una guerra bruta contra el govern del PSOE per part d’un sector de les clavegueres de l’estat que vol aprofitar la gestió de la pandèmia per engarjolar alguns dels seus responsables. I en aquest paquet, De los Cobos hi vol el ministre d’Interior.

Però que Marlaska sigui perseguit per De los Cobos no l’exonera de tota la seva trajectòria contra els drets humans, la que va tenir com a jutge de l’Audiència Nacional ni la que ha tingut com a ministre. Com a jutge, Marlaska va protegir les clavegueres que ara pretenen d’engolir-se’l i com a ministre no les ha combatut. Fa sis mesos, encara deia que desarticularia la cúpula del Tsunami Democràtic com si fos una organització terrorista, criminalitzant la protesta pacífica d’una entitat que va desaparèixer sense donar explicacions però que va mobilitzar milers de persones durant les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem. Un temps en què Pedro Sánchez demanava al president Torra que condemnés una violència sobre la qual no tenia cap responsabilitat.

La mateixa tardor en què rellevants dirigents del PSC, com José Zaragoza, compartien somrient converses amb el fiscal Javier Zaragoza i el tinent coronel Daniel Baena, conegut a les xarxes com a Tácito, un perfil fals per a difondre posicions d’extrema dreta. Això era a la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca, on minuts abans el general Pedro Garrido, cap de l’institut armat a Catalunya, havia advertit que la ‘benemèrita’ combatria sense treva qui volgués aconseguir la independència seguint ‘el camí del terror’. La delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, en lloc d’aplaudir, podria haver informat Pedro Sánchez que l’ou de la serp es covava al pati d’aquella caserna, però no ho va fer. Els socialistes, com Ciutadans i el PP, sempre han estat més preocupats per la suposada manca de ‘neutralitat’ dels Mossos que no de la policia patriòtica espanyola i ara en paguen les conseqüències.

Fa justament un any que el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de les Nacions Unides va condemnar Espanya i va exigir l’alliberament dels presos polítics. El govern del PSOE ha menystingut completament aquesta petició, tal com ha fet amb les d’Amnistia Internacional i altres organitzacions internacionals de drets humans. Els presos continuen a la presó, amb permisos per a sortir a treballar, però amb les mateixes condemnes que va dictaminar el Tribunal Suprem amb els informes falsos de la Guàrdia Civil com a única prova i les declaracions faltant a la veritat de personatges com De los Cobos i el tinent coronel Baena. Aquesta setmana es reprèn el judici contra el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i tota la cúpula del Departament d’Interior, en un procés que té la mateixa base jurídica falsa que el dels dirigents independentistes.

La policia patriòtica continua actuant i ara ha ampliat la llista dels seus enemics, perquè un tumor totalitari, si no l’extirpes a temps, s’escampa per tot el cos, i acaba fent metàstasi. Els socialistes atribueixen la conspiració a De los Cobos, que ha estat destituït per Marlaska, però el ministre d’Interior no ha cessat la majoria de comandaments de la policia espanyola que van participar en la trama de l’ex-comissari José Manuel Villarejo, com el comissari Mariano Hervás, a qui el govern espanyol ha encomanat de gestionar la policia de Madrid durant la crisi del coronavirus. La policia patriòtica encara existeix perquè no s’ha fet neteja ni sembla que se’n vulgui fer de debò. Ni tampoc els seus efectes, perquè aleshores caldria començar per anular totes les sentències judicials que van provocar els seus informes falsos.

MÉS QÜESTIONS
El Consell aprova un decret per a donar preferència a les administracions per a comprar habitatge públic. El ple del Consell ha aprovat el decret llei que dóna el dret de compra preferent a les administracions a l’hora d’adquirir habitatge de protecció pública quan surti al mercat per impagament de deutes hipotecaris o en grans operacions immobiliàries. Fins ara, aquest dret només el podia exercir la Generalitat. Segons la vice-presidenta primera del Consell, Mónica Oltra, i el conseller d’Habitatge i vice-president segon, Rubén Martínez Dalmau, l’objectiu és crear una xarxa d’habitatge públic i evitar l’especulació de fons voltor. Aquest decret llei pretén de donar resposta a les situacions d’emergència residencial existents, imprimint un nou impuls al dret d’adquisició d’habitatges preferent de l’administració amb el dret de tempteig i de retracte. Això permet que, davant la notificació de venda de qualsevol propietari d’un habitatge protegit o inclòs en les anomenades transmissions singulars, la Generalitat o l’entitat local del municipi en què estigui situat podrà exercir el dret de compra d’aquest immoble de manera preferent. A més, per crear una xarxa d’habitatges públics amb vocació de permanència, s’introdueix per primera vegada la qualificació permanent dels habitatges adquirits mitjançant aquests drets, la qual cosa significa la incorporació al règim de protecció pública amb caràcter general i sense límit temporal. D’aquesta manera, es volen corregir les ineficiències derivades de règims de protecció temporal o de diversos instruments d’ajuts públics per a l’adquisició d’habitatges en el mercat lliure, atès que no han estat adequats per a la construcció d’un parc públic d’habitatges.

Les Illes recuperaran la mobilitat interna a partir de dilluns. La presidenta del govern, Francina Armengol, publicarà aquest cap de setmana una ordre al Butlletí Oficial de les Illes Balears per a permetre la lliure circulació de persones entre illes sense restriccions i per qualsevol motiu, atès que a partir de dilluns totes les Illes passaran a la fase 3 del desconfinament. Ho ha comunicat en una compareixença de premsa el conseller de Mobilitat i Habitatge, Marc Pons, després d’una reunió amb la secretària general de Transports i Mobilitat espanyola, María José Rallo de l’Olmo. Pons ha explicat que l’entrada a la fase 3 atorgava a la presidenta del govern el dret de permetre i garantir la lliure circulació de persones prèvia consulta amb el ministre de Sanitat. Amb la lliure circulació, es permetran vols comercials en els quals qualsevol ciutadà podrà anar d’una illa a una altra per qualsevol motiu, cosa que també es podrà fer per via marítima i amb vehicle. D’altra banda, s’autoritzaran els vols privats entre illes i les activitats nàutiques.

Perpinyà necessita 750 milions d’euros per a superar la crisi del coronavirus. El batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, ha presentat un pla de recuperació econòmica per a Perpinyà i l’àrea metropolitana que xifra en 750 milions d’euros els recursos que necessita la ciutat per a superar la crisi causada pel coronavirus. La construcció serà el primer sector beneficiat pels ajuts, com també ho seran els productors locals i els comerços de proximitat. El consistori desblocarà un pressupost de 687.000 euros per l’agricultura per a distribuir als bars, restaurants i hotels un vals de compra per a fer servir als comerços de productors de la zona de Perpinyà. També es desblocaran 1,4 milions d’euros per a ajudar els comerciants de Perpinyà mitjançant exoneracions diverses i una operació de tiquets d’aparcament gratuïts. El turisme també rebrà un ajut important, amb uns 300.000 euros destinats a la promoció del territori a l’estat francès i a l’estranger. Les mesures s’haurien de començar a aplicar de seguida, però Jean Marc Pujol ha recordat que s’inscriuen en un context de dèficit d’ingressos fiscals.

LA XIFRA
3.000 alumnes andorrans ja han tornat a classe, i el Ministeri d’Educació preveu que encara en siguin més les setmanes vinents.

TAL DIA COM AVUI
El 5 de juny de 1868 naixia a Edimburg James Connolly, líder republicà i independentista irlandès. Com a ideòleg del moviment, vinculà teòricament la causa dels treballadors amb la causa d’Irlanda.

The post La policia patriòtica espanyola no està desactivada appeared first on VilaWeb.

‘En el compliment del decret llei, si Andalusia manifesta la seva voluntat de poder fer aquesta gestió, l’institut de la seguretat social podrà signar amb ella el corresponent conveni de la mateixa manera que amb altres territoris’, ha dit, tot i matisar que durant els primers mesos serà el govern espanyol qui gestioni l’ingrés mínim vital.

Aprofitant aquesta petició, ha criticat la ‘confrontació’ entre partits i ha dit que la mesura hauria de ser ‘objecte de celebració per part de tots’ perquè marcarà, ‘un abans i un després’ en la lluita contra la pobresa.

The post El govern espanyol no permetrà que les autonomies gestionin l’ingrés mínim vital fins al 2021 appeared first on VilaWeb.