Vivim el sexe amb por i negativitat o som lluny d’això? Què és exactament el terror sexual? Tenir una societat conscient de la violència sense qüestionar el plaer hauria de ser fàcil, però s’ha aconseguit? Parlem del desafiament d’esvair la por i caminar cap al gaudi, però sense deixar impunes les agressions.

Per treure l’entrellat de tot plegat, parlem amb l’advocada Aina Díaz, l’escriptor i filòsof Arià Paco, la psicòloga Alba Alfageme, Ana Burgos, de l’Observatori Noctámbulas, la ginecòloga i sexòloga Raquel Tulleuda, l’escriptora Alba Serrano i Laia Mauri, autora de Cos, camp de batalla.

Quan es parla de violències sexuals, sovint molts corren a aclarir que no tots els homes són agressors. Però fins a quin punt no ho són molts més homes que no pensem? Fins a quin punt el rol social que es dóna als homes, la construcció social de la masculinitat, hi té a veure? El feminisme pretén canviar moltes conductes masculines: com s’ho pot fer per canviar-les sense que tants homes es posin a la defensiva? Caldria canviar algunes maneres de comunicar per part del moviment?

Per treure l’entrellat de tot plegat, parlem amb l’advocada Aina Díaz, la psicòloga Alba Alfageme, la ginecòloga i sexòloga Raquel Tulleuda, l’educador social Roberte Piqueras, l’escriptora Alba Serrano, Rubén Sánchez Ruiz, de la subdirecció de sensibilització i prevenció del Departament d’Igualtat, i l’escriptor i filòsof Arià Paco.

D’aquella sentència que va despertar la fúria del moviment feminista a la sentència al futbolista Dani Alves, que enguany és la que ha acaparat més titulars, han passat cinc anys. Cinc anys en què alguns canvis s’han consolidat –i alguns altres encara no han arribat. Això sí: ni la societat ni la judicatura no són les mateixes. De fet, en el cas de Dani Alves, tant el protocol contra les violències com l’exposició del tribunal sobre el consentiment van ser els adequats, segons el moviment feminista. En aquest episodi, a partir del cas Alves, parlarem de com podem abordar socialment la violència sexual més enllà del càstig.

Una part de la població té una pulsió punitivista o això solament s’assenyala amb la violència masclista? Les penes que s’imposen per les agressions sexuals són adequades? Com cal encarar el “després”, com s’actua amb un pres que ha estat condemnat per violació? Són rehabilitables? Què és la justícia restaurativa? Pot ser una opció viable en la major part de casos? I què demanen les víctimes?

Per treure l’entrellat de tot plegat, parlem amb les juristes Laia Serra, Sònia Ricondo i Carme Guil i amb Ana Burgos, de l’Observatori Noctámbulas.

Podeu escoltar el pòdcast sencer a Spotify i Apple, a més de la pàgina on sou ara.

En uns quants episodis repassarem les conseqüències de casos mediàtics, com ara el de Gisèle Pelicot, el de Dani Alves i el de la Manada, i ens demanarem quina mena de coses han canviat en el dia a dia, quins efectes té el nou prisma sobre la llibertat sexual femenina en les relacions entre homes i dones i quins debats socials i entre feministes s’han obert o continuat.

Amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, VilaWeb emet el primer episodi dels quatre que tindrà el pòdcast. A “Del no al sí: hem entès el consentiment?”, partim del conegut cas de l’agressió en grup a Pamplona per respondre un seguit de preguntes amb veus expertes: ha canviat socialment la noció del consentiment o encara és un debat minoritari? Abordem les relacions sexuals d’una manera gaire diferent de com ho fèiem fa deu anys? Representa cap problema parlar més del “només sí és sí” que del “no és no”? Com afecten els debats sobre què entenem per consentiment dins i fora de l’àmbit jurídic?

Per treure l’entrellat de tot plegat, comptem amb les juristes Laia Serra, Sònia Ricondo i Carme Guil; la ginecòloga i sexòloga Raquel Tulleuda; la filòsofa Clara Serra; l’escriptora Alba Serrano i el dramaturg Jordi Casanovas.

Podeu escoltar l’episodi sencer a Spotify, a més de la pàgina on sou ara.