‘La taca d’oli’: Per què creix Alternativa per Alemanya? Amb Andreu Jerez

L’extrema dreta alemanya ha guanyat unes eleccions regionals per primera volta d’ençà de la Segona Guerra Mundial. Alternativa per Alemanya té encarrilat el govern de l’Alta Saxònia perquè va obtenir el 44% dels vots i té el suport de l’Aliança Sahra Wagenknecht, partit d’esquerra antiimmigració. El candidat guanyador, Ulrich Siegmund, ha causat polèmica aquests darrers dies per haver dit que donava suport al rearmament perquè la força bruta seria necessària per a la campanya de reemigració que vol aplicar. La màxima dirigent del partit, Alice Weidel, ha dit que, si arriben al poder, expulsarà tots els refugiats ucraïnesos i sirians que hi ha al país. Alternativa per Alemanya té vincles amb organitzacions neonazis i una agenda radical que inclou deportacions en massa i patrulles ciutadanes. Què pot passar a partir d’ara?

En aquest primer episodi de la segona temporada de La taca d’oli en parlem amb Andreu Jerez, periodista –és corresponsal polític de Deutsche Welle– i màster en ciències polítiques per la Universitat Europea Viadrina de Frankfurt de l’Oder. És un dels autors del llibre Factor AfD (Libros.com) i fa vint anys que viu a Alemanya. Durant la conversa, Jerez fa balanç del resultat electoral, de les conseqüències que pot tenir per al canceller Friedrich Merz, de la CDU, i per a la resta d’Europa, ens explica la història del partit i les faccions que hi conviuen i ens ajuda a fer una radiografia dels votants. Segons ell, l’element fonamental per a entendre per què creix el vot per Alternativa per Alemanya és la situació econòmica de la classe mitjana i la classe treballadora, molt debilitada. 

Recordeu que aquesta temporada els programes de VilaWeb TV ja incorporen l’opció de subtítols. Els podeu activar en el reproductor de YouTube.

Què és La taca d’oli?

La taca d’oli és un pòdcast presentat per Ot Bou i enregistrat al plató nou del diari, dins el projecte VilaWeb Televisió. És un espai d’entrevistes d’actualitat en què cada dimecres un expert ens ajuda a interpretar els grans debats socials, econòmics i geopolítics del moment tan efervescent que vivim. Els seguidors del Santa Eulàlia hi poden trobar un format molt semblant, perquè a vegades passeja per Barcelona, però de fet va molt més enllà: dels pobles i viles dels Països Catalans al trencaclosques de les grans potències.

La resta d’episodis d’aquest pòdcast

• Temps d’inquietud espiritual, amb Teresa Forcades. Una conversa amb Teresa Forcades, metgessa, teòloga i monja benedictina al Monestir de Sant Benet de Montserrat
• Per què costa tant d’eliminar la corrupció? Amb Joan Llinares. Una conversa amb l’ex-director de l’Agència Antifrau del País Valencià sobre els casos de corrupció que han esclatat últimament.
• Les protestes dels mestres: i ara què? Amb Iolanda Segura. Entrevista a la portaveu del sindicat USTEC·STEs (IAC) sobre l’estat del torcebraç amb el Departament d’Educació
• Hi ha ‘lawfare’ contra el PSOE i Pedro Sánchez? Amb Josep Nualart. Una conversa amb el cap de redacció de VilaWeb i autor del llibre ‘El monstre judicial’.
• Antoni Vives, un català a la cort del príncep de l’Aràbia Saudita. L’ex-polític i consultor acaba de publicar ‘Al país secret’ (Pòrtic), un llibre sobre la seva experiència al país.
• Catalunya va cap al suïcidi econòmic? Amb Xavier Roig. Una conversa amb el coordinador de l’informe Fènix, que impugna amb molta duresa el model productiu català.
• Intel·ligència artificial, guerra i extractivisme, amb Casey Lynch. Una conversa amb l’expert en el sistema de producció de la intel·ligència artificial i en l’impacte que té sobre les persones i sobre el territori.
• Els camins perillosos de la guerra de l’Iran, amb Eduard Soler. Una conversa amb el professor agregat de relacions internacionals de la UAB i investigador sènior associat de l’IBEI.
• Barcelona i Madrid, un mirall irregular, amb Oriol Nel·lo. Una conversa sobre les dues ciutats amb el doctor en geografia i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.
• Front d’esquerres, auge reaccionari i qüestió nacional, amb Xavier Domènech. Una conversa amb l’historiador i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona sobre el moment polític.
• Els problemes de Trump i el futur dels Estats Units, amb Mònica Clua. Una conversa amb la professora de la Universitat Pompeu Fabra i ex-catedràtica de la Universitat de Texas.
• El conflicte geopolític arriba a la Lluna, amb Ignasi Ribas. L’investigador de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya explica tot allò que heu de saber sobre la tornada a la Lluna.
• La batalla legal de l’espanyolisme contra el català, amb Marina Gay. Entrevista a la vice-presidenta d’Òmnium Cultural i membre de la plataforma Som Escola sobre l’amenaça del 25% de castellà.
• La guerra energètica ja és aquí: què cal saber-ne? Amb Mar Reguant. Conversa amb l’economista Mar Reguant, professora d’investigació d’ICREA a l’Institut d’Anàlisi Econòmica del CSIC.
• Per què protesten els mestres? Amb Sira Ruiz. Ruiz, membre del sindicat USTEC, explica en aquesta entrevista les demandes del sector i per què s’han indignat arran de l’acord d’Illa amb Comissions Obreres i la UGT.
• Les claus per a entendre les intencions d’Israel, amb Paul Sánchez Keighley. Una conversa sobre l’estratègia israeliana en la guerra contra l’Iran i el pes de la figura de Benjamin Netanyahu.
• Tot allò que heu de saber sobre l’Iran, amb Jordi Llaonart. Una conversa sobre les bases del conflicte al Llevant amb l’autor de Viatge al cor de l’islam (Pagès Editors), arabista de formació.
• La lluita pagesa contra la burocràcia i els peixos grossos, amb Laia Angrill. Una conversa amb Laia Angrill, pagesa de cal Rosill, a Peramola, que després d’estudiar el grau d’estudis globals va tornar a casa per tenir cura de la granja familiar.
• El futur d’Ucraïna, quatre anys després, amb Abel Riu. Una conversa sobre l’estat de la guerra amb el cofundador del Catalonia Global Institute, expert en Estudis Russos i Eurasiàtics.
• El moralisme de Sánchez i la toxicitat de Musk, amb Simona Levi. Una conversa sobre la manera de regular les xarxes socials amb l’estratega tecnopolítica i codirectora del curs de postgrau de la Universitat de Barcelona en tecnopolítica i drets a l’era digital.
• El paper de la Xina en el nou ordre mundial, amb Inés Arco. La investigadora del CIDOB analitza què farà la Xina en la guerra comercial, la disputa per les fonts d’energia i la resta de conflictes internacionals.
• Com despertar-se del malson de Rodalies de Catalunya, amb Jordi Rosell. El professor d’economia aplicada de la Universitat de Girona analitza les causes de la crisi ferroviària i les possibles solucions.
• Diners sense sobirania i el futur de l’autodeterminació, amb Elisenda Paluzie. La catedràtica d’economia de la UB analitza l’última reforma del finançament espanyol i la repercussió dels canvis geopolítics en l’independentisme.