Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/73>

Jordi Armadans

15.10.2012

Jordi Armadans: 'Afegir més militarisme és absolutament sobrer'

Si Catalunya avança cap a la independència, una de les coses que el poble català haurà de decidir és quin model de política exterior (simple gestió d’interessos o també defensa de valors?) i quin model de política de seguretat (entenent-la, només, com a defensa o d'una manera molt més global i completa?). Segons aquesta tria, un hipotètic exèrcit català seria imprescindible o innecessari o, fins i tot, contraproduent.


Personalment, m’imagino, i vull, una Catalunya sensible al que passa a la resta dels Països Catalans, a la península, a la Mediterrània, a Europa i a tot el món. Una Catalunya que no amaga el cap i que s’implica en iniciatives i propostes que vulguin, seriosament i no retòricament, promoure la democràcia, defensar els drets humans i construir la pau.


No m’ho imagino perquè sí. M’ho imagino perquè, en part, ja es fa. Catalunya, tot i ser una nació petita i sense estat, ha tingut un paper (superior, per cert, al d’alguns estats constituïts) en la construcció d’un paradigma de seguretat humana molt més global i multidimensional que no la simple, i simplista, assimilació de la seguretat a la defensa militar. La societat civil catalana (ONG, campanyes, centres de recerca, universitats, etc.), a vegades comptant amb el suport del govern i del Parlament de Catalunya, ha fet aportacions a fòrums, cimeres i campanyes sobre medi, desenvolupament sostenible, governabilitat global, lluita contra la pobresa i la injustícia, promoció dels drets humans, foment de la cultura de pau, la prevenció de conflictes, el desarmament i la desmilitarització, etc.


Si això hem estat capaços de fer sense tenir estructures d’estat, seria ridícul que, tenint-ne féssim menys, o féssim la contrària optant per un model de defensa militarista ancorat en dinàmiques del passat. Seria un contrasentit que, precisament quan disposéssim de més llibertat d’acció, diguéssim que serem menys responsables amb el món perquè no tenim opció de decidir models alternatius. El dret de decidir aprofundeix en la democràcia i ens permet de guanyar la llibertat i ser presents al món. I, un cop presents al món, el dret de decidir vol dir aportar-hi alguna cosa. Alguna cosa positiva i necessària, és clar.


I promoure la seguretat humana és cabdal. Afegir més militarisme, absolutament sobrer.



Jordi Armadans


Politòleg, periodista i director de la Fundació per la Pau (@Jordi_Armadans)

Editorial