Opinió

 

1/73>

Isidor Marí

05.10.2012

Isidor Marí: 'El Diccionari català-valencià-balear, un dels grans de totes les llengües romàniques'

Tota l'elaboració del 'Diccionari català-valencià-balear', des del principi, amb la 'Lletra de convit' del 1901, fins a l'acabament, ara fa cinquanta anys, va ser un procés espectacular. L'Aina Moll ho va explicar molt bé en l'acte en què fou investida doctora honoris causa per la Universitat de les Illes Balears. Va dir: 'L'aventura del diccionari va ser possible perquè mossèn Alcover no sabia que l'aventura d'aquest diccionari era impossible.' Mobilitzar, en aquell temps, tantíssima gent perquè aportés els milions de cèdules amb les quals es va elaborar el diccionari, ja és miraculós, és un fet que no té paral·lel. I si hi afegim les dificultats econòmiques i polítiques del moment, encara és més meritori.


La divergència ideològica que hi va haver entre Antoni Maria Alcover i l'Institut d'Estudis Catalans, a partir del 1918, no afectava en cap cas la unitat de la llengua, sinó que es va produir per manca d'entesa en la manera de prendre decisions. Hem d'entendre que Alcover estava a Mallorca, mentre que la feina es feia a Barcelona, i en aquell temps la comunicació era difícil. Alcover no va posar mai en qüestió la unitat de la llengua. Queda ben clar en la introducció del diccionari. La feina d'Alcover i de Fabra són complementàries i és el que avui la Secció Filològica defensa.


Aquest diccionari és un dels grans de totes les llengües romàniques, per la quantitat i diversitat d'informació que ofereix. Des del punt de vista històric i dialectal, i en relació amb els aspectes etimològics, és una joia. I manté una utilitat i una vigència enormes. N'hi ha prou de donar una xifra orientativa: l'edició en xarxa del 'Diccionari català-valencià-balear' va rebre més d'onze milions i mig de consultes, del gener del 2011 a l'agost del 2012.



Isidor Marí, sociolingüista, nascut a Eivissa, actualment presideix la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans

Editorial