Poble de Paüls al Parc Natural dels Ports, a la comarca del Baix Ebre. Foto: Josep Sabaté

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

És una àrea natural de gran bellesa i diversitat, amb més de mig milió d’hectàrees que engloba dos parcs naturals, el dels Ports i el de la Tinença de Benifassà, i més enllà. Del Montsià a la Sénia, passant pel Maestrat, el Matarranya i una part de l’Aragó. Aquest projecte es promociona amb el nom de Maestratels Ports i, segons paraules del seu promotor, vol convertir aquesta àrea en un gran parc que competeixi amb les grans regions naturals del planeta, com són Yelowstone (Estats Units), el Serengeti (Tanzània) i Kruger (Sud-àfrica).

Aquesta és la projecció que fa la iniciativa de quins serien els límits del Maestrat-els Ports.

De cara al públic, aquest projecte va sorgir del no res al gener i unes setmanes més tard se’n va publicar el primer vídeo promocional. Un vídeo de bona factura visual que elogia les enormes possibilitats d’aquesta regió natural, a la qual es refereix com a ‘Espanya buida’. A partir d’aquí, van aparèixer diversos articles a la premsa que van començar a promocionar el projecte, impulsat per la fundació Global Nature i que té com a cara visible el biòleg valencià Ignacio Jiménez. ‘Per què no aprofitar la presència de llops, óssos, cérvols, linxs i trencalòs per crear productes turístics de qualitat vinculats a l’observació de fauna, com es fa a l’Àfrica, als Estats Units i en alguns països de Sud-amèrica?’, es demanava Jiménez en aquest article a La Verdad de Múrcia. Ell mateix és qui posa en circulació el terme ‘Yellowstone europeu’ i associa el projecte a una marca d’èxit.

Però el projecte ha topat amb l’oposició dels veïns; si més no, d’una bona part que fa setmanes que es coordinen des de diversos col·lectius. És el cas de l’entitat Maestrat Viu, que històricament ha treballat en la defensa de la cultura i la llengua. L’aparició d’aquest projecte l’ha fet sortir del seu àmbit de batalla habitual: ‘Durant mesos no hem sabut res d’aquests promotors, excepte vídeos i imatges dels nostres pobles. I això ens fa dubtar molt. Entenem que proposen la mercantilització de la natura d’esquena al territori’, diu Josep Meseguer-Carbó, un dels portaveus de l’entitat.

També es mostra igual de crític Jordi Marín, del Fòrum Nova Ruralitat, que observa la maniobra com un ‘projecte d’especulació sobre el territori’ que vol ser ‘disfressat de projecte participatiu’. Explica que no n’han parlat amb els veïns, una queixa generalitzada entre els detractors. Per aquest motiu, els batlles de la Mancomunitat Comarcal els Ports van demanar una reunió amb els impulsors del projecte. A final de juny, Ignacio Jiménez i Eduardo de Miguel Beascoechea, director de la fundació Global Nature, es van reunir amb vint-i-cinc batlles, els quals els van demanar que abans d’avançar en el projecte es reunissin amb els sectors socials i econòmics de les comarques per fer-los-en partícips.

Des d’aleshores, el projecte només s’ha presentat a dos pobles, a Mas de Barberans i a Rossell. I així es resumia la reunió a la web de Maestrat-els Ports: ‘Bona part dels assistents va manifestar les seves crítiques davant la iniciativa i van deixar clara la seva posició de rebuig i falta d’interès. Continuarem comunicant aquesta iniciativa en altres llocs i davant diferents grups per cercar propostes beneficioses per al territori i la seva gent’.

El Principat és on el projecte ha estat més ben acollit, especialment des de la part política. Ferran Miralles, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, s’expressava així sobre l’animadversió que causa el projecte. ‘La gent s’ha esverat molt, però no hi ha cap projecte en tràmit o es vulgui tramitar. Global Nature s’han fixat en aquest territori per desplegar programes de col·laboració per a realçar productes agrícoles i generar marques comercials, com fan en altres llocs.’ I afegia: ‘És dolent que algú vulgui invertir diners al nostre territori? No’. En canvi, al País Valencià, la consellera d’Agricultura, Mireia Mollà, va posar distància amb el macroprojecte i va reunir-se amb batlles per explicar-los que no tenien cap projecte sobre la taula. Així mateix, va mostrar-se partidària de ‘models de desenvolupament que tinguen en compte els veïns, les entitats i amb transparència’.

Contactat per VilaWeb, Jiménez reconeix que de moment no han detectat un clima social favorable. Diu que ja els havien avisat que ‘la regió no és fàcil i la gent és desconfiada’ i critica les formes dels detractors: ‘Veig estratègies similars a la de les campanyes presidencials dels EUA o el Brasil. Demonitzar algú mitjançant la por a les xarxes socials’, diu per telèfon. Encara que només hagin presentat el projecte en dos pobles, explica que fa més d’un any que hi treballen i que l’han presentat a uns quants polítics. Nega que tinguin intenció de ‘privatitzar ni mercantilitzar’ res, sinó que diu que volen crear oportunitats de desenvolupament als habitants amb la conservació de l’ecosistema.

És aquest desenvolupament, que genera dubtes entre els crítics. Consideren que s’utilitza el despoblament de la zona com a subterfugi per a proposar un projecte centrat en el turisme: ‘Al fòrum de la Nova Ruralitat, una de les conclusions que hem obtingut amb els anys és que el turisme no és, ni de bon tros, un element que pugui revertir el despoblament, perquè és molt estacional. I això no consolida una economia. I ara amb la covid-19 s’ha vist. Quan es talla aquesta aixeta, què?’, diu Jordi Marín.

Meseguer, des del Maestrat, opina que Jiménez utilitza el despoblament en benefici propi: ‘Abans de començar a publicitar públicament el projecte, en una xerrada ja parlava del projecte que volia dur a terme als Ports i es referia al despoblament com una oportunitat. I aquesta oportunitat és que hi ha poca gent que hi viu i, per tant, hi haurà poca gent que s’oposi al projecte’.

La xerrada de la qual parla Meseguer és del novembre del 2019, quan encara no s’havia presentat públicament el projecte. Allà, Jiménez parlava dels projectes que havia fet a l’Iberá (Argentina), a la Patagònia (Xile-Argentina) i a Mata Atlàntica (Brasil). Segons que explica, la seva intenció és ajuntar grans àrees naturals que vagin més enllà dels límits d’un parc natural i convertir-los en una marca, en una destinació ecoturística. Amb la intenció d’exportar aquest model a Europa, va fixar-se en la zona que delimita com a Maestrat-els Ports i a la qual es refereix com a ‘three kingdoms’, els tres regnes: ‘Aquest nom agrada, ho he comprovat, he vist com hi reaccionen els anglesos i els americans’. I posa èmfasi en l’abandonament rural com a element ‘essencial per a posar-ho en el relat’: ‘44.000 persones en 550.000 hectàrees, la densitat mitjana del Casaquistan, però a la banda occidental. Tenim la densitat de Namíbia, el segon país menys densament poblat del món.’

També assenyala la qüestió administrativa com una de les claus per a fer avançar el projecte. ‘En aquest cas volem fer una cosa des de fora el govern, però coordinada amb el govern, i que transcendeixi les tres comunitats autònomes’. És aquí on els crítics també observen una maniobra de centralització per a crear un parc nacional espanyol. ‘Si es converteix en un parc nacional, qui ho gestionarà? L’estat. I els governs autonòmics perdran poder de gestió. És una homogeneïtzació que la gent no veu clar’, diu Guillem Riba, del col·lectiu Salvem lo Montsià. Jiménez, preguntat per VilaWeb, nega aquest propòsit i defensa que es referia a l’avantatge qualitatiu que significaria esdevenir un parc nacional espanyol: ‘No tenim la capacitat ni l’interès d’imposar res. Nosaltres volem treballar amb la societat’, respon.

Reintroducció d’espècies salvatges

En aquest projecte, el factor animal és un dels principals atractius per a desenvolupar la ‘producció de naturalesa’, com en diu Jiménez. Per això vol posar en pràctica una tècnica de la qual ell és especialista, la reintroducció d’espècies salvatges en un ecosistema. Un reportatge de la Directa explica que, a començament d’any, ell mateix i el seu germà Juan Jiménez, que és el cap del Servei de Vida Silvestre de la Direcció General de Medi Natural de la Generalitat Valenciana, van visitar David Gil, batlle de la Pobla de Benifassà. Li van proposar de disposar d’una finca on posar-hi bisons per a atraure turistes. Gil els va respondre que el bisó no era pas un animal autòcton.

Pla general d’alguns voltors a la zona d’alimentació suplementària per a la recuperació del trencalòs, als Ports.

Però Jiménez defensa que els bisons van formar part de la fauna original de la península fa milers d’anys, ‘com es pot comprovar en les pintures rupestres’. I preguntat per si l’objectiu final és convertir la zona en un parc on poder fer safaris, ell respon: ‘No sé què entén la gent per safaris. Nosaltres creiem que és bo que els visitants tinguin experiències de qualitat i puguin veure fauna silvestre, òbviament sense molestar-la, i se’n vagin satisfets. I que això es tradueixi en llocs de feina i ingressos. Això es pot fer caminant o d’altres maneres.’

La resposta ciutadana contra aquest macroprojecte va quedar aglutinada en el Manifest per la Vida Rural que va publicar el 10 de juny la Plataforma No al Yellowstone Europeu. Demanen als governs valencià, català i aragonès que declarin les comarques afectades ‘lliures d’especulació i d’interessos forans’, que siguin els seus ciutadans els qui pilotin el desenvolupament rural i rebutgin la reintroducció d’espècies.

D’on vénen els diners?

És un altre dels recels que desperta el projecte entre els habitants. El projecte és coordinat per la fundació espanyola Global Nature, dedicada a iniciatives de protecció de la naturalesa. Però els diners per a emprendre el projecte els posaria Fidelity Charitable, una entitat nord-americana que mou fons de donants i que sembla que és assessorada per Wyss Foundation, que té un projecte mundial de mil milions de dòlars recollits amb projectes filantròpics amb la intenció d’aconseguir que el 2030 el 30% del planeta siguin àrees protegides.

Jiménez havia dit per activa i per passiva, també en declaracions a VilaWeb, que la seva única relació era amb Fidelity Charitable, amb la qual tenen el contracte. Però segons que va confirmar ahir la Directa, el projecte Maestrat-els Ports ja s’ha presentat a Wyss Foundation amb uns objectius clars i definits que deixen al marge els actors socials del territori.

A Europa ja existeix un parc, més ben dit, un projecte de parc, que també va ser publicitat com el Yellowstone europeu, als Carpats, Romania. I entre els promotors hi havia Wyss Foundation. Va comprar 20.000 hectàrees als ramaders locals fins que la legislació del país li va impedir d’aglutinar-ne més. Tot i que el projecte encara és incipient, alguns agricultors locals es queixen perquè els dificulten l’accés a les seves terres i a altres zones, de manera que no poden fer la feina agrícola amb normalitat.

A Sud-amèrica, experiències d’aquest estil i en les quals ha participat directament Ignacio Jiménez també han estat controvertides. Els Guardians de l‘Iberá, a l’Argentina, han publicat fa poc un comunicat en què condemnen el ‘projecte bessó del pla Iberá’ que es vol dur a terme amb el Maestrat-els Ports: ‘Aquest model econòmic de turisme que es proposa significarà la desaparició de la ramaderia extensiva en més de 500.000 hectàrees, a causa de la pressió de danys que causarà tota aquesta fauna salvatge en els cultius i en els ramats de bestiar.’

Hi ha moltes peces per a moure, encara, en aquest trencaclosques. Caldrà estar atents a la manera com es posicionen els tres governs, les juntes dels parcs naturals, els ajuntaments implicats i si creix l’oposició. Això tot just ha començat.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.