Així és com la Xina ha esdevingut més popular que els Estats Units a gran part del món

  • Dels 36  països enquestats pel Pew Research Center, 27 tenen una opinió més favorable de la Xina que no dels EUA, un canvi de tendència radical respecte de fa pocs anys

VilaWeb
Soldats xinesos branden la bandera del país durant la visita oficial de la presidenta de Namíbia, Netumbo Nandi-Ndaitwah, a Pequín, la setmana passada (fotografia: Ng Han Guan/Efe).
19.07.2026 - 21:40
Actualització: 19.07.2026 - 21:44

The Washington Post · Joshua Yang

Com més va més països dels sis continents tenen una opinió favorable de la Xina i desfavorable dels Estats Units, segons el darrer sondatge del Pew Research Center. Les xifres palesen un canvi de tendència radical aquests darrers anys, afavorit sobretot per l’esfondrament de la popularitat dels Estats Units a la resta del món.

Dels trenta-sis països i territoris enquestats, en vint-i-set els ciutadans tenen una opinió més favorable de la Xina que no pas dels Estats Units. En canvi, en el sondatge de l’any passat, els Estats Units eren més populars que no pas la Xina entre els vint països que hi participaren.

“En alguns països, l’opinió sobre els Estats Units es troba en mínims històrics, o ben a prop”, diu Laura Silver, directora adjunta del Pew Research Center.

El canvi de tendència arriba enmig d’un seguit d’intervencions molt i molt controvertides dels Estats Units en la política internacional, com ara l’amenaça del govern Trump d’annexionar Grenlàndia i el Canadà, la guerra de l’Iran, la imposició d’aranzels a gairebé totes les economies del món, l’arrest del president veneçolà Nicolás Maduro, els bombardaments de l’exèrcit nord-americà contra embarcacions civils a la mar del Carib i la retallada dràstica de l’ajuda exterior.

La percepció internacional de la Xina, paral·lelament, ha millorat radicalment d’ençà de la pandèmia del coronavirus, quan tocà fons, segons que explica Silver. “Els canvis [en la percepció internacional de la Xina] han estat simultanis i en direccions contràries”, afegeix.

El sondatge d’enguany, amb 42.151 persones, té un marge d’error mitjà d’un 3,9%.

Entre els països que tenen una opinió més favorable de la Xina que no dels Estats Units, hi ha aliats històrics de Washington com ara el Regne Unit, el Canadà, França i Alemanya. Fins l’any passat, segons les dades de Pew, els ciutadans d’aquests quatre estats mantenien una opinió més favorable dels Estats Units que no pas de la Xina o, si més no, igualment favorable. “Aquests dos darrers anys han liquidat la idea que els Estats Units són un soci fiable, sigui en l’àmbit que sigui”, diu Joshua Kurlantzick, investigador principal del Council on Foreign Relations, un laboratori d’idees nord-americà. “La Xina n’ha tret tant suc com ha pogut, d’això”.

En alguns casos, els canvis són radicals. L’any passat, per exemple, la meitat de la població del Regne Unit tenia una opinió favorable dels Estats Units; per contra, tan sols un 39% tenia una opinió favorable de la Xina. Enguany, la Xina ha passat al 46% i els Estats Units s’han enfonsat fins al 41%.

Aquests darrers mesos, l’anomenada “relació especial” del Regne Unit amb els Estats Units s’ha vist molt qüestionada, a mesura que Trump ha anat imposant aranzels i n’ha criticat durament el govern per la negativa inicial de participar en la guerra de l’Iran. El conflicte al Llevant també ha fet augmentar la inflació al país, molt afectat per la crisi del cost de vida.

La guerra de l’Iran és, justament, un factor de pes a l’hora d’explicar els canvis en la percepció internacional dels Estats Units: el sondatge de Pew, de fet, començà al febrer, just abans de l’esclat del conflicte, i s’allargà fins al maig. “Vam poder observar com canviava l’opinió sobre els Estats Units a mesura que passaven el març i l’abril”, diu Silver. “En molts països, l’opinió sobre els Estats Units esdevé més negativa a mesura que el sondatge avança, cosa que reflecteix l’impacte de la guerra.”

No obstant això, el rang d’opinions és molt variat. A l’Àsia, per exemple, la Xina es manté molt impopular, especialment entre els ciutadans dels països que té més a prop. Aquests darrers anys, la Xina ha fet exercicis navals a les aigües de la mar de la Xina –disputades amb el Japó, les Filipines, Taiwan, Malàisia i Indonèsia– per fer valer les seves reivindicacions territorials. La Xina també s’ha enfrontat esporàdicament a l’Índia per la frontera que comparteixen.

Els ciutadans dels països de la regió de l’Indo-Pacífic més estretament vinculats amb els Estats Units –és a dir, les Filipines, Corea del Sud, el Japó i l’Índia— continuen tenint una opinió més favorable dels Estats Units que no pas de la Xina, segons les dades de Pew.

El Japó, on tan sols un 11% de la població té una opinió favorable de la Xina, s’ha erigit en un dels grans contrapesos a l’expansionisme xinès a la regió de l’Indo-Pacífic. Al novembre, les tensions entre Pequín i Tòquio pujaren de to quan la primera ministra japonesa, Sanae Takaichi, assegurà que el Japó defensaria Taiwan en cas d’una invasió xinesa.

No obstant això, les inversions econòmiques de la Xina en països menys pròspers del sud i del sud-est de l’Àsia han ajudat a decantar la balança en favor de Pequín. D’ençà del 2013, la Iniciativa del Cinturó i Ruta de la Seda xinesa –un projecte d’inversió ambiciós en infrastructura a gran part del món en via de desenvolupament, amb països com ara Malàisia, Indonèsia, el Paquistan i Bangladeix– ha ajudat a millorar la imatge de Pequín a l’estranger.

Entre els països enquestats, el percentatge de suport més alt a la Xina és del Paquistan, amb un 90% dels enquestats que té una opinió favorable de la Xina i tan sols un 15% una opinió favorable dels Estats Units. Ha estat el gran beneficiat del corredor econòmic Xina-Paquistan, sovint considerat el projecte emblemàtic de la Iniciativa del Cinturó i Ruta de la Seda.

La tendència és molt semblant a l’Àfrica subsahariana. També amb motiu de la Iniciativa del Cinturó i Ruta de la Seda, Pequín ha finançat l’ampliació d’un port a Ghana, xarxes de transport públic urbà a Nigèria, la construcció d’una línia ferroviària estratègica a Kènia i projectes d’energia eòlica a Sud-àfrica. La Xina té gran popularitat en tots quatre països africans en què Pew ha fet el sondatge: els Estats Units, de fet, tan sols són més populars que la Xina a Ghana, i per un marge molt estret.

La presència dels Estats Units a l’Àfrica ha minvat considerablement durant la segona legislatura de Trump. El desmantellament de l’Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional (USAID) ha estat especialment perjudicial per als països de l’Àfrica, als quals fins l’any passat l’agència destinava un quart de tota l’ajuda que arribava al continent. El govern Trump, de fet, ha deixat vacants un 80% de les ambaixades dels Estats Units a l’Àfrica: dels quatre països de l’Àfrica subsahariana on Pew va fer el sondatge, tan sols Sud-àfrica té ambaixador dels Estats Units.

“La Xina té ara més ambaixades i més diplomàtics que nosaltres a l’Àfrica”, assenyala Kurlantzick. “Aquests darrers anys, la Xina també ha llançat una ofensiva mediàtica a gran escala mundial. En molts països en via de desenvolupament, com més va més gent s’informa amb l’agència de notícies xinesa Xinhua.”

En termes més generals, les dades indiquen que el públic sembla donar com més va menys importància a valors com ara la llibertat o la democràcia. En molts països on la població té una opinió més favorable de la Xina que no pas dels Estats Units, tanmateix, el públic continua considerant que el govern nord-americà respecta més les llibertats personals dels seus ciutadans, segons el sondatge de Pew, tot i que la diferència entre Pequín i Washington en aquest àmbit s’ha reduït considerablement d’ençà del 2021.

La discrepància sembla indicar que la percepció internacional del nivell de llibertat d’un país en l’àmbit intern no necessàriament en reforça la reputació de portes enfora.

La popularitat creixent de la Xina, diu Kurlantzick, reflecteix un consens creixent entorn de la idea que la democràcia condueix a la “polarització i el caos”. La Xina i més governs autoritaris, explica l’investigador, “han fet molt per menystenir la idea que la democràcia és el millor sistema polític, peti qui peti”. I afegeix: “Fins ara, la jugada els ha sortit molt bé.”

Recomanem

Fer-me'n subscriptor