La premsa i les organitzacions internacionals informen habitualment de la repressió de la Xina, per exemple, contra els uigurs. I ara tots els focus són posats, lògicament, sobre Hong Kong. Per contrast, la quotidianitat i la magnitud de la repressió al Tibet és molt difícil de documentar i denunciar. La Xina hi ha construït tantes barreres censores i amenaçadores que l’opacitat és total.

Ho confirma el recent informe de Human Rights Watch, ‘China: Free Tibetans unjustly imprisoned. El document reclama que les autoritats xineses alliberin els monjos i dissidents pacífics empresonats arbitràriament d’ençà de les protestes del març del 2018. En recull vuitanta casos i constata que, sobre molts d’ells ja fa una dècada que no hi ha informació d’on són, quin n’és l’estat de salut, ni quins càrrecs els imputen.

Habitualment, no se sap de què són acusats. I, quan se sap, diuen generalitats com ‘fer perillar la seguretat de l’estat’ o ‘difondre secrets d’estat’. Res no fa pensar que els jutgi un tribunal imparcial, amb garanties de defensa, tal com estableix la llei internacional.

‘Tibetans que no van fer res més que manifestar-se pacíficament pel respecte dels seus drets humans, han estat condemnats a llargues penes de presó’, ha declarat Sophie Richardson, directora d’HRW a la Xina. ‘Els haurien d’alliberar immediatament.’

El nombre total de detinguts del 2008 ençà és difícil d’establir, diu HRW. La informació sobre ells i els seus casos és restringida hermèticament. Els informadors de l’interior corren el risc permanent de ser empresonats. Malgrat la censura i la intimidació, HRW afirma que ha pogut obtenir la informació de fonts locals.

En la major part dels casos no s’ha permès a les famílies dels presos de posar-se en contacte amb ells o de tenir notícies de la seva destinació. Hi ha gran preocupació per l’estat de salut de molts, atès l’abús físic tan dur a què és sotmès i l’absència d’assistència mèdica sota custòdia. Se sap que uns quants han hagut de rebre tractament urgent.

La relació dels vuitanta casos és diversa: molts monjos, professors, escriptors, doctors, comerciants… S’hi destaca un grup de monjos acusats de no haver impedit una protesta al monestir, en la qual ells no van prendre part. Són sentenciats a quinze i vint anys de presó. Uns acusats d’espionatge amb condemnes que van de catorze anys a cadena perpètua. Hi ha detinguts de les protestes del 2008 a Amdo Ngaba, on les forces de seguretat van matar vint-i-cinc tibetans.

A més a més, des del 2008 fins al 2018 hi ha hagut cent cinquanta-tres casos de monjos i joves que s’han immolat en públic com a acte de protesta. Les autoritats xineses n’han detingut amics, col·legues i familiars, acusant-los ‘d’homicidi intencional’ per ‘incitació al suïcidi’.

Thubten Wangchen: és l’informe més complet que existeix

El monjo budista Thubten Wangchen, parlamentari tibetà a l’exili i director de la Casa del Tibet de Barcelona, diu: ‘És un informe molt important perquè no és fet per tibetans, sinó per la prestigiosa HRW, després d’una llarga investigació. No hi ha informes tan complets. Amb proves, fotos, noms i cognoms. HRW ja va dir que, després de Síria, el poble del Tibet és el que més pateix la repressió al món.’

Wangchen confirma que no hi ha un nombre clar d’empresonats. Surten de la presó i n’hi entren gairebé cada dia, encara que no hagin comès cap delicte. Els motius de detenció són arbitraris: ‘N’hi ha prou que la policia sospiti que has pregat pel Dalai Lama, o que tens una foto d’ell o que has fet una trucada a l’exterior. T’investiguen, t’interroguen i, si no respons bé, et tanquen a la presó. N’hi ha prou de tenir una foto del Dalai Lama a casa perquè t’engarjolin.’

‘La repressió contra la religió budista és molt dura’, m’explica. El febrer d’enguany era l’any nou tibetà. A cada casa hi ha un altar, amb fotos de Buda i més divinitats. S’hi encenen barres d’encens, espelmes, s’hi medita, s’hi prega. Els xinesos van fer un pòster especial que repartien casa per casa. Era obligatori de posar-lo a l’altar i pregar-hi. Al pòster hi ha les imatges de cinc dirigents encapçalats per Mao Zedong, Deng Xiaoping i Li Peng. ‘D’una banda, el govern xinès és ateu oficialment’, diu Wangchen. ‘D’una altra, obliga les famílies tibetanes a fer reverències i ofrenes als dirigents xinesos, i prohibeix de fer-les al Dalai Lama o a altres lames.’

Totes les famílies tibetanes tenen algun desaparegut o empresonat

Obtenir informació, com diu HRW, és molt difícil i arriscat. El parlament tibetà a l’exili tampoc no té xifres fiables de desapareguts: ‘Als pobles petits la gent no transmet la informació i en desapareix molta, de gent. Pel nostre govern a l’exili, hi ha aproximadament uns mil tibetans empresonats, però al món no se’n parla. El problema del Tibet és en un segon pla’, denuncia Wangchen.’ Totes les famílies tenen desapareguts, o torturats, o empresonats o morts. Un pare, un germà, un oncle que un dia va desaparèixer i no l’han vist mai més.’

El cas més famós és el de l’XI Panchen Lama, Gedhun Choekyi Nyima. Tres dies després de ser reconegut pel Dalai Lama com la reencarnació de l’anterior Panchen Lama, va ser segrestat per les autoritats xineses. Ell i la seva família. Tenia sis anys. Era el 1995. Ningú no l’ha vist mai més. Ni a ell ni els seus. Fa vint-i-quatre anys.

‘Aleshores, també van ser detinguts uns cinquanta monjos al monestir de Tashilhunpo, inclòs l’abat Chadrel Rinpoché, responsable de cercar la reencarnació del Panchen Lama. Els xinesos el van acusar de relacionar-se amb el Dalai Lama. Des de llavors és empresonat. No sabem on ni què passa. Ningú no l’ha tornat a veure mai més’, afegeix Wangchen.

Durant la conversa, surt sovint la idea que el món els ha girat l’esquena, perquè el problema del Tibet s’ha posat en un segon pla. I me’n dóna un petit exemple recent. El juliol passat hi va haver una reunió amb Donald Trump a la Casa Blanca sobre Llibertat Religiosa. Entre més destacats supervivents de persecució religiosa hi havia Nyima Lhamo, una activista tibetana, neboda de Tenzin Delek Rimpoche, important líder religiós mort en una presó xinesa, el 2015, en estranyes circumstàncies. Després d’explicar a tothom el seu cas, Lhamo va adreçar-se al president dels EUA, demanant suport als tibetans i pel retorn del Dalai Lama al seu país. A la primera demanda, Trump va respondre un estrany ‘suport, sí’. A la segona: ‘Moltes gràcies i si us plau digui hola’, sense especificar a qui.

A l’ONU, el març passat, Espanya va callar sobre el Tibet

És evident que la Xina té molta influència i control sobre governs i institucions internacionals. El març del 2019, oficials del govern xinès van afirmar, per enèsima vegada, davant el Consell de Drets Humans d’ONU, que complirien les recomanacions contra la tortura, el respecte als drets dels detinguts i a la llibertat religiosa de les minories i la col·laboració amb les institucions de drets humans i de les Nacions Unides. Com és habitual, no hi ha hagut, ara com ara, cap indici de canvi.

Demano a Wangchen què en sap, d’aquesta reunió del març passat. ‘A l’ONU mana la Xina. Es va debatre si calia parlar sobre el Tibet en una sessió. Dels cent cinquanta-tres països de l’ONU, només tretze van dir que sí. Eren països importants, com els EUA, el Canadà, Anglaterra, França, Alemanya, el Japó, Àustria, Austràlia, etc., però la Xina va guanyar. Espanya hi era present i va callar.’

Wangchen em dóna un document del parlament tibetà a l’exili. És una crida als governs i la gent de tot el món a donar suport a la causa del Tibet. Hi ha una llista detallada, amb dades personals i fotografies, dels cent cinquanta-tres immolats del 2008 al 2018. ‘Per sort, ara fa un any que no n’hi ha. L’últim va ser el novembre del 2018. Molts familiars són a la presó. Els acusen d’haver-los ajudats. No és veritat. Els nois prenen aquesta decisió sense parlar amb ningú. Si ho fessin, els familiars els ho impedirien.’

El dia que Thubten Wangchen va ser a punt de desaparèixer

El director de la Casa del Tibet no trepitja el seu país d’ençà del 1987, després d’haver estat detingut, interrogat i amenaçat de mort. Què li va passar?

Aquell any Wangchen feia de guia turístic. Duia grups al Tibet, a Hong Kong i a la Xina. Va entrar al Tibet amb fotos del Dalai Lama. En aquella època encara no eren prohibides, però no n’hi havia gaires. Va aconseguir audiència per saludar el Panchen Lama amb el seu grup de turistes catalans. Mentre esperaven l’audiència, dos tibetans li van demanar fotos. Ell no anava vestit de monjo. La primera vegada s’hi va negar. Hi havia policia a prop. La segona vegada, els va donar una.

Poc després, dos xinesos el van abordar, fent-li preguntes de tota mena. El van ficar en una habitació amb cinc xinesos armats. El van interrogar a fons. Un se’n va anar i va tornar amb una foto d’ell amb el Papa i el Dalai Lama, en un congrés per la pau, fet a Assís. Ell d’entrada va fer el desentès, però al final no ho va poder dissimular. Van telefonar demanant un cotxe per dur-lo a la presó. El van empènyer a dins. El cotxe duia dues motos davant i darrere. Paren a comissaria. El tornen a interrogar. Li fan omplir un qüestionari de seixanta preguntes. Més tard, l’hi tornen a fer omplir per comprovar si les respostes coincidien exactament totes dues vegades.

El van dur amb moto a l’hotel. Li van regirar la cambra, la maleta, etc. Més fotos del Dalai Lama. Tornen a comissaria. Li donen un paper en blanc amb l’ordre de confessar, de fer una autocrítica.

‘Hem pensat matar-te. En dos o tres dies ja no seràs en aquest món –li digueren–. Com que has de morir d’ací a dos dies, et prenem el passaport i la càmera, ja no els necessites. Adeu a la família i als amics.’

‘Jo no tenia por –em confessa Wangchen–,’duia una protecció del Dalai Lama. Vaig escriure demanant perdó, que m’havia equivocat per culpa de la meva ignorància, que ho sentia molt i que no hi tornaria, etc. Van llegir l’autocrítica davant un tribunal. Els militars xinesos assentien amb el cap. Més tard em van comunicar que havien decidit de matar-me. Però a mi se’m va acudir una mentida piadosa: vaig dir que en el meu grup de turistes hi havia diplomàtics i banquers. Si em passa res a mi, serà una mala notícia per a vosaltres.’

Finalment, la mentida piadosa de Wangchen li va salvar la vida, però ell i el seu grup van ser expulsats immediatament del Tibet.

Més tard, essent ell a Pequín, hi va haver protestes al Tibet, manifestacions de monjos. En dos dies van tancar la frontera als turistes. Com que ja no s’hi podia entrar van tornar a Barcelona. Un cop aquí la trucada d’un amic de l’interior el va informar que la televisió xinesa anunciava els noms i les fotos de quatre persones sospitoses d’haver instigat les protestes. Un era Thubten Wangchen. Per sort, ell ja era a Barcelona. El Dalai Lama li va dir: ‘No tornis més, ara és millor viure.’ No hi ha tornat mai més.

El govern xinès té moltes antenes

Wangchen no pot tornar al Tibet i, a més a més, el 2008 va interposar una querella per genocidi a Madrid contra el president xinès Jiang Zemin, l’ex-primer ministre Li Peng i més dirigents del PC xinès. M’interesso per saber si a Barcelona se sent vigilat. ‘La Casa del Tibet de Barcelona és tan coneguda pel consolat xinès com Messi, al Barça’, somriu Wangchen. ‘El govern xinès té moltes antenes. Aquest estiu volíem fer un curs aquí amb un lama que viu al Tibet. El consolat xinès li va telefonar per a dir-li que la Casa del Tibet és pro-Dalai Lama, que el director és antixinès i que va interposar una querella judicial contra els presidents xinesos. ‘Si vols anar-hi, vés-hi, però quan tornis al Tibet en parlarem’, el van amenaçar. Hem cancel·lat el curs. No volíem que el mestre s’arrisqués.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb