El 15 de gener passat, Societat Civil Catalana va rebre al Palau de la Generalitat Valenciana, de mans del president Ximo Puig, màxim representant dels valencians, el 26è premi Convivència atorgat per la Fundación Manuel Broseta. Sense tenir en compte l’oxímoron Sociedad Civil Catalana i Convivència, s’obren diversos interrogants. El primer –i no el més important– és per quin motiu munten tot aquest circ a València? La participació en el jurat de periodistes tan il·lustres com Arcadi Espada, María Consuelo Reyna o fins i tot la presidenta del Congrés dels Diputats, Ana Pastor, ens en dóna algunes pistes. Continuen retroalimentant-se de l’anticatalanisme, que tan bons rèdits els va donar en èpoques anteriors. Embolicant-se amb la bandera espanyola, han intentat tapar totes les seues malvestats, la corrupció i el mal govern. Per a ells, la millor defensa és un bon atac.

El secretari de la Fundación Broseta és Vicente Garrido, ex-president del Consell Jurídic Consultiu i encausat en el presumpte saqueig del Palau de les Arts pel fet de formar part del consell d’administració de l’empresa que suposadament va utilitzar l’ex-intendent Helga Schmidt per cobrar comissions dels patrocinis que captava per a l’activitat operística. Va explicar en el seu discurs: ‘Cal defensar l’estat de dret, la constitució espanyola i una Catalunya democràtica.’ Molt preocupat, l’home, per Catalunya i sembla que no tant pels diners dels valencians.

L’altre interrogant, i per a mi el més important, és per quina raó Ximo Puig fa de mestre de cerimònies i ho fa a la casa de tots els valencians, el Palau de la Generalitat Valenciana? La resposta és senzilla: per un grapat de vots.

No hem d’oblidar que el PSPV no travessa el seu millor moment, reflex de la situació del partit a tot l’estat. Ha aconseguit la presidència del govern valencià gràcies al seu acord amb Podemos i Compromís.

Ximo Puig, mirant-se a l’espill de les eleccions catalanes, fa comptes, i es guarda la carta d’un possible augment de vots del partit d’Albert Rivera al País Valencià en les pròximes eleccions. Al mateix temps pica l’ullet a Pedro Sánchez, al qual es va enfrontar obertament en les primàries del partit. Potser hauria de mirar-se amb més deteniment en aquest espill i observar el PSC i el seu amic Miquel Iceta, a qui no li han eixit els comptes.

I què passa amb la societat civil valenciana? Aquesta a la qual sempre recorre Puig quan la necessita, bé per fer una manifestació en favor d’un finançament just, en contra del govern espanyol, o per recollir avals quan es va presentar a les primàries a la secretaria general del PSPV, en contra del candidat de José Luis Ábalos. Ara mateix, Ximo Puig deu una explicació a moltes d’aquelles persones que van firmar un manifest a favor de la seua candidatura.

Els valencians estem sota l’espasa de Dàmocles. Ningú no vol que torne el PP, ens ha fet molt de mal. És per això que ens mantenim prudents i donem suport al canvi. Però no és cap xec en blanc, no volem que ens alimenten molles, com l’Ovidi, volem el pa sencer.

Ningú no demana al president valencià que defense la independència de Catalunya, però sí la democràcia. Com explica Jordi Borràs en el seu llibre Desmuntant Societat Civil Catalana: ‘El nucli fundador de Societat Civil Catalana és Somatemps, organització d’extrema dreta.’ Els valencians patim dia rere dia la violència del feixisme. Només cal recordar els fets del Nou d’Octubre, l’intent de boicot a la cavalcada de les Magues de Gener o l’atac a l’estàtua de Vicent Andrés Estellés. L’odi i la intolerància no tenen cabuda a casa nostra, a la casa de tots, al Palau de la Generalitat.

Recordant Fuster, ‘Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres.’ Potser ha arribat l’hora que Ximo Puig canvie d’espill i, per compte de mirar-se en el del PSC i el PSOE, es mire en el del PSM. O millor, en un de propi.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb