Ximo Puig es planta, vint anys després de Pasqual Maragall

Val més tard que mai, Ximo; però el País Valencià està molt afectat per la voracitat d’aquella urb que s’alça al mig d’un erm desertitzat de centenars de quilòmetres de radi. Aquell desori insostenible és Espanya. No hi ha res més que això. I amb el deute públic que han generat, és impossible tirar endavant. Ells no rectificaran. No ho han fet mai. De manera que la única opció per als unionistes, romàntics o curts de vista, és enfonsar-se amb aquell regne tronat on el rei ja ha fugit i els lleials no deixen dir ni piu a qualsevol que vulga redreçar res. Tanmateix, al País Valencià hi ha uns quants independentistes; potser més i tot que al Principat, tal i com van les coses.

Gràcies com sempre Vicent per l’editorial; amb aquest anàlisi que fas i sobre la conferència d’en Ximo, els que ja tenim anys aquesta películ·la la tenim més que vista; el drama Vicent, és que malgrat aquesta realitat històrica, hi ha partits com ER que sembla que no la vulguin veure, així com també els seus voltants, malgrat que en front d’aquests partit que es declara independentista i republicà, hi hagi com a cap visible un historiador, així Vicent és com es defineix ell, també podria ser que el títol li hagin donat a la Universitat Juan Carlos I com en el Casado del PP

I? De Ximo Puig i de Francina Armengol es pot esperar la valentia del cargol, la determinació del conill i la força del colibrí. Primer netejarien les sabates de Madrid que no acostar-se a Catalunya o a les tesis catalanistes.
Tot el que diu en Ximo Puig ja fa temps que se sap. Només cal llegir Espanya capital Paris d’en Germà Bel.
L’alternativa a l’Espanya radial era la república catalana. Mentre ho provàvem valencians i bslears xiulaven mirant cap a una altra banda. Ara és evident que ja no som un perill ni una alternativa, i pensar que vslencians o nalears es plantaran és com creure que Abascal es farà federalista. Ja fa temps que els catalans sabem, d’altra banda que per molts raó que tinguis, si no tens un bon pal i uns bons padrins de res serveix.
Supeditats el país valenciá i balears com estan a Madrid és evident que això no es compleix. Li auguro llargs anys d’èxit i una concentració molt més gran de poder a Madrid i al deeo state. No tenen oposició interna ni externa, ni contrapoder que els pugui fer ombra.
Ja se que ens cou i tots voldriem que fos així, però és el que hi ha.

Convé de totes totes que Francina Armengol, presidenta del Govern de les Illes Balears, en prengui mostra. No fa gaire els Governs del País Valencià i de les Illes Balears es van reunir per coordinar-se. D’això, també en devien parlar. És ben hora que a les Illes també es parli clar. Devers l’any 93, a les eleccions legislatives espanyoles, el lema de campanya d’ERC a les Illes Balears era “Madrid ens roba”. De llavors ençà, el robatori s’ha incrementat. Però ningú més s’ha atrevit a parlar tan clar com aleshores. Dubt molt que l’ERC d’ara s’hi atrevís. Setmanes enrere Francina Armengol va ser entrevistada per l’Ara i va incidir en el federalisme perquè no s’atreveix a fer una passa més. Però tothom sap que el federalisme a Espanya no se’l creu ningú. Tanmateix benvingudes siguin totes les passes que facin els líders del País Valencià i les Illes Balears. Perquè en darrer terme no hi haurà més remei que trencar amb Espanya.

Ser o no ser, aquest és el dilema:
¿és més noble sofrir calladament
les fletxes i els embats d’una Fortuna indigna,
o alçar-se en armes contra un mar d’adversitats
i eliminar-les combatent? Morir, dormir: res més…
I si dormint s’esborren tots els mals del cor
i els mil estigmes naturals heretats per la carn,
¿quin desenllaç pot ser més desitjat?
Morir, dormir… dormir… i potser somiar…
…
I així la consciència ens fa covards a tots,
els colors naturals del nostre impuls
empal•lideixen sota l’ombra de la reflexió,
i empreses de gran pes i gran volada
per aquesta raó desvien el seu curs, i perden
El nom d’accions… Però silenci…
La bella Ofèlia!… Nimfa, en les teves oracions
recorda tots els meus pecats.

Shakespeare, William, Hamlet. Barcelona: Quaderns Crema, 2000, 133-134
Traducció de Joan Sellent

Catalunya i la solidaritat interregional a Espanya”, és un treball de recerca del catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra de Barceloba, Francisco Javier Ruiz Collantes, que va publicar oportunament el 5 de novembre de 2017.
Us recomano llegir-lo perquè descriu de forma ordenada tot el desordre en la fiscalitat del regne d’Espanya que es descriu tan bé a l’editorial d’avui de Vicent Partal a partir de la “plantada” de Ximo Puig com havia fet Maragall fa vint anys.
Bona feina de tots plegats.

A València, 20 anys més tard obren els ulls per a donar-se que la “via àmplia” autonòmica és borda; mentre a Catalunya, 20 anys més tard els tanquem i tornem a creure en l’autonomia. Ara ens caldrà esperar 20 anys més per a donar-nos que la vella CIU d’en Pujol i Duran avuí és la ERC d’en Junqueras i Aragonès.

És un problema generacional: Quan una generació arriba al govern, posa la roda del hamster a zero, i no hereta cap coneixement del règim. En canvi el règim franquista si suma experiència en tàctiques represives en cada generació de franquistes.

Madrid sap que la seva supervivencia es basa en robar a la resta de del estat,es clar que els mes robats son el que mes diners generan, paisos catalans. Jo fà mes de 20 anys a l’empresa on trevallo(47 anys ja)vaig veure com tots els organs de decisiò,compra material,call centers,etc,etc ho portavan a Madrid,els diners es fan a catalunya, però Madrid diu que se han fet alli,en fì el gran monstruo tè fam I vol mes diners,I ara poc a poc el Espanya ens roba ja es Madrid ens roba. Benvinguts valencians al club dels robats I que se n’enadonen i ho diuen. A veure si la mallorquina Armengol(psoe com Ximo) ho denuncie tambè.
Per acabar cajamadrid,despres Bankia I ara CaixaBank,el major robatori fet a Madrid,diluit amb una caixa “ex-catalana”,aviat ningù es recordara gens ni mica de el que va fer la caja madrileña.

L’única possibilitat que ens queda és una unió ferma dels Països Catalans en el tancament de caixes general. És l’únic que els faria rendir perquè no ho podrien atacar a còpia de dividir, cosa a la qual tant el país Valencià com el balear han jugat sempre a favor de Madrid. Si ara es desperten, benvinguts a la realitat. Esperem que hi hagi alguna cosa més que un discurs. Amb la desunió interna de les autonomies com de la que utilitza madrid entre elles per a empobrir-nos a tots, només ens espera la mort segura quan ja no quedi res per a espoliar, i passar a la història com als pobles més estúpids i covards de l’Europa del segle XXI.

Catalunya perd una millonada gracies als impostos de successions i patrimoni. Lq gent que paga impostos marxa a Madrid i no paga patrimoni, ni successions, ni transmissions, pero aixo es la xocolata del lloro. Catalunya llavors per els impistos de societat, renda, iva, etcc, que pugen molt mes que el que perden directament smb patrimoni i successions. El COMUnisme mental d’erc ens costa un dineral, apart dels llocs de treball que cada any disminueixen. Catalunya es l’INFERN FISCAL , gracies a ERC, esclaus dela Kolau i la seva cup, i al final no recaudaran res de res.

Poc a poc, sense que es noti el “cuidado”, es podria anar revertint aquesta situació extractiva, de robatori.

Els partits autonòmics que realment vulguin treballar pels seus conciutadans, al tanto Ximo PSV, Francina PSB, Illa PSC, Oriol Junqueras ER, BNG, i un llarg etc., poden coordinar-se per no parlar del trencament d’espanya que excita el feixisme més violent (trencament que pels Països Catalans hauria de ser l’objectiu) si no del model de fiscalitat, una mica com vol fer la UE amb les multinacionals, que els impostos es paguin on es generen els actes econòmics.

Forçant una mesura com aquesta, perdria rellevància que moltes empreses, comandades per unionistes o forçades pel deep state, estiguessin o no a Madrid, doncs els impostos que paguin s’haurien de distribuir arreu en funció d’on s’ha generat el fet econòmic.

És un principi, segur que els economistes en saben més formes, però el que cal és aturar el creixement i reduir a continuació, del càncer econòmic que és el centralisme de Madrid, del que tant presumeix la Ayuso.

L’imperi espanyol i les seves elits extractives.

https://www.elnacional.cat/ca/opinio/xoan-anton-perez-lema-imperi-espanyol-elits-extractives_598421_102.html

“Espanya peninsular governada des de la mentalitat de l’Imperi mai va ser una nació”

“I, com deia el castellà_andalús Nebrija, “siempre fue la lengua compañera del Imperio”. La imposició del castellà NO VA SER UN INVENT DE FRANCO”.

X.A Perez-Lerma

Avui que tocaria agrair la gestió de les fiances del Tribunal de Cuentas no toca parlar del conseller Giró.
No sóc de dretes però el conseller Giró és per l’únic que em val la pena la vergonya del fals govern independentista Aragonès. És l’únic vector amb aptitud discreció competència i actitud.
ERC és a Catalunya el que més s’assembla a la política incompetent, oportunista i de portes giratòries espanyola.
ERC Ferrovial i COL.LABORACIONISTA.
Amb ERC estem venuts i agonitzant.

Molt important aquell “Madrid se’n va”. Tant perquè dibuixa el “neodesarrollismo madrileny” que impulsa d’una manera efectiva tots els atributs desenvolupats pel nacionalisme espanyol. Un nacionalisme reactiu fins la medul·la, que comença amb la fi d’un imperi que era ja una forma de viure extractiva. I un reactiu clar que oposa Madrid concepte a les altres regions productives de l’estat, que ho són justament des de la distància que dóna la perifèria. D’això al franquisme, el pas és petit, però no pas al franquisme més vigorosament falangista pro nazi, sinó a aquell altre franquisme, el que viu a expenses d’una guerra freda que li dóna carta de credibilitat i excusa. Excusa, que ho és, per a qui no pinta res en un entorn internacional, que resta així aïllat en ser per definició un “afer intern” . El problema ve quan aquest franquisme se’n va. Se’n va a Europa, fruit també del seu propi esgotament. Se’n va des de Madrid estant. Se’n van les seves elits, proclamant peus sobre taula texana, la legalitat d’una guerra il·legal. I tant, els últims vint anys, se’n van de rosca. Ho fan fins a passar-la. I avui, el clam valencià, s’afegeix a un problema que si bé és de nació contra nació en la seva vessant política; també ho és d’un entorn geogràfic necessitant menjar-se’n uns altres. Per tant, és un problema geoestratègic. El model madrileny ja és inviable. I al mateix temps, és irreformable. Per tant, no podem demanar a la política allò que ja no li és propi: reformar l’estat espanyol és impossible. Això confirma avui l’editorial, i ho fa des d’una base científica, que a més explica una acció política que per força haurà de dur València al redós del Països Catalans.
I mentrestant, l’entorn del PSOE, ha de proclamar que el procés independentista, està acabant. Segurament confonen la part declarativa, amb el problema que en aquesta es fa present.

Ja era hora, President Puig !!! Dit no sense reserves. Perdone’m si continue en els meus dubtes sobre el seu convencimenti i la seua determinació de plantar cara al PSOE, a Espanya. Tanmateix, ho celebre, enhorabona!!! No té ni idea de quant m’ha alegrat l’anàlisi de l’Editorial de huí, de’n Vicent, en favor seu. Perquè, dins meu, vull seguir apostant per vosté, per la capacitat i agalles que li resten encara sense estrenar!. No se les deixe tallar ni condicionar per la Meseta. Si d’allí (i adlàters d’ací) li lladren…, quin honor!: “Cavalgamos” Madrid és un forat negre per a nosaltres. Ni arrimar-nos-en! Amics, sempre. Però a distància. MAI “juntos i revueltos”. Convençudament per bé de tots a la llarga.

Mai és tard per baixar dels núvols de la España “posible” que tan afarrissadament prediquen alguns…,em temo que gens desinteressadament! Ja era hora que els Valencians i els Balears entenguin quina és la situació, i a què obeeixen determinades postures polítiques, i de què anava el franquisme de fet. De salvar l’antic regim a España, de centralitat a la cort i al voltant del rei, àrbitre suprem i depredador major del regne, robant a dojo, i matamt si calia. I així seguim en ple segle XXI. Cal que siguem capaços de dinamitar aquest caastell! i tots els aliats són bons per a això

Veig a venir problemes greus al PsoE….i per tant al regim 78.

“Fa vint anys la situació no era ni de bon tros aquesta; avui és molt pitjor encara. I en tot aquest temps s’ha fet ben evident que ni el PP ni el PSOE ni ningú no mourà ni un sol dit per posar-hi fi. El president Puig, doncs, ha tingut prou temps per a veure-les venir i a hores d’ara hauria de ser conscient, crec que és conscient, que clama en el desert. Per més xifres indiscutibles que pose sobre la taula. Ahir es va plantar intel·lectualment, però el País Valencià ja necessita una plantada política, fer finalment el pas endavant.”

Aquest paràgraf de la editorial resumeix clarament la realitat de la situació. Només una plantada política, provocaria potser algun moviment. Voler ser el que som en llibertat, no hauria de ser vist com “terrorisme ideològic”. España no ha deixat mai de ser un país terrorista-colonitzador. Una altre historia hagués estat una Espanya confederada, haguéssim estat la Suïssa moderna del Mediterrani. Però això es somiar. La crua realitat la patim cada dia. Ah! i un petit detall que no te gaire importància, o si! Quant deixarem de cantar; “Per ofrenar noves glòries a Espanya”.

Cadascú en fa la lectura que en fa. Puig parla de l’aigua miraculosa del federalisme. El federalisme i l’imperi espanyol és quelcom incompatible amb Espanya, com molt bé diuen els partits independentistes catalans. A pesar d’això les lectures dels diferents discursos no acaben d’encaixar perquè d’uns se n’espera el joc de l’oportunitat i dels altres, com que han tingut gent sacrificada a la presó, el joc dels miracles. Davant d’això, volem…….., i sobretot que creixi la República catalana a fi de que tothom pugui entendre què són faves i què són pèsols Els desitjos aznaristes segueixen dividint l’independentisme fins al punt de que creuen que a casa del veí la llet desnatada té més valor natural que la sencera catalana. Tot i dient clarament Puig que l’independentisme català , no només està sol, sinó que el vol fracassat, es mateixos que són tan agressius contra l’opció dialogada de l’independentisme, aproven.
Tot va fent més llarg el procés, com era d’esperar i fàcil d’entendre des del camí que ha recorregut a nivell polític Catalunya “Ja sóc aquí” del President Terradelles, a pesar de l’excepcionalitat del nostre govern legítim destituït pels franquistes el 2017, per l’exercici d’una pràctica fonamental en democràcia.