Referèndum Xile

Els ciutadans de Xile decideixen avui en referèndum si s’elabora una nova constitució que ha de servir per a reconduir la crisi política i social que viu actualment el país. Fa un any van començar les protestes més multitudinàries d’ençà del retorn de la democràcia, amb milions de persones als carrers i un malestar social enorme, que els polítics han intentat de canalitzar amb un nou text constitucional.

L’actual constitució, que seria substituïda, va ser aprovada durant la dictadura d’Augusto Pinochet (1973-1990) i és assenyalada com una de les principals fonts de desigualtat perquè atorga a l’estat un paper mínim en el proveïment dels serveis bàsics. Les pensions són extremadament baixes –un 80% són inferiors al salari mínim– i els sistemes de salut i d’educació es mantenen en mans privades.

El malestar ha augmentat encara més per l’actuació de les forces de l’ordre. Els Carrabiners, la policia militaritzada, han causat greus violacions dels drets humans durant les protestes; i els militars, protagonistes durant la dictadura, van tenir un paper central a la resposta a les protestes perquè, tal com recull la constitució, es van fer càrrec dels operatius quan es va decretar l’estat d’emergència.

Els xilens ara voten si es redacta una nova constitució. També decideixen, en el cas que el vot sigui afirmatiu, si volen que la redacció del nou text constitucional sigui dissenyada per una convenció constitucional, formada només per ciutadans triats amb aquest propòsit o per una convenció mixta constitucional, integrada per ciutadans i parlamentaris a parts iguals.

Intenció de vot sobre les dues preguntes del referèndum. Si cal fer una nova constitució i qui hauria d’elaborar-la.

Tots els sondatges coincideixen en el resultat. Una gran majoria opta per fer una nova constitució i perquè els polítics no hi participin en la redacció. Si guanya aquesta opció, els integrants seran triats en unes eleccions l’abril vinent, la constitució es redactarà en un màxim d’un any i es ratificarà en un altre referèndum.

La proposta de canviar de constitució va ser acordada el 19 de novembre de l’any passat per gairebé tots els partits polítics, tant els del govern com els de l’oposició, a excepció del Partit Comunista, en un pacte que es va anomenar ‘Acord per la pau social i nova Constitució’. La consulta era prevista per al mes d’abril d’enguany, però la covid-19 va obligar a ajornar-la fins avui. De fet, el coronavirus encara causa estralls, amb una queda que s’aixeca només per al dia d’avui: hi ha més de mil casos detectats i desenes de morts cada dia.

Destaca el fet que el darrer gran canvi polític que va viure el país també va ser mitjançant un referèndum, quan el 1988 una majoria de votants (55%) es va oposar a la continuïtat del dictador Pinochet al capdavant de l’estat fins al 1997. La votació va causar que l’any següent es convoquessin les primeres eleccions presidencials d’ençà de la victòria de Salvador Allende el 1970 i que es produís una transició que posava fi al règim militar. Avui, els xilens decideixen si acaben també amb la constitució heretada de la dictadura.

Xile: una revolta per a posar fi a l’herència constitucional de Pinochet

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.