Les xemeneies del Besòs

  • El solar de l'antiga tèrmica del 1913 és el caramel urbanístic a primera línia de mar major de la costa catalana. Comença la subhasta

Mercè Ibarz
21.06.2019 - 21:50
Actualització: 23.06.2019 - 09:40
VilaWeb
La primera tèrmica de Sant Adrià de Besòs, llavors amb quatre xemeneies, en una imatge del 1922. Va ser reconstruïda el 1970 i desmantellada el 2007 (fotografia: Arxiu Endesa).

Dos dies després dels nous governs municipals, quan els focus mediàtics no estaven per a gaire res més que els resultats i els pactes de govern, saltava la notícia: un promotor egipci proposa convertir les tres xemeneies de Sant Adrià de Besòs en un espai internacional dedicat a la cultura de la pau, amb una piràmide de vidre que l’enllaçaria amb la ciutat d’Alexandria. Com si res, com si hagués caigut del cel o arribat de la mar que banya l’antiga tèrmica a la ratlla de Badalona, el pont del Petroli i el mico amb cara de Darwin d’Anís del Mono. Això passava aquest dimarts i després no n’hem sabut res més. No dubto que en sentirem més, de moment és l’ocasió per a tornar a parlar de les velles xemeneies que defineixen el perfil de la línia de mar que connecta les ciutats de Barcelona, Sant Adrià i Badalona.

He mirat de saber si hi ha hagut reaccions santadrianenques a la notícia, però no n’he trobat, tot són reproduccions sistemàtiques de la notícia. El promotor egipci és l’actor i president de la promotora immobiliària Amlaak, Mohamed Aly. Va presentar la proposta en un hotel de luxe, en castellà i àrab, i amb presència de premsa egípcia. Encara que l’última dècada s’ha parlat de propostes per a aquesta zona de grans inversors de tot el món, és la primera vegada que un promotor fa pública la seva, segons que explica Clara Blanchar, experimentada informadora urbana. És un projecte d’envergadura: un gran pol cultural que connectaria Europa amb Àfrica, ‘amb protagonisme per al diàleg i la pau’, situat a les Tres Xemeneies, presidit per una ‘colossal’ piràmide de vidre, tan gran com la sala de turbines de l’antiga tèrmica, i agermanat amb el far d’Alexandria. 

És impressionant, oi? Ha començat la veritable subhasta d’un patrimoni i un solar en disputa fa temps que els veïns han reclamat més d’una volta. El projecte s’ha de presentar ara a la Generalitat i al Consorci del Besòs i el promotor assegura que la seva immobiliària disposa del finançament privat necessari. Va parlar de 700-800 milions d’euros, comptant-hi habitatges i equipaments, tot i que de bon començament en la roda de premsa havia assegurat que el projecte s’adreçava només a les Tres Xemeneies.

És la pastilla urbanitzable més extensa de Catalunya a primera línia de mar. Quin caramel. L’arqueologia industrial de la tèrmica és molt atractiva i, alhora, com bé remarca la cronista, un inconvenient perquè per les seves dimensions qualsevol ús que s’hi vulgui donar requereix unes inversions i un manteniment milionaris.

Un ‘pol d’equipaments globals’, preveuen els egipcis. El conjunt seria presidit per una gran piràmide de vidre, amb centres universitaris de recerca (inspirats en la Ciutat Internacional Universitària de París), i un museu sobre la pau que els impulsors del projecte busquen que tingui l’aval de les Nacions Unides. A més de la referència a Egipte per la piràmide, la idea pretén, com deia, agermanar també les tres torres amb l’antic far d’Alexandria. L’arquitecte Luis Alonso, que hi participa des del seu taller del Poblenou, defensava dimarts en la roda de premsa un projecte que ‘aposta pel patrimoni i per regenerar el barri’ en un exercici de ‘promiscuïtat funcional, combinant l’escala global i la veïnal’. 

Promiscuïtat funcional: no sé què vol dir exactament, però és un concepte interessant, ara està per veure si la cosa tira endavant i per a qui serà interessant la promiscuïtat. Si vol dir polivalència entre Sant Adrià i les seves irradiacions locals i les mediterrànies, estarà bé saber per què els arquitectes en diuen promiscuïtat, una paraula certament més indòmita que ‘barreja’.

Una mica d’història, imprescindible sempre, més en aquestes terres del Besòs que durant anys van haver de patir el riu més contaminat d’Europa, juntament amb un de rus, a causa precisament de la tèrmica. També va ser, la tèrmica, el niu i la casa del moviment obrer, que tantes coses va guanyar i tantes li van ser arrabassades. Les Tres Xemeneies fan dos-cents metres i amb la grandiosa sala de turbines són l’únic que resta de l’antiga tèrmica del Besòs, que data del 1913. És un observatori fenomenal del segle vint. Fa dos anys, els periodistes Gina de Tero i Ferran Grao van realitzar per a la Televisió de Badalona el documental ON/OFF Les Tres Xemeneies, un repàs excel·lent dels cent anys llargs de la tèrmica des dels diversos punts d’anàlisi i memòria que diposita. El podem veure ací.

Ben a prop del barri de la Mina, que tantes coses necessita i té la capacitat de tirar-les endavant sense paternalismes ni turistes de les vergonyes urbanes, la tèrmica del Besòs i les tres xemeneies que en són la senyera es constitueixen, de nou, en punt de referència cabdal de l’urbanisme. A veure què.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any