Podeu veure l’entrevista en vídeo ací:

Eleccions municipals a Barcelona 2015 · Xavier… per vilawebtv

—No us ha agradat gens que us qüestionessin el vostre sobiranisme?
—M’ha molestat perquè he demostrat el que sóc. L’alcalde de Barcelona, en Xavier Trias, ha fet quantitat de coses que amb un altre alcalde no s’haurien produït. He anat a votar en una consulta popular, he anat a votar en una consulta organitzada pel govern de la Generalitat, he donat suport a la V i he donat suport al president de la Generalitat i he reunit vuit-cents alcaldes i hem travessat junts la plaça de Sant Jaume donant suport al dret de decidir. I tot això fet en un ajuntament on governo amb catorze regidors. Em sorprèn que hi hagi gent que vulgui pressionar-nos creant dificultats, han estat pressions partidistes que no han ajudat. Hem de fer una cosa: crear una gran massa de gent que doni suport a la transformació del nostre país en un país independent i que el 27 de setembre surti bé. Perquè això passi és bo que Barcelona sigui governada per forces nacionalistes.

—Partint de la coincidència amb el sobiranisme, creieu que podeu arribar a acords amb la CUP?
—I tant. Dic que no els veig capacitats per a governar aquesta ciutat perquè no acabo d’aconseguir que condemnin la violència, i això em sorprèn i no hi estic d’acord. Col·laborar ho podem fer amb tothom. L’error és creure que no ho pots fer. Amb uns faràs unes coses i amb uns altres unes altres. La cosa més important que he fet a la meva vida l’he signada amb Iniciativa. En aquest acord, no m’hi van donar suport ni el PP, ni els socialistes. Convergència tenia la majoria absoluta però jo vaig creure que no es podia aprovar una llei tan important com aquesta sense el suport de més grups i vaig tenir el d’Iniciativa.

—Quines són les tres coses més importants que guanyaríem amb la independència?
—La més important seria que tindríem un govern solvent, la segona que tindríem una gran projecció internacional i la tercera, que la gent viuria millor a Catalunya, que és el que volem, al final. La situació d’ara impedeix que la gent visqui bé.

—Teniu un tarannà cordial, però sembleu una mica enfadat, no?
—No, però passa que intento ser molt clar. I he de dir: alerta amb això que feu perquè el 27 de setembre surti bé. A vegades tinc dubtes que es faci en aquesta direcció.

—Per què el batlle de Nova York, Bloomberg, té clar que hem de ser independents?
—Vam anar-lo a veure, hi vam parlar i quan vam acabar va fer unes declaracions a favor de Catalunya que van irritar molt l’estat espanyol. El senyor Bloomberg és un senyor intel·ligent que contrasta, que sap de què parla i que no improvisa. Creu en les metròpolis i està convençut que un conjunt de ciutats hem de tenir una capacitat de lideratge important i que el futur del món va lligat a aquesta idea.

—Quan vau anar a Nova York una de les persones que us acompanyava era Emilio Cuatracasas, que ha estat condemnat per frau a hisenda. Encara és un home de la vostra confiança?
—No ho ha estat mai, un home de confiança. Ell venia als viatges com a representant de Barcelona Global, associació que presidia i que ara presideix el senyor Puig, que tampoc no és el meu home de confiança. Barcelona Global inclou 300 empresaris de Barcelona i 300 del món que es dediquen a fer d’ ambaixadors de Barcelona al món. Això és positiu per a la ciutat.

—Hi ha un cable de WikiLeaks en què el fiscal anticorrupció Pepe Grinda diu que Cuatrecasas sempre defensa la màfia russa i que premsa i polítics hem d’anar amb cura amb personatges com aquests? Hi esteu d’acord?
—Amb la gent, s’hi ha de tenir cura, però no conec les activitats econòmiques del senyor Cuatrecases ni d’aquest aspecte. Sé que té un dels despatxos d’advocats més importants de la ciutat.

—I d’Espanya. És paradoxal que l’advocat que assessora fiscalment sigui enxampat evadint imposts.
—Això ja passa! Però jo no em dedico a mirar la vida particular de la gent, ni del senyor Cuatrecasas ni de ningú.

—Alguns partits diuen que el ‘lobby ‘dels hotelers de Barcelona té massa poder, en aquesta ciutat. És veritat?
—No és veritat que els hotelers tinguin poder en aquesta ciutat.

—Doncs per què creieu que part de la ciutadania té aquesta percepció?
—Nosaltres tenim un èxit turístic molt gran, que no he fet jo. L’oposició que m’acusa d’això són els qui han creat aquest model, però jo hi dono suport. Es van fer coses tan importants com treure la indústria contaminant de dins la ciutat, treure les barraques, canviar tot el litoral… I un esforç important perquè es desenvolupessin hotels a la ciutat amb vista als Jocs Olímpics i la promoció que això generaria. Això és un èxit tan gran que serveix per a crear llocs de treball, però es veritat que aquest èxit porta problemes. Hem de ser capaços de mantenir els avantatges que aporta aquest model i de disminuir els problemes.

—Però el turisme creix i la desocupació no baixa.
—Sí que baixa, del 2007 al 2011 l’atur va augmentar d’un 50%. De 50.000 persones aturades vam passar a 115.000. Ara hem baixat a 96.000 i espero que encara baixem més. No s’enganyin, una de les raons de la baixada de l’atur és el turisme. Una altra cosa és si agrada el turisme o no, però hem de saber que fa baixar l’atur. Hi ha gent que es pensa que sortim de la crisi atacant la gent que és capaç de crear llocs de treball, que són els empresaris. Això és un error, perquè només ens en sortirem creant activitat econòmica i que no ha de ser tota lligada al turisme. Sovint no s’expliquen les dades reals. La inversió estrangera en turisme a Barcelona és el 3%. En canvi, amb noves tecnologies hi ha una inversió estrangera del 22%. La gran revolució a Barcelona és la creació de llocs de treball en el sector de les noves tecnologies. Hi ha gent que en fa broma, d’això. I s’equivoquen.

—Quin PIB representa el turisme?
—El PIB més gran és el de serveis, al voltant del 25%, desprès ve la industria, el comerç i per sota hi ha el turisme, que és del 12%.

—Però teniu cap alternativa per a superar aquestes molèsties que crea el turisme?
—Quan fem una enquesta a la ciutat per saber què pensa la gent sobre el turisme, el 80% n’està content. Hem d’aconseguir que sigui el 100%, no és fàcil. L’hem d’ordenar millor, el turisme. Hi ha coses que es poden fer gràcies al turisme i no les expliquem. El cas de la Barceloneta és paradigmàtic. És un lloc on fem un munt de coses. L’escola Mediterrània, que no tenim l’obligació de fer-la. Ens gastem 30 milions a millorar les urgències de l’Hospital del Mar. En tenim obligació? No. Ho fem perquè és la Barceloneta. I això no ho hem sabut explicar. Hi ha zones que les prioritzem perquè sabem que tenen la pressió del turisme. I això no ho fem pel turisme, ho fem per la gent de casa.

—La polarització Trias-Colau no se us ha girat en contra perquè guanyi Colau?
—Això no depèn de mi. Segons les enquestes, hi ha dues persones que poden guanyar i la majoria diuen que guanyo jo. O és Trias o és Colau.

—És un moment en què la televisió és molt decisiva i vos no hi heu sortit gaire. Com arribeu a la població castellanoparlant?
—Només hi ha una manera, que és anar als llocs i fer treballar. A mi em tanca la llista una persona que hi ha gent que la pressionen perquè no hi vagi, i això és gros, que és la presidenta de l’Associació de Veïns de Trinitat Nova, que va venir i em va dir: m’agrada Convergència, em sento molt identificada amb el que dieu i feu al meu barri, em vull fer del partit. A les llistes en un lloc que sortís és impossible. Em vull mullar, i tanca les llistes. És castellanoparlant, parla l’àrab i jo estic encantat de portar-la a les llistes. És casada amb un marroquí.

—Us considereu més pacient o més perseverant?
—Jo sempre dic que en política un hi ha de posar molta paciència, molt de sentit de l’humor i fer la feina. Crec que aquestes coses van lligades. Has de ser pacient perquè a una persona no li canviaràs els plantejaments. No els hi canviaràs, i barallar-s’hi no serveix de res.

—L’oposició diu que el vostre defecte és que dubteu molt i això fa que aparqueu problemes.
—Això no és cert, hem pres moltes decisions.

—Amb el conflicte de Can Vies?
—No, no vam dubtar. Sobre això, la gent pot opinar que no ho he fet bé, però no vam dubtar ni un segon. No vaig dubtar a aplicar la sentència judicial perquè ens obligava i tampoc no vaig dubtar un segon quan em va venir la FAV i el centre social i em van dir: et demanem que aturis l’enderroc perquè pararà la violència i trobarem una línia de negociació. I com que sóc una persona que crec que ha de prevaldre el diàleg, vam aturar l’enderroc i estic content de la decisió que vam prendre. Què em sap greu de Can Vies? No haver trobat un sistema de diàleg que disminuís la tensió que alguns volen portar a situacions extremes, i això és un error. S’ha de donar una solució a Can Vies.

—Si ara entra la CUP a l’ajuntament serà més fàcil?
—Ja ho veurem, perquè quan va passar això vaig tenir una relació directa amb la CUP i sempre em deien: no manem i els de Can Vies funcionen al seu aire. Això és complicat perquè al final algú ha de manar, influir o fer algunes coses. I la violència s’ha de condemnar. Aquestes excuses del violent és el capital no pot ser; la violència no val i hem de ser capaços de condemnar-la d’una manera clara i taxativa.

—Amb tot allò que va posar en evidència el vídeo del 4-F, s’ha de fer net a la guàrdia urbana?
—Quan vam entrar vaig dir que nosaltres canviaríem el comandament de la guàrdia urbana i el vam canviar el primer dia. Ara, respecte del cas del qual parlem hi ha una persona que va quedar tetraplègica i això és molt greu. Hi ha coses que no són correctes. La guàrdia urbana històricament ha pogut fer coses que no estaven bé, però el documental fa un ‘Totus revolotus’ que no por ser. És evident que si dos agents de la guàrdia urbana peguen algú està mal fet però si hi ha una gent que dóna un cop de pedra a un agent i el deixa tetraplègic s’ha de condemnar. S’ha de ser respectuós amb la justícia. Aquest és el meu plantejament, nosaltres hem de ser seriosos.

—Heu abandonat el model de guàrdia urbana de barri lligat al concepte de proximitat?
—No, no, però tenim un problema amb l’estat que no ens deixa contractar-ne més. El màxim que puc fer gràcies a la solvència que tenim és treure a concurs les places de substitució dels agents que es jubilen. I gràcies a això no perdem unitats de la guàrdia urbana. En el programa ho diem: com a mínim necessitem tres-cents guàrdies més.

—I de la Marina del Port Vell?
—La Marina del Port Vell no és un invent de Xavier Trias, és un projecte dissenyat i plantejat per l’anterior govern i en Jordi Valls, que portava el Port de Barcelona. A mi no em sembla malament el plantejament que ells fan de convertir aquella Marina que atregui iots importants i generi una indústria d’arranjament de vaixells. Aquests últims anys ens hem convertit en el lloc de reparació de vaixells més important de la Mediterrània i això crea una gran quantitat de llocs de treball. Quan em diuen que jo he muntat una Marina de luxe els demano quina mida tenien els vaixells que hi havia abans: eren de 20, 15 metres. Hi havia la tanca igual que ara i vaixells de gent d’aquí amb molts calers. Ara ve gent de tot arreu amb molts calers i això ha creat una gran quantitat de llocs de treball.

—L’Oficina Antifrau va arxivar el cas sobre els fons opacs de la Marina del Port Vell. Què en penseu?
—Hi ha gent que si no fa les inversions aquí les fa en un altre lloc i nosaltres ens hem d’assegurar el màxim possible que són fons legals. La fiscalia no hi ha trobat cap irregularitat. Hem d’exigir que compleixin les coses i fer la competència a Montecarlo i que la reparació dels vaixells al Mediterrani es faci a Barcelona. Sincerament, això és molt positiu per a la ciutat.

—Es pot assegurar que els diners són nets?
—Això és impossible d’assegurar en aquesta empresa i en totes. Jo no puc posar la mà al foc pels altres.

—Saviano deia que a Barcelona les màfies actuaven impunement. Teniu eines per a combatre això?
—L’activitat privada és difícil que la controlem. Podem controlar la gent que es presenta a un concurs, que li exigim un conjunt de coses per estar segurs que no hi ha males practiques. Però si un fons internacional vol comprar un edifici jo no ho puc impedir, perquè és una negociació entre privats. Mirem d’evitar al màxim les inversions especulatives i que les inversions siguin a llarg termini i generen llocs de treball.

—Amb la crisi a partir del 2007 un 20% de la classe mitjana de Barcelona va passar directament a ser pobra.
—Això és gravíssim i va passar del 2007 al 2011. Nosaltres anem aconseguint que això comenci a canviar. Crec que l’eina més important perquè disminueixin les diferències és l’educació. L’únic combat de debò és l’educació, perquè és el que canvia les coses. Les tres coses bàsiques són educació, feina i habitatge digne.

—Però la crisi ha fet que enginyers hagin de treballar de cambrers.
—Si coneixeu aquest cas, us demano que li digueu que vagi a Barcelona Activa que acabarà col·locant-se. Estic segur que es col·locarà.

—Segur?
—No s’equivoqui, si una persona està a l’atur, té ganes de lluitar i té idees ha de trucar a Barcelona Activa. No utilitzar els recursos que tenim és un error. Barcelona Activa no està sola. És una entitat que col·labora amb molta gent, des de Trini Jove a Foment. Si coneixen algú que no té feina li han de dir.  Potser hi ha casos que no funciona, però és important anar-hi. El 50% de les persones que passen per Barcelona Activa acaben tenint feina. Jo explico la realitat i per posar fi a l’atur hem de donar formació. Hi ha una altra actuació que és donar prioritat que es doni feina als qui es troben en risc de marginació social. L’ajuntament paga 18.000 euros a l’empresa que contracta una persona en risc d’exclusió social si la contracta divuit mesos. Això dóna unes possibilitats molt grans a la gent per a trobar feina. Un dels drames que hi ha és que a la gent de classe mitjana li ha baixat molt el poder adquisitiu i té problemes. Que hem de fer? Sobretot a la gent que treballa a Barcelona hem d’exigir que hi hagi un salari mínim més alt a la ciutat de Barcelona perquè viure aquí és més car que en uns altres indrets. En parlem amb sindicats i patronal.

—El Morrot és el vostre gran projecte que no heu pogut fer?
—És un projecte important que no el veuré acabat però el veuré començat. És positiva la transformació d’aquest espai en una zona de gaudi. És un projecte que es farà en cinc, deu, quinze o vint anys. Però hem posat una primera pedra gràcies a un acord amb el Ministeri de Foment per a la transformació d’aquesta part del Port de Barcelona. Ara, per mi el projecte més important que fem des d’un punt de vista conceptual és la plaça de les Glòries. Quan em presentava a les eleccions anteriors em deien: que és el pitjor de Barcelona? I jo deia: la plaça de les Glories. Avui ja no és el pitjor de Barcelona. Vam dir: tirem a terra l’Anella i ara és un projecte que genera il·lusió. Sincerament ho crec.

—És necessari soterrar-hi el trànsit, a la plaça de les Glòries?
—Segur que és necessari. Si no faríem una muntanyeta. S’ha de soterrar. Això té un cost, però és una aportació que fem per al gaudi de la gent. I si fas una muntanyeta no té sentit. Si ho soterres té problemes, hi ha aspectes pressupostaris complexos, però s’ha de mirar com una obra de futur.

—I acabar el metro?
—També és molt important, però no és feina meva.

—Però si no la fa ningú?
—És feina de la Generalitat. Basant-se en la liquiditat de l’Ajuntament de Barcelona no se’ns pot fer fer una obra que no tenim capacitat econòmica per assumir. La línia 9, des de Lesseps fins a la universitat, té un cost de més de 1.000 milions. És de sentit comú que l’Ajuntament de Barcelona no té aquesta capacitat. Pot ajudar en un moment determinat amb una cosa concreta.

—Així és difícil que es faci!
—Si som independents, sí que es farà perquè tindrem els diners per a fer-ho. La Generalitat es troba en la situació que es troba per dues coses: perquè uns senyors van portar la Generalitat a la ruïna i es van gastar el que no tenien, fent un gran acte d’irresponsabilitat. La segona, perquè no hi ha dret. Ens expliquen que ens fan favors deixant diners a la Generalitat, però aquests diners són els nostres. Ara cobren menys interessos, però fins fa poc ho feien amb uns interessos al·lucinants. Això no pot ser, de cap de les maneres. Madrid ens vol tenir collats, que és el que més els agrada.

—Sembleu molt satisfet del vostre equip perquè no heu passat el relleu?
—Jo no enganyo, vaig dir que hi seria fins que fos alcalde i llavors hi estaria vuit anys, que és el que intento estar.

—En teniu cap de pensat?
—Tinc un exèrcit. Tinc 14 regidors i, encara que la decisió no la prengui jo, la meva il·lusió és que sigui un d’ells.

—No hem parlat de pactes…
—Parlaré amb tothom, n’hi haurà uns que trucaré primer, uns altres segon, uns altres tercers…No sé quina actitud tindran els altres partits. La meva serà d’allargar la mà. L’anterior cop ens vam trobar que ERC tenia dos regidors i no sumàvem, va ser quan vaig oferir dues vegades l’acord als socialistes que em van dir que no ivam haver de governar en minoria. Veurem que ens passa aquest cop.

—Governar en minoria és cansat?
—A vegades val més estar sol que mal acompanyat, però la veritat és que no tinc vocació d’estar sol. Intentarem buscar col·laboracions amb tothom.

Xavier Trias en vint preguntes

—Quin és el vostre defecte principal?
—No sé si és un defecte o una virtut, però sóc molt treballador i em considero molt exigent, amb mi mateix i amb els que treballen amb mi.

—Quins dons naturals us agradaria tenir?
—M’agradaria tenir encara més empatia amb les persones per poder ajudar millor la gent.

—Quin nom (de noi i de noia) preferiu?
—Els noms que els vam posar als nostres fills m’agraden molt: Xavier, Àlex, Roman i Maria.

—Quin és el vostre artista preferit?
—Essent barceloní, això és difícil de dir, perquè tenim un munt d’artistes magnífics. Actualment, Jaume Plensa.

—Quin és el vostre heroi de ficció preferit?
—El Capitán Trueno.

—Quin personatge històric valoreu més?
—John F. Kennedy.

—Quin és el vostre lema?
—No és meu, és d’un amic meu: ‘La feina ben feta, si és pot fer millor és que no és ben feta.’

—Quines feines heu fet fora de la política?
—Metge pediatre.

—L’escola on portàveu els fills és pública o privada?
—Els meus fills ja no van a l’escola i han anant a la pública i a la privada.

—L’última vegada que heu fumat marihuana?
—Tenia uns 23 anys.

—Amb quina llengua parlàveu als pares?
—Amb els meus pares parlàvem català.

—I als fills?
—En català.
.
—Quant cobrareu si sou batlle? I si sou regidor?
—El sou que acordi el ple de l’ajuntament.

—Cobrareu les dietes?
—Cobraré el que acordem entre tots els grups, com fins ara.

—Qui us ha fet políticament?
—Jo sempre dic que el meu pare polític va ser el conseller de Sanitat Josep Laporte.

—Qui creieu que faria la vostra feina millor, entre la resta de candidats.
—No em feu dir cap nom en concret. Jo crec que tots els candidats s’esforçarien a fer-ho bé. Està clar que quan un es presenta per ser alcalde o alcaldessa de Barcelona, és perquè s’estima la ciutat. Ara, també us he de dir que amb l’estimació no n’hi ha prou, i que cal un bon projecte polític i molta capacitat de gestió per a fer avançar una ciutat tan complexa com és Barcelona.

—Qui creieu que la faria pitjor?
—Això ja ho decidiran els barcelonins i barcelonines a les urnes el proper 24 de maig.

—Quina es la mentida més grossa que s’ha dit sobre vós?
—Tothom ho sap, que tenia 13 milions en un número de compte que no existeix! Però n’han dites més de mentides, aquesta és la més sorprenent.

—I la que no és tan sorprenent però us en recordeu?
—Què tinc Parkinson, també hi ha bona gent que diu això. Jo tinc un tremolor intencional des de petit. Hi ha gent que és caritativa i diu que tinc Parkinson.

—Ara ja no ho diuen.
—Crec que ara estan convençuts que tinc un tremolor intencional. Jo intento explicar-ho. Segons què vull fer em tremola més la mà. No és un Parkinson, gràcies a Déu.

—El millor batlle fins avui.
—El senyor Maragall ha estat espectacular per a aquesta ciutat.

—De què us sentiu més satisfet del vostre mandat com a batlle?
—Probablement la cosa més important que hem fet és la transformació de Trinitat Nova.

—I de la que us sentiu menys satisfet?
—La situació en què es troba l’estació de Sants i la plaça del davant.