L'advocat Xavier Melero, en una imatge d'arxiu (fotografia: ACN).

Xavier Melero és un dels advocat dels presos polítics que encara no s’havia pronunciat sobre uns possibles pactes amb la fiscalia que va denunciar Gonzalo Boye. Melero s’encarrega de la defensa del conseller d’Interior, Joaquim Forn, dels membres de la mesa i de la consellera Meritxell Borràs. Fou advocat de Mas per al cas del 9-N, del tresorer Daniel Osàcar del cas Palau, d’Oriol Pujol per les ITV i de l’empresari Javier de la Rosa. En aquesta entrevista, diu que no té pas intenció de pactar amb la fiscalia per acceptar l’acusació de rebel·lió, ni la de sedició ni la de malversació en canvi de rebaixar la pena. Però també considera que el moviment de Boye va ser deslleial, ‘perquè l’obligació d’un advocat és explorar totes les vies’. De fet, no tanca pas la porta a parlar amb la fiscalia sobre desobediència, pena que no inclou penes de presó. En aquestes declaracions a VilaWeb, per via telefònica, Melero n’explica el perquè.

L’acceptaríeu, un pacte amb fiscalia?
—El pacte amb la fiscalia pel que fa a rebel·lió, sedició i malversació el veig absolutament impossible. No hi ha res que puguin oferir, amb la llei a la mà, que sigui prou atractiu per a fer una concessió d’aquestes característiques. A més a més, sabem que tenim una acusació popular, que és Vox, que mantindrà els termes màxims de la petició de condemna. Amb la qual cosa el judici es farà sobre rebel·lió tant si es vol com si no, independentment de què faci el fiscal. En aquestes circumstàncies, jo no estaria disposat a cap acord.

Com valoreu el crit d’alerta de Gonzalo Boye, advocat de Puigdemont i Comín, que creu que un pacte amb la fiscalia seria nefast?
—Em sembla molt malament, allò que va fer. I, francament, deslleial. I us diré per què: els advocats, entre tot allò que oferim als nostres clients per a la defensa, estem obligats a explorar totes les vies. I a parlar amb els fiscals, i a saber què farien en l’opció A, l’opció B i l’opció C. Això es fa en tots els procediments, i s’ha de mantenir la confidencialitat. De debò, posar el focus sobre això ens perjudica a tots.

De contacte amb la fiscalia, n’heu tingut?
—Jo he parlat amb la fiscalia moltes vegades, sobretot pel cas de Forn. Per mirar de persuadir-los que la millor sortida per als procediments i la pacificació de la situació, i per a tot plegat, seria començar a relaxar les mesures cautelars. I deixar la gent en llibertat per a la preparació del judici. D’això, n’he parlat moltes vegades. I com que ja sé, per experiència, que establir contacte els fiscals de dalt, el fiscal general, no serveix de res, perquè s’hi giren d’esquena, doncs jo vaig per baix i provo de persuadir-lo. Jo hi vaig amb tota transparència, truco a la secretària i em reben sempre, molt amables, com és la seva obligació de servidors públics, i m’escolten i parlem.

I per què dieu que no és possible de pactar amb la fiscalia per rebel·lió, sedició i malversació?
—Comencem per la rebel·lió. De 25 anys, m’ho abaixes a 12 i mig. Sedició, de 15 anys, m’ho deixes en 7 i mig. Doncs m’estimo més anar a judici, tu. Tinc defensa. I malversació, per molt que em rebaixis la pena, no em podràs fer baixar l’import econòmic. Amb la qual cosa deixes la gent en la ruïna més absoluta. Doncs tampoc no la puc acceptar.

En canvi, sobre la desobediència, potser sí que hi hauria un possible pacte?
—Doncs, mireu, de les mil coses de què podeu parlar amb els fiscals, sí que pots fer un enfocament com aquest. En un judici tan dramàtic –que si violència, que si rebel·lió…–, doncs el de la desobediència sí que el podem estudiar. I pràcticament la tenen reconeguda (la gent ha dit que jo vaig desobeir el Tribunal Constitucional). En canvi, ens convé fer un judici per allò fort, per la rebel·lió, la malversació i la sedició. Però això, fins i tot això, també són parlars, que no són ni pactes.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]