Xarly Llarena
Carles Ruiz, conegut per Xarly, el dia que va anar a declarar a la Bisbal d'Empordà, juntament amb el seu advocat.

Carles Ruiz, conegut per Xarly, és un dels gairebé tres mil represaliats per l’estat espanyol arran del procés cap a la independència. És un veí de Palafrugell, electricista, treballador de l’enllumenat públic d’aquesta vila del Baix Empordà i també dissenyador gràfic. El 28 de juliol de 2018 va participar en una protesta contra el jutge Pablo Llarena a Mont-ras. “Adeu, maco. Benvingut a l’Empordà!“, van ser les paraules iròniques que Xarly va dirigir al jutge, mentre picava amb el palmell de la mà el vidre del vehicle en què viatjava. “És ridícul, no vaig fer res. No va ser res violent i les imatges ho demostren”, denuncia en declaracions a VilaWeb.

El vídeo va córrer aquells dies per les xarxes i molts mitjans espanyolistes van aprofitar-ho per criminalitzar l’independentisme, particularment els CDR, malgrat que fou una protesta pacífica. En Xarly explica que li atribueixen un delicte d’odi i un altre d’atemptat contra l’autoritat per haver picat el vidre del cotxe on hi havia Llarena. Les imatges són de mala qualitat, però les seves paraules i el copet al vidre hi queden reflectits amb precisió.

Aquell vespre, Llarena havia sopat en un restaurant conegut de Mont-ras amb l’ex-regidor del PP a Barcelona Alberto Fernández Díaz i membres del CNI. A aquella mateixa hora, a pocs quilòmetres, a Palafrugell, s’hi feia un acte de record per Jordi Sànchez, que feia més de nou mesos que estava empresonat. El sopar va ser polèmic, i l’advocat Gonzalo Boye va presentar una recusació –desestimada– contra el magistrat per la seva proximitat amb el PP.

En Xarly explica que ell treballava en un aparcament a Begur i que un amic va dir-li que Llarena sopava a Mont-ras. El CDR de Palafrugell va decidir d’anar a protestar contra el jutge instructor de la causa contra els presos polítics i els exiliats. La convocatòria no va tenir gaire èxit, segons en Xarly, qui comenta que hi havia una desena de persones. “Vaig aparcar el cotxe i vaig fer el vídeo que va córrer. Vam cridar-los ‘Benvinguts a l’Empordà’, i poc més. Vaig tocar el vidre del cotxe i prou“, recorda.

Pocs dies més tard, el 2 d’agost, la policia espanyola va detenir-lo després d’haver aparcat el cotxe. Era migdia i anava amb un amic a prendre una cervesa. “Al meu amic no van dir-li res, sabien qui volien. Anaven de paisà, es van identificar i em van portar a la Verneda. Jo anava vestit d’estiu, amb xancletes i banyador. Em van ficar al calabós i fins que no va arribar l’advocat, passades tres o quatre hores, vaig estar-me allà”, rememora. Assegura que no li van comunicar per què el detenien ni de què era sospitós. “En el fons sabia per què era. El motiu de la detenció jo no el sé. Sabien qui buscaven. Llarena em va veure la cara quan vaig fer el vídeo”, afirma. Al vespre, va sortir en llibertat amb càrrecs.

L’angoixa d’un cas irresolt

En aquell moment, va començar un periple judicial que encara no s’ha acabat. Per aquesta protesta, en Xarly fa més de dos anys que espera que arribi un judici. La pena pels dos delictes pels quals l’investiguen, malgrat que encara no hi ha un escrit d’acusació de la fiscalia, pot arribar a ser de tres anys de presó. El 26 de març de 2019 va anar a declarar al jutjat 4 de la Bisbal d’Empordà. Va negar-se a respondre a les preguntes del magistrat i només va declarar allò que li havia recomanat el seu advocat, David Aranda, d’Alerta Solidària. Malgrat la concentració de suport, assegura que durant aquests dos anys i mig s’ha sentit força sol. “No milito enlloc, només he estat al CDR, i m’he sentit molt sol. Quan milites en algun lloc sí que et sents més acompanyat, però quan estàs sol… Sí que tinc la Tamara a prop i molts represaliats, m’he centrat en aquesta causa. He tingut molt de suport, però fora del meu poble. Sóc un lluitador i vaig treballant”, diu.

Tanmateix, aquesta incertesa crea angoixa i una sensació d’inseguretat que acaba afectant. Forma part de la repressió. “Aquests llimbs jurídics, aquesta espera, fa mal. Coneixes l’Obelix, que carregava sempre un menhir? Doncs és igual. És com portar una llosa a sobre. Hi ha dies que pesa menys i dies que pesa més. La gent del meu voltant no ho entén, molts es pensen que ja s’ha arxivat. És una cosa tan il·lògica i irreal, com els casos de la Tamara i l’Adri…”, relata.

La irresolució del cas també ha fet que en Xarly s’hagi abstingut d’assistir a manifestacions i mobilitzacions de caràcter independentista. Està condicionat pel fet que ara mateix continua investigat. “M’ho he hagut de pensar. Jo era molt actiu. A mi em coneix tothom… Després d’això de Llarena vaig tenir una època més guerrera, però vaig fer un cop de cap i vaig pensar que no podia anar a segons quins llocs. Vaig anar al Camp Nou a la protesta del Tsunami. La lluita no la deixaré pas”, comenta. “Vull remarcar l’oblit de causes que no estan tancades i l’ansietat que causa el silenci i el no arxivament. Tot i la repressió no m’han pogut doblegar, continuarem lluitant i fidels a l’1-O“, afegeix.

Quant a la situació política, no és gaire optimista. Diu que espera que el poble reaccioni contra la incapacitat dels partits de tirar endavant el procés, i que, tot i les minses expectatives, es posin d’acord com han fet més vegades. “M’agradaria que sortís elegit algun represaliat i desemmascarés tot el que fan al parlament”, comenta, sobre les eleccions del 14-F. Mentrestant, espera que el cas s’arxivi o bé que arribi el judici i sigui absolt.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.