Escola de Pantalla

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Entitats socials han presentat l’“Informe de denúncies dels drets lingüístics al País Valencià 2020“, que pretén de visibilitzar la discriminació que reben els ciutadans quan parlen català al País Valencià, malgrat ser emparats per la llei vigent. Enguany, destaquen alguns casos particulars de discriminació lingüística per part de funcionaris, a més de la preocupació per la manca de presència del català a internet.

L’informe denuncia, entre més, que continua l’eliminació de les emissions de mitjans de comunicació en català de la resta dels Països Catalans al País Valencià, després de l’apagada de les emissions de TV3 el febrer de 2011 i el tancament de les emissions de Catalunya Ràdio el gener de 2014.

També destaquen que proveïdors de televisió per internet com Netflix, HBO i Amazon continuen discriminant el català. “Continuen sense tenir en compte el català ni els deu milions de potencials consumidors catalanoparlants, malgrat els milers de sol·licituds dels usuaris”, diu l’informe. “Aquestes plataformes televisives només ofereixen sèries i pel·lícules en castellà i en anglès, malgrat que moltes tenen versió en català gràcies a les subvencions de la Generalitat de Catalunya.”

Poca presència del català a internet

Pel que fa a l’ús de la llengua a les webs, les xarxes socials i les aplicacions, denuncien, per exemple, que la majoria de les federacions i clubs esportius valencians continuen sense emprar el català i que webs com Tripadvisor el discriminen, sense disposar de web en català i sense permetre de publicar-hi comentaris en aquesta llengua. A més, denuncien que l’aplicació RadarCovid fa distinció entre el català i el valencià com si fossin dues llengües diferents. També expliquen que els programes de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport són en castellà i els enllaços s’obren en castellà per defecte.

Casos de discriminació lingüística

A l’informe també es presenten alguns casos de discriminació lingüística patits per ciutadans, com un cas en què un treballador de la Renfe de Castelló de la Plana es va negar a atendre una clienta si parlava català o un altre en què un doctor va exigir a un pacient de parlar en castellà. En aquest cas, el pacient va demanar al centre el formulari de la Generalitat per posar una queixa i li van donar un full en blanc, fet que el pacient va interpretar com una burla. Després va venir el doctor i el va amenaçar de trucar a la Guàrdia Civil si no marxava. L’administrativa del centre va trucar a la Guàrdia Civil i uns minuts després van aparèixer tres agents per identificar-lo. Els agents li van dir que els havia de parlar castellà, el van fer fora del centre a la força i el van amenaçar de denunciar-lo per alterar l’ordre. Finalment, va poder tornar al centre i agafar dues còpies del formulari oficial de queixa.

També es recull el cas d’una dona valenciana que viu a Badalona i que volia canviar-se el nom d’Amparo a Empar. Després de moltes dificultats, va haver de dirigir-se a les oficines del seu municipi, Mislata, on una funcionària, amb to provocador, li va dir que les normes eren iguals “a tot l’estat espanyol, inclosa Catalunya” i que aquell dia allò “no tocava”, sense donar més explicacions.

Un altre cas destacat és el d’una dona de València que estenia la roba durant el confinament: agents de la policia espanyola van aparèixer al terrat de la finca adjacent, acompanyats d’un veí que l’havia denunciada, i s’hi van encarar. Quan els va dir el seu nom i cognoms, el policia que els havia d’apuntar li va dir que “no havia d’entendre el valencià”. Després ella va parlar amb una veïna en català i van intentar de prohibir-ho dient que no parlés en català, que allò era desacatament a l’autoritat.

Per últim, també es destaca el cas d’un home a qui no li van permetre de fer un examen en català a l’autoescola, tot i que ho havia demanat prèviament; el d’una dona a qui no li van donar l’opció de signar un document de responsabilitats per la covid en català; i el del centre hospitalari públic Mare de Déu dels Lliris d’Alcoi, que dóna a les famílies dels nounats una carta i la cartilla de Salut Infantil en castellà per defecte. Si les famílies volen rebre-les en català, han de fer la gestió per canviar-ne la llengua.

L’informe ha estat elaborat per Escola Valenciana – Federació d’Associacions per la Llengua, Plataforma per la Llengua, CCOO PV, Intersindical Valenciana, FE CCOO PV, SEPC, STEPV, Associació Ciutadania i Comunicació (ACICOM), Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), FAMPA–València, Plataforma pel Dret a Decidir, Societat Coral el Micalet i Unió de Cooperatives d’Ensenyament Valencianes (UCEV).

Dia dels drets lingüístics

L’informe s’ha presentat avui perquè és 4 de desembre, Dia dels drets lingüístics. Representants d’aquestes entitats socials han commemorat aquesta data a la porta del Palau de la Generalitat i han demanat una reunió amb el president Ximo Puig, amb la finalitat de manifestar-li el rebuig a les quatre sentències del Tribunal Suprem espanyol contra el decret 61/2017 del Consell. Denuncien que aquestes sentències continuen obviant la Carta Europea per a les Llengües Regionals o Minoritàries i que menystenen la jurisprudència fixada per moltes sentències del Suprem i del Tribunal Constitucional espanyol que validen l’equivalència legal de la doble denominació de “valencià” i “català”. Defensen que també menystenen la pràctica normalitzada de relacions entre els governs que tenen llengua compartida i que compta amb la cobertura legal de la llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques, alhora que crea un problema on no existia.

“Les quatre sentències del Tribunal Suprem representen un greu atac contra l’autogovern del poble valencià i són també un menyspreu a les autoritats acadèmiques que reconeixen la unitat de la llengua, a més d’un intent d’impedir que el valencià superi la seva condició de llengua minoritzada i discriminada”, afegeixen. També han demanat que la Generalitat Valenciana treballi en positiu per a la millora social del català. Insisteixen que cal avançar cap a la igualtat amb una llei d’igualtat lingüística i la cooperació amb els governs de Catalunya i les Illes, per a continuar sumant majories socials i polítiques.

Per últim, han demanat que la Generalitat entri a formar part de l’Institut Ramon Llull i que s’executi l’acord de les Corts Valencianes per a la reciprocitat de les ràdios i televisions públiques dels territoris amb llengua compartida.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.