Vox, PP, PSOE i Ciutadans voten a favor del suplicatori de Laura Borràs

  • ERC opta finalment per no votar, i Podem s'absté · La decisió definitiva del congrés espanyol es prendrà el 25 de juny

VilaWeb
Redacció
18.06.2020 - 13:42
Actualització: 18.06.2020 - 17:16

La comissió de l’Estatut dels Diputats del congrés espanyol ha aprovat, a porta tancada, un dictamen favorable a aixecar la immunitat parlamentària a la portaveu de JxCat, Laura Borràs, tal com demana el suplicatori del Tribunal Suprem espanyol. ERC i Bildu no han participat en la votació, en què PSOE, PP, Vox i Ciutadans han imposat la seva majoria per fer prosperar el text. JxCat i PNB hi ha votat en contra i Podem s’ha abstingut.

És el primer pas perquè Borràs quedi en mans dels magistrats de la sala segona del Tribunal Suprem espanyol, presidida per Manuel Marchena, que la vol investigar per suposades irregularitats mentre era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). La decisió definitiva del congrés espanyol es prendrà el 25 de juny, quan el ple votarà, també a porta tancada, el dictamen i, previsiblement, concedirà el suplicatori.

Fonts d’ERC expliquen que la seva formació, i també Bildu, ha optat per no participar en la votació perquè consideren que malgrat que Borràs ha de poder defensar-se davant un tribunal, i són favorables que s’investigui qualsevol indici de corrupció, no hi ha garanties que sigui objecte d’un judici just al Suprem. Malgrat considerar que Borràs no tindrà un judici just, ERC ha optat finalment per no votar, i no per un vot en contra del suplicatori.

La Comissió de l’Estatut dels Diputats ha fet cas omís de les explicacions que va donar Borràs la setmana passada, quan va comparèixer per oposar-se al procediment i denunciar una campanya de persecució en un procediment ple ‘d’irregularitats’.

De fet, avui JxCat ha presentat un vot particular en aquesta comissió, que també ha estat rebutjat amb el vot de les formacions espanyoles. El vot particular deia que Borràs no havia tingut en cap moment ‘un procés amb les degudes garanties’. ‘Aquesta causa neix d’una investigació prospectiva’ on ‘s’investiga una persona, no uns fets o indicis delictius concrets’, cosa que és ‘prohibida a l’ordenament jurídic’, sostenia el vot.

Borràs és acusada d’haver facilitat, quan dirigia la ILC, l’adjudicació presumptament irregular de divuit contractes menors a un suposat amic –Isaías Herrero, també investigat– per valor de gairebé 260.000 euros. El Suprem sosté que Borràs i Herrero van actuar d’acord per fraccionar de manera il·legal els contractes i falsificar els pressuposts presentats en cada expedient simulant la participació de terceres persones.

En el cas Borràs, aquests darrers mesos s’han filtrat uns correus electrònics que suposadament va enviar a Herrero per indicar-li com fraccionar els contractes. A més, la Sindicatura de Comptes va publicar un informe en què sostenia que la ILC havia incomplert la llei de contractes i havia fraccionat contractes durant l’etapa de Borràs, cosa que la institució va negar en les seves al·legacions. La portaveu de JxCat va dir que el report demostrava que no hi havia ‘cap delicte’ i que el seu advocat l’utilitzaria per defensar-la al Suprem.

L’encarregat al Suprem de vehicular la petició de suplicatori va ser el president de la sala segona, Manuel Marchena, i el president del Suprem i del CGPJ, Carlos Lesmes, va traslladar-lo a la presidenta del congrés espanyol, Meritxell Batet. Aquesta petició va acompanyada dels arguments pels quals l’instructor de la causa, el magistrat Eduardo de Porres, considera que cal jutjar la portaveu de JxCat. De Porres ja va citar a declarar Borràs al Suprem el 14 de febrer. Era una declaració voluntària en qualitat d’investigada que la diputada va declinar de fer.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any