21.07.2026 - 21:40
|
Actualització: 21.07.2026 - 21:42
Els inscrits al Consell de la República poden votar d’avui al 26 de juliol una reforma del codi general que modifica la durada dels mandats, reorganitza l’estructura territorial i redefineix una part dels òrgans de garanties i participació de la institució. La proposta, impulsada pel govern que presideix Jordi Domingo, amplia de dos anys a quatre els mandats de la presidència, de l’Assemblea Territorial i de l’Assemblea de Legislació Republicana. El canvi no s’aplicaria ara, sinó a partir de les eleccions que s’han de fer el febrer de l’any vinent.
Segons el govern del Consell, l’ampliació dels mandats donarà més estabilitat a la institució i facilitarà la continuïtat dels projectes. A més, la reforma fixa un termini màxim de dos mesos perquè el president nomeni els membres del govern després de ser elegit. Fins ara, el codi general no establia cap límit temporal equivalent per a completar la formació de l’executiu.
Una nova estructura territorial
Amb la reforma també es modifica l’organització territorial. Els consells locals passen a ser la unitat bàsica de participació i apleguen en un mateix marc normatiu les estructures territorials i d’acció internacional que fins ara funcionaven de manera diferenciada. Segons el govern del Consell, l’objectiu és simplificar l’organització i unificar-ne els criteris.
Fins ara, el Consell distingia entre els consells locals del Principat, els consells territorials de la resta dels Països Catalans i els equips d’acció internacional, formats pels inscrits residents a l’estranger. Els consells locals i territorials tenien funcions semblants i disposaven d’una assemblea ciutadana i una junta rectora pròpies, però rebien denominacions diferents segons l’àmbit polític i geogràfic on actuaven. Totes aquestes estructures participaven en l’Assemblea Territorial, directament o mitjançant les circumscripcions exteriors.
Ara, el funcionament concret del nou model no és totalment definit en el codi general sotmès a votació, sinó que s’haurà de desplegar més endavant amb una normativa específica que regularà les juntes rectores, els plans locals d’acció republicana i el procediment d’aprovació i publicació de decrets, acords i actes. Amb la reforma també s’amplien a quatre anys els mandats de les juntes rectores dels consells locals.
Més regulació pendent de desenvolupament
El nou codi general serà més breu i es limitarà a definir els principis, els òrgans i les normes bàsiques de la institució. Una part important del funcionament intern es traslladarà als anomenats codis de desplegament. Aquests texts hauran de concretar aspectes com ara els procediments electorals, les consultes, el règim disciplinari, la transparència, el funcionament dels òrgans de garanties i la regulació dels registres.
El govern presenta aquest canvi com una manera de reduir la burocràcia i fer més flexible la normativa. Amb tot, una part substancial del model institucional no es definirà amb l’aprovació de la reforma, sinó que dependrà de normes posteriors.
Canvis en els òrgans de garanties
La proposta reorganitza també els òrgans encarregats de vetllar pels drets dels inscrits, els processos electorals, l’ètica i la transparència. La Sindicatura del Registrat passarà a formar part d’un òrgan més ampli, la Sindicatura del Registrat i d’Ètica, Disciplina i Transparència. El govern en proposarà els membres, que hauran de ser ratificats per l’Assemblea Territorial.
Aquest sistema atribueix al govern la iniciativa per a seleccionar els candidats, encara que el nomenament necessiti l’aval posterior de l’assemblea. El futur codi de desplegament n’haurà de precisar les incompatibilitats, les funcions i els mecanismes d’actuació.
També es crearà una Sindicatura Electoral, de Processos Participatius i d’Afers Jurídics, que haurà de supervisar les eleccions, les consultes i les altres votacions internes. La composició, el grau d’autonomia i el funcionament efectiu d’aquests òrgans no es definiran completament fins que no se n’aprovin els codis corresponents.
La reforma preveu també d’elaborar un codi específic d’ètica, disciplina i transparència. Aquesta norma haurà d’establir els principis de conducta de la institució, les obligacions dels càrrecs i els inscrits, les infraccions i les sancions. També haurà de regular el procediment disciplinari i les mesures contra les conductes abusives o discriminatòries.
Tanmateix, la proposta sotmesa a votació no detalla encara quines conductes seran sancionables ni quin règim concret s’hi aplicarà. Aquestes qüestions resten pendents de la redacció i l’aprovació del codi de desplegament.
Un registre de capacitats dels inscrits
El text també preveu una nova regulació del registre ciutadà i del registre d’entitats. Una de les novetats serà la creació d’un registre de capacitats, en què els inscrits podran indicar voluntàriament els coneixements, habilitats i àmbits d’expertesa.
Segons la proposta, la inscripció serà voluntària i es podrà revocar en qualsevol moment. La regulació concreta de l’ús de les dades, els mecanismes de protecció i les persones o els òrgans que hi tindran accés s’haurà de desenvolupar posteriorment.
Una reforma començada al gener
La votació culmina una primera fase del procés de reorganització començat al gener, quan el govern de Jordi Domingo es va ampliar a dotze membres. S’hi van incorporar Josep Ferrer, Montserrat Castellà, Antoni Infante, Oriol de Fàbregues-Boixar, Marina Vergés i Carme Sansa. El govern va presentar l’ampliació com una manera de fer créixer la representació territorial i incorporar-hi perfils procedents d’àmbits professionals diversos.
La reforma actual trasllada aquella renovació a l’estructura institucional del Consell. A més d’ampliar els mandats, redefineix l’organització territorial, modifica els òrgans de garanties i deixa per a regulacions posteriors una part significativa del funcionament intern.
