15.09.2026 - 21:40
La perseverança de Roger Español i la seva defensa ha aconseguit que quatre agents de la policia espanyola s’asseguin avui al banc dels acusats per l’actuació del Primer d’Octubre. És un cas excepcional, perquè és l’únic judici per la violència policíaca del referèndum del 2017. Tots quatre estan vinculats en l’agressió que va sofrir Español a prop de l’escola Ramon Llull de Barcelona, on va perdre un ull per l’impacte d’una bala de goma.
Els advocats d’Español tenen un desafiament de primer ordre: no tan sols han de demostrar que els policies que li van buidar un ull van cometre un delicte, sinó que també cal que en demostrin la intencionalitat. Perquè, si no ho aconsegueixen, els quatre agents –l’escopeter que va disparar, l’inspector que dirigia el dispositiu i dos sots-inspectors que feien de càrrecs intermedis– quedaran amnistiats, com ja ha passat en un bon grapat de causes.
Aquests quatre agents arriben a judici perquè han estat exclosos de l’amnistia atès que es considera que podrien haver comès actes dolosos, tal com recull l’article 2 de la llei. Ara això s’haurà de demostrar al judici. L’acusació particular, Irídia i Òmnium Cultural, demanen una pena de tretze anys de presó i d’inhabilitació, i l’ANC una de dotze anys. En canvi, la fiscalia i les defenses pretenen que siguin absolts.
El cas de Roger Español és, segurament un dels més mediàtics de la violència policíaca del Primer d’Octubre. Ho és pel recorregut i les batalles judicials d’aquests anys i pel precedent i l’impacte que pot tenir, atès que una comissió internacional de drets humans i contra la tortura seguirà el judici.
Hi ha molts més casos de violència de la policia espanyola que es van judicialitzar, però van acabar en paper mullat tan bon punt es va aprovar l’amnistia i els jutges es van afanyar a aplicar-la als agents. Hi va haver macrocauses, casos particulars i arxivaments, fins i tot, abans de l’amnistia. Són, en definitiva, casos de violència extrema de la policia espanyola que han quedat impunes. En repassem alguns.
La macrocausa de Barcelona: quaranta-sis policies amnistiats
La causa més gran contra la violència policíaca del Primer d’Octubre es va instruir al jutjat número 7 de Barcelona. El procediment va néixer de les denúncies per les actuacions de la policia espanyola en una vintena de centres de votació de la ciutat i va arribar a acumular centenars d’afectats.
Després d’anys d’investigació, el jutge va processar quaranta-sis agents per delictes de lesions i contra la integritat moral. L’Audiència de Barcelona, el febrer del 2024, va confirmar que hi havia prou indicis per a enviar-los a judici.
La interlocutòria descrivia actuacions que anaven molt més enllà de l’ús de la força estrictament necessari per a retirar els votants. A l’escola Pia de Sant Antoni, per exemple, el jutge hi va apreciar una actuació especialment violenta i desproporcionada, com ara, cops de puny, puntades de peu i persones agafades pel coll i llançades a terra. A l’institut Víctor Català, un agent va donar un cop de puny a la cara a un home, un altre va aixecar una persona gran estirant-la per les orelles i un policia va trepitjar intencionadament la mà d’una persona asseguda a terra. A l’escola Dolors Monserdà-Santapau, el jutge va concloure que les agressions no eren episodis puntuals i que no podien haver passat desapercebudes al responsable del dispositiu, que no va fer res per evitar-les.
Malgrat els indicis de violència extrema, cap d’aquests episodis no va arribar a ser examinat en un judici. El juliol del 2024, poques setmanes després de l’entrada en vigor de la llei d’amnistia, el jutjat va aplicar-la als quaranta-sis agents encausats. La decisió la va confirmar l’Audiència de Barcelona el febrer de l’any passat. Els magistrats van admetre que algunes actuacions podien haver estat excessives, però van acabar considerant que no havien superat el llindar de gravetat necessari per a ser qualificades de tortura o tracte inhumà o degradant i, d’aquesta manera, quedar excloses de l’amnistia.
Alejandra Rayas: lesions greus, però cap judici
Alejandra Rayas és una de les altres cares més visibles de la violència de la policia espanyola a Barcelona durant el referèndum. Rayas era a l’escola Mediterrània, a la Barceloneta, quan un agent la va colpejar unes quantes vegades a la cara amb la defensa i li va causar uns quants traumatismes i fissures al pòmul i al nas. El seu rostre va quedar molt inflat i deformat.
A l’escola Mediterrània hi va haver una vintena de denunciants. Entre els ferits, també hi havia un home de vuitanta-dos anys. La unitat de policies que hi va intervenir era la mateixa que havia actuat a l’escola Pia de Sant Antoni i a l’institut Pau Claris, tres centres en què la instrucció va detectar comportaments especialment violents.
Amnistia Internacional va seleccionar el cas de Rayas, juntament amb els de Roger Español i Aiguaviva, per documentar els obstacles que trobava la investigació de la violència policíaca. L’organització va denunciar el desinterès de la fiscalia, l’oposició a unes quantes diligències i la inexistència d’una investigació interna efectiva del Ministeri d’Interior espanyol.
Escola Mediterrània, Institut Pau Claris i Escola Pia Sant Antoni. Avui hem après que darrere d'aquelles miserables actuacions policials hi havia el mateix grupet d'agents. Vergonya absoluta. #JudiciTV3CatRàdio pic.twitter.com/G50bHUnFfg
— Miquel Strubell i Prats (@miquelstrubell) April 9, 2019
Amnistiat el policia que va causar l’atac de cor a Enric Sirvent
A Lleida, el cas més mediàtic fou el d’Enric Sirvent, traspassat el març del 2020 per covid. El primer d’octubre de 2017, Sirvent era al Centre Cívic de la Mariola quan la policia espanyola va carregar contra els votants. Sirvent, primer, fou agredit per dos agents i un tercer li va clavar una puntada de peu als testicles, cosa que li va causar una aturada cardiorespiratòria. Va caure a terra a plom, però la policia va continuar actuant. Sirvent va haver de ser reanimat al carrer. Va sobreviure, però l’episodi li va deixar seqüeles greus.
La família va aconseguir d’identificar un dels policies i va portar la investigació fins a les portes del judici. L’acusació particular i Òmnium Cultural, que exercia l’acusació popular, li atribuïen un delicte de lesions, demanaven tres anys de presó per a ell i reclamaven una indemnització de més de trenta-tres mil euros.
Però el judici no es va arribar a fer mai. L’Audiència de Lleida va aplicar la llei d’amnistia a l’agent i en va extingir la responsabilitat penal. El tribunal va considerar que el delicte de lesions encaixava en el precepte de la llei.
La càrrega a Mariola. Un home té un infart. https://t.co/0dw1lQHXSw
— Sílvia Cóppulo (@SilviaCoppulo) October 1, 2017
Girona: vint-i-set policies a un pas del judici
A Girona, la querella col·lectiva presentada pels advocats voluntaris va arribar a deixar vint-i-set agents de la policia espanyola a un pas del judici. El procediment investigava les actuacions en cinc centres de votació de la ciutat: el Servei Municipal d’Ocupació de Sant Narcís, l’escola de Taialà, el Dalmau Carles, el col·legi Joan Bruguera i l’escola Verd.
Al Servei Municipal d’Ocupació, una vintena de persones van denunciar lesions, entre les quals hi havia vuit o nou bombers. A Taialà hi va haver dotze denunciants; al Dalmau Carles, dotze més, un dels quals va sofrir una fractura de radi; al Joan Bruguera, onze persones van denunciar que havien estat lesionades. La peça de l’escola Verd acumulava vuitanta-cinc denúncies.
La instrucció únicament va processar els policies als quals es podia atribuir una agressió concreta. No va apreciar una pauta comuna ni va imputar responsabilitat penal als comandaments. Aquesta individualització va deixar fora moltes lesions perquè les imatges no permetien d’identificar-ne els agents.
El desembre del 2023, el jutjat va arxivar provisionalment les actuacions contra els vint-i-set policies. Va ser quan l’Audiència va reduir els fets a possibles delictes lleus de lesions, i va argumentar que alguns havien prescrit i que, en uns altres casos, es podia aplicar als agents l’eximent d’haver actuat en compliment d’un deure. Els advocats dels denunciants van recórrer contra la decisió i l’Audiència de Girona els va donar la raó: va revocar l’arxivament i va ordenar que el procediment continués cap al judici. Però, poc després, la llei d’amnistia va entrar en vigor i hi va haver un altre canvi de guió. El desembre del 2024, el jutjat va començar a aplicar-la.
Escola Dalmau Carles de Girona. Antidisturbis han acabat rebentat la porta, i emportant-se les urnes. Han agredit gent a fora. pic.twitter.com/nNiG8zQFXd
— Marc López Godoy (@MarcLopezGodoy) October 1, 2017
Aiguaviva: gas pebre contra una arrossada popular
La querella col·lectiva de Girona també investigava l’actuació de la Guàrdia Civil a Aiguaviva. La tarda del referèndum, els veïns feien una arrossada popular a la plaça, al costat de l’ajuntament, que funcionava com a col·legi electoral. Quan els agents hi van arribar, un guàrdia civil va ruixar amb gas pebre les persones que hi havia concentrades.
La investigació va identificar l’agent que havia accionat l’aerosol. Segons la interlocutòria judicial, ho va fer per iniciativa pròpia. El manual d’actuació de la Guàrdia Civil advertia explícitament que aquesta mena d’aerosols no es podien projectar directament sobre les mucoses.
El jutjat va considerar que hi havia prou indicis per a enviar l’agent a judici. Era un dels casos en què s’havia aconseguit de superar el principal obstacle de moltes causes del Primer d’Octubre: identificar l’autor material d’una actuació concreta. Però la causa va tornar a quedar troncada. Quan es va aprovar l’amnistia, la defensa del guàrdia civil en va sol·licitar l’aplicació. Malgrat els indicis recollits i la identificació de l’agent, el cas tampoc no va arribar mai a judici.
CÀPSULES DE L'1-O: Ajuntament d'Aiguaviva – Guàrdia Civil
Més, al vídeo "40 minuts de l'HORROR de l'1-O" (https://t.co/BVUwyrEFvJ) i a @CAT_memoria. pic.twitter.com/SDWFy3m4co— Miquel Strubell i Prats (@miquelstrubell) October 17, 2018
La Ràpita: desenes de ferits i una altra causa tancada per l’amnistia
A la Ràpita (Montsià), prop d’un centenar de ciutadans van haver de ser atesos al centre d’atenció primària i una vuitantena van resultar ferits arran de l’actuació violenta de la Guàrdia Civil.
Una seixantena de veïns van presentar denúncies per lesions i danys morals. Per ordre del jutjat, els Mossos d’Esquadra van recopilar els vídeos de particulars i mitjans de comunicació i els va ordenar cronològicament perquè es pogués reconstruir l’actuació sencera, des dels minuts anteriors a l’arribada del comboi fins a la retirada dels agents. En una de les imatges també es veia un vehicle de la Guàrdia Civil intentant envestir tres persones.
La investigació va arribar a citar com a investigats uns quants agents, però el jutjat d’instrucció 4 d’Amposta va tancar el procediment. Els denunciants van recórrer contra aquesta decisió davant l’Audiència de Tarragona perquè consideraven que els enregistraments mostraven una actuació desproporcionada i possibles tractes degradants.
El recurs encara era pendent quan es va aprovar la llei d’amnistia. Finalment, el maig del 2025, l’Audiència de Tarragona va confirmar l’arxivament perquè va considerar que els fets investigats quedaven inclosos en la llei d’amnistia. Les versions oposades dels agents i dels ferits, tot i l’abundant material audiovisual disponible, no es van confrontar mai en un judici.
Sant Julià de Ramis: impunitat abans de l’amnistia
No tota la impunitat de la violència del Primer d’Octubre és fruit de l’amnistia. A Sant Julià de Ramis (Gironès), on havia de votar el president Carles Puigdemont, la Guàrdia Civil també hi va desplegar un operatiu contundent.
Després de les càrregues del Primer d’Octubre, un grup d’advocats voluntaris va organitzar una resposta judicial conjunta per als veïns afectats de Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis. Els lletrats van impulsar tres querelles col·lectives, una per municipi, amb l’objectiu d’agrupar les denúncies individuals i evitar que cap cas quedés aïllat. Tot plegat, amb l’objectiu d’investigar els agents que havien comès les agressions i els responsables dels dispositius.
La querella de Sant Julià de Ramis recollia les denúncies de trenta-quatre votants lesionats durant l’entrada de la Guàrdia Civil al pavelló on havia de votar el president Carles Puigdemont. Segons la investigació, en l’operatiu van arribar a intervenir fins a cent trenta-set agents antiavalots.
Malgrat les lesions denunciades i la dimensió de l’operatiu, la querella no va aconseguir d’identificar quin agent havia causat cadascuna de les ferides. El juny del 2021, el jutjat d’instrucció 2 de Girona va arxivar íntegrament la peça de Sant Julià de Ramis. La magistrada també va descartar que hi hagués una pauta d’actuació comuna que permetés d’atribuir responsabilitat penal als comandaments.
Sant Julià de Ramis….this is the answer from Spanish government in front the democracy #CatalanReferendum pic.twitter.com/VAWZ2BcVlA
— Silvia Cortes Rodes (@RodesCortes) October 1, 2017
