“El català pot arribar a ser fàcil”: les festes de Gràcia com a porta d’entrada per a parlar català

La festa major de Gràcia ja ha començat. Els carrers guarnits omplen el barri de punta a punta, i atreuen turistes, curiosos i veïns a aquesta cita anual que molts esperen amb candeletes. Enmig del bullici festiu, coneixem una iniciativa que ha esdevingut la porta d’entrada a la vida comunitària i al català per a molts nouvinguts del barri. És Vincles, un projecte d’Òmnium Cultural que crea grups de conversa en català i que, a Gràcia, ha acabat entrant directament als espais on els guarniments són construïts.

Vincles organitza reunions en grups de sis o vuit persones, on hi ha voluntaris i aprenents, que s’acostumen a reunir una vegada a la setmana. Aquest darrer mes, han col·laborat amb els carrers de Gràcia. Han ajudat a preparar els guarniments que donen tant de renom a aquesta festa. Els nouvinguts que s’hi apunten col·laboren amb els veïns i s’involucren en el barri, alhora que disposen d’un espai on poden aprendre o practicar el català, perquè sovint els costa de trobar-ne. 

Aquesta iniciativa voluntària ciutadana no funciona ben bé com les parelles lingüístiques ni tampoc com una classe de català acadèmica: a Vincles tothom qui vulgui millorar el català ho pot fer sense sentir-se jutjat. “No és tan sols aprendre una llengua, sinó sentir-te part d’un grup on et respecten. Tens un espai on pots fer un assaig-error sense vergonya”, diu Carla Puntí, una de les voluntàries de Vincles.

Puntí és de Vic, però fa onze anys que viu a Gràcia i que participa activament en la festa major del barri. És mestra, i enguany ha decidit d’apuntar-se com a voluntària a aquesta iniciativa. L’experiència, diu, no té res a veure amb el fet d’ensenyar català a l’escola: “No ens asseiem al voltant d’una taula, sinó que simplement tenim converses i practiquem les coses que els costen més d’una manera distesa.” Normalment, els aprenents tenen molts dubtes amb les formes verbals i els pronoms febles, explica. “Per mi, el millor de Vincles és fer-los veure que el català pot arribar a ser fàcil. I avui dia, que tenim el català tan fotut, és important de donar ales a aquells que proven d’aprendre’l i no jutjar-los, tinguin el nivell que tinguin. O defensem la llengua o la matem”, subratlla. 

De saber català a parlar-lo de manera habitual 

El projecte Vincles és una bona eina perquè els nouvinguts o aquells que no tenen fluïdesa en català perdin la por de parlar-lo, en un context en què hi ha més gent com ells, i no se sentin assenyalats. “Jo sabia català, però realment sento que he après a parlar-lo d’ençà que sóc a Vincles. Que tot un grup de gent se’t dirigeixi en català hi fa molt, trobo que és una oportunitat boníssima per a millorar el nivell”, explica Sara Bores, una de les aprenentes de Vincles.

Va arribar de Palència a Barcelona ara farà uns quatre anys, i a Gràcia, fa poc més d’un any. Diu que li ha estat complicat d’agafar fluïdesa parlant català perquè, tan aviat com dubta o no li surt una paraula en català, ràpidament l’interlocutor canvia de llengua: “Quan entres a qualsevol establiment i parles català, de seguida et canvien d’idioma i, per tant, és molt complicat d’aprendre’n. Ja sé que no és culpa d’ells, sinó del context en què vivim”, es queixa. Per tot això, diu que realment no va aprendre a parlar català fins que no va arribar a Gràcia i es va vincular al teixit del barri i a les activitats que s’hi feien. 

En això coincideix amb en Mohàmmed Albazroun, un altre aprenent de català, que forma part del grup de Vincles d’ençà de fa un mes. És de l’Aràbia Saudita, va arribar a Barcelona fa cinc anys i en fa dos que parla català. Però sentia que no tenia un entorn per a practicar la llengua realment. Finalment, una veïna el va animar a unir-se a Vincles: “Fa dos anys que aprenc català, però estic segur que el meu nivell després d’aquest mes ha augmentat exponencialment”, afirma. A més, tot ajudant a guarnir els carrers, diu que ha descobert la seva passió: la pintura. “Vinc aquí cada dia a pintar i ajudar!” Per ell, la millor part d’aquesta iniciativa, a banda de poder millorar el català, és tenir l’oportunitat de conèixer gent del barri i vincular-s’hi de dins estant.

L’Eli és una de les voluntàries de Vincles. Va ser veïna de Gràcia durant molts anys, i, tot i que ara ja no hi viu, hi continua estretament vinculada. Explica que és un projecte pensat per a persones que ja saben català, però que no l’usen sovint, perquè se senten insegures o perquè no el poden practicar en el seu entorn. “A Vincles poden parlar català tranquil·lament, equivocant-se. No es tracta solament de la llengua, sinó d’integrar i cohesionar. I també de passar-s’ho bé, com a les festes!”, diu. 

Arrelar en català a Gràcia i arreu 

“La festa major és cultura, llengua i identitat”, resumeix l’Eli. Per això, creu que la presència del projecte Vincles a la festa major de Gràcia és del tot coherent. El van impulsar l’any passat, en col·laboració amb la Fundació de Festa Major de Gràcia, i els participants estan molt contents dels resultats. 

Bores explica que, per ella, Vincles ha estat molt més que un vehicle per a aprendre català: ha esdevingut una eina d’arrelament. De fet, diu que, d’aquí, n’ha tret els millors amics de la ciutat: “Per mi, el català és fonamental per a fer un grup d’amics o per a formar una família. De la mateixa manera que si vas a viure a Anglaterra aprendràs anglès, a Catalunya has d’aprendre el català. Jo hi vull viure, i, per tant, trobo molt important parlar-ne l’idioma”, reflexiona. 

Vincles té una forta implicació en les festes de Gràcia: posa en contacte gent de tots els carrers guarnits i així eixampla el sentiment de barri. Per arrelar-hi i integrar-s’hi, el català hi té un paper potentíssim: “Durant les festes, jo sóc a la barra del carrer de la Llibertat, i sempre em dirigeixo a tothom en català. És cert que tot està saturat i molta gent que hi ve em parla en anglès, però també he observat com molta més gent que ve de fora fa l’esforç de parlar en català. I això és clau per a integrar-s’hi i sentir que ets part del barri, que ets una més d’aquesta gran família que és Gràcia”, rebla.