Un hotel a l’Alguer per allotjar-s’hi com uns reis

“Plataforma proveïda d’ampit, i sovint de tornaveu, col·locada a certa altura sobre el paviment, i que serveix per a predicar-hi, cantar-hi l’epístola, fer-hi un discurs, etc.; cast. púlpito. ‘En la trona hon preycaven’, Pere IV, Cròn. 219. ‘Lo sermonador pujà en la trona e féu un solemne sermó’, Tirant, c. 205. ‘Mos diuen damunt ses trones | que no podem murmurar; | ¿qui serà que aturarà | sa llengueta de ses dones?’ (cançó pop. Mall.).” D’aquesta manera defineix el mot trona el Diccionari català-valencià-balear, també conegut per Alcover Moll, pel nom dels il·lustres autors, mossèn Antoni Maria Alcover i el filòleg Francesc de Borja Moll. Alhora, el Diccionari etimològic i complementari, de Joan Coromines, recorda que el terme eclesiàstic també era d’ús habitual per a referir-se als torricons o torretes angulars de les fortaleses; o a un penyal avançat en el caire d’una cinglera. Finalment, a Il mondo de Càlic, l’escriptor i activista alguerès Rafael Caria, membre de l’Institut d’Estudis Catalans, trobava encaix en aquesta darrera accepció per definir un petit promontori rocós al sud de la ciutat de l’Alguer, entre la cala Lavatoio i la cala Capone, conegut pels pescadors i mariners per les Trones. Un indret avui vorejat pel passeig de València, que hauria de conèixer de prop la història europea.

Una família lligada als reis d’Itàlia

Tot comença amb la nissaga dels Arborio Mella di Sant’Elia, una casa nobiliària lligada als Savoia, reis de Sardenya i, posteriorment, de la Itàlia unificada. De fet, encara no havien passat vint anys de la unificació, quan Alessandro Arborio Mella, tercer comte de Sant’Elia, va aixecar un petit pavelló de caça en aquell indret de l’illa, on possiblement ja hi havia una antiga torre de vigilància. Governador militar de Sàsser, allà la família hi construí l’anomenada Villa Mimosa. El fill, Luigi Arborio Mella di Sant’Elia, quart comte i figura clau de la cort de Víctor Manuel III i la seva mare, la reina Margarida, exercí de mestre de cerimònies de palau, a més de participar en política com a diputat i senador reial. Ell i la seva esposa, l’aristòcrata anglesa lady Rosamond Marke Wood, són els responsables de convertir aquella torreta de l’Alguer en tot un palau d’estiu, Villa las Tronas, a l’altura d’uns reis d’Itàlia que hi feien estada quan visitaven l’illa des de la qual havien fet el salt fins a Torí. El nou aspecte de la vil·la és el que encara podem veure actualment: merlets neomedievals, una torre-mirador i uns salons decorats ricament i preparats per rebre la flor i nata, tant a l’estiu, durant la temporada dels banys de mar que recomanaven els metges, com a l’hivern, quan retornava a l’ús primigeni de pavelló de caça. Princeses de la família Romànov de Rússia o els Savoia eren convidats habituals en aquesta casa d’estiueig amb aires de castell i l’elegància elitista de la noblesa britànica. A més de la monarquia, els Arborio Mella també eren molt acostats a la Santa Seu, on el germà, Alberto, va exercir el rang de mestre de cambra dels papes Pius XI i Pius XII.

Va ser al Vaticà on els comtes de Sant’Elia trobaren protecció durant la Segona Guerra Mundial, en què Itàlia començà al costat dels nazis, amb el duce Benito Mussolini, i acabà dividida, amb una República de Saló titella dels alemanys i un regne on avançaven els aliats. Durant aquells anys, la Villa las Tronas va ser usada com a seu del comandament aeri alemany i, més endavant, aliat. L’aviador i escriptor Antoine de Saint-Exupéry hi va fer estada. L’any 1959, quan Francesco Arborio Mella, cinquè comte de Sant’Elia, va vendre la vil·la al matrimoni format per Leonardo Masia i Giuseppina Fonnesu, ja feia anys que havien passat els moments més daurats de la família. Pels vincles amb la monarquia que havia donat suport al feixisme, l’ex-senador don Luigi va ser depurat. Víctor Manuel III havia mort a l’exili egipci i el seu fill havia perdut la corona en un referèndum. Itàlia era una nova república, que durant la postguerra va viure un creixement econòmic notable i, alhora, una obertura al turisme internacional.

Un hotel a la mar

Sardenya, a partir dels seixanta, fou un dels epicentres del turisme de luxe. Mentre, a l’altra banda de la costa sarda, l’Aga Khan IV posava de moda Costa Esmeralda entre la jet-set, els Masia convertien el palau a tocar de mar en un hotel que havia d’acollir l’escriptor irlandès Samuel Beckett, que hi va completar la traducció a l’anglès de Primer amor; actors com Virna Lisi, Ugo Tognazzi; o el matrimoni format per Elizabeth Taylor i Ricard Burton l’any 1967 durant el rodatge de Boom, film basat en un text de Tennessee Williams. L’any següent, la cantant Giuni Russo convertia en una cançó els seus desigs d’anar a l’Alguer amb un estranger, fet que la seva mare no havia de saber. Polítics, com el sard Francesco Cossiga, president de la República italiana, també hi van fer estada.

Durant les primeres dècades de l’hotel Villa las Tronas se’n van encarregar sobretot les germanes Teresa i Adriana amb sengles marits, l’arquitecte Andrea Trova, que s’ocupà d’afegir un pis més al palau original, i l’advocat Nino La Spina, que participà en la gestió i hi aportà les antiguitats de la seva família siciliana. Però la idea ha estat mantenir-ne no tan sols l’estructura i la imatge dels temps dels Arborio Mella, sinó l’esperit. Situada en el petit promontori que li va donar nom, amb un horitzó dominat pel golf de l’Alguer, l’actual Villa las Tronas Hotel & Spa té vint-i-quatre habitacions i suites, un elegant menjador d’on es pot observar el centre històric de la ciutat catalana de Sardenya i la possibilitat de banyar-se en les piscines pròpies o a la mar, directament. Per tot plegat, el 2006 va rebre les cinc estrelles del luxe. Algú pot dir que no li calia, perquè en un espai tan carregat d’història com aquest, que ha vist posar-se en remull a la seva platja comtes i comtesses, prínceps i princeses i reis i reines, ja té reservat un lloc en l’Olimp del prestigi hoteler internacional.