[VÍDEO] Un reportatge de France 24 retrata la resistència de la nova generació d’independentistes

Nou anys després del referèndum del Primer d’Octubre, una part dels joves independentistes catalans cerca noves maneres de mantenir viva la reivindicació nacional fora de la política institucional. France 24 hi posa el focus en un reportatge que presenta la llengua, la música i la cultura com alguns dels principals espais de mobilització d’una generació marcada per l’1-O i pel desencís posterior.

La cadena francesa recull, entre més testimonis, el d’en Pau, un antic activista independentista de Celrà (Gironès) que va participar en el moviment estudiantil mobilitzat durant el referèndum del 2017. Recorda aquells dies amb orgull per la capacitat d’organització i de desobediència civil, però admet que una part de l’independentisme ha perdut confiança en la política.

France 24 situa aquest desencís en el cicle obert després del Primer d’Octubre: la violència policial contra els col·legis electorals, l’aplicació de l’article 155, l’empresonament i l’exili de dirigents independentistes i, més tard, les condemnes del Tribunal Suprem espanyol. A tot plegat, s’hi van afegir les divisions entre els partits independentistes i la sensació, entre una part de la base, que les promeses polítiques no s’havien complert.

El reportatge assenyala que, en aquest context, alguns joves han traslladat bona part de la reivindicació a la cultura. Ho exemplifica amb el Cabró Rock, a Vic, un festival que promou la música en català i que s’ha convertit en un lloc de reunió per a un públic que reivindica obertament la identitat catalana.

Un dels artistes entrevistats és en Joan, conegut per KZU, un discjòquei de vint-i-set anys que s’ha fet popular a les xarxes amb mescles de música tradicional catalana. Explica a France 24 que fer música i continguts en català és, per a ell, una manera de contribuir a la llengua i al país, més enllà de l’acció dels partits.

La defensa del català ocupa una part central del reportatge. En Pau explica que cada vegada troba més dificultats per a viure plenament en català, sobretot a Barcelona, i reclama que les administracions garanteixin que els ciutadans puguin ser atesos en aquesta llengua en àmbits com ara la sanitat, el comerç i la restauració.

Alhora, hi veu motius d’esperança. Destaca que molts joves fan música, cinema, vídeos i continguts a les xarxes en català, fins i tot sense vincular-ho explícitament amb l’independentisme. Aquesta nova vitalitat cultural, segons els testimonis recollits per France 24, pot ajudar a reforçar una identitat que consideren amenaçada per la davallada de l’ús social de la llengua.

El reportatge retrata, en definitiva, un independentisme menys centrat en les grans mobilitzacions i en la política institucional, que ha convertit la llengua i la cultura en el terreny de resistència i reivindicació nacional davant el blocatge polític.