L’ex-director de La Vanguardia Màrius Carol ha promocionat el seu darrer llibre, El camarot del capità, a gairebé tots els mitjans, però difícilment oblidarà l’entrevista que l’humorista Joel Díaz li ha fet per al programa APM de TV3. En pocs minuts, Carol s’enfronta a tota mena de preguntes incòmodes sobre el periodisme, la monarquia espanyola i la política.

Màrius, el majordom I Article d’Andreu Barnils 

Durant l’entrevista, l’ex-director de La Vanguardia es defineix com un liberal amb el cor socialdemòcrata, que és “el que ha de ser la persona civilitzada del segle XXI”. I es nega a considerar Juan Carlos I un delinqüent fugat. “Fugat, no, expatriat. Perquè tu et fuguis hi ha d’haver algú que et vulgui atrapar”, argumenta, tot assegurant que al seu diari no es passen “el dia fent editorials defensant a la monarquia”.

Vegeu l’entrevista íntegra ací:

De fet, arran del silenci mediàtic sobre els escàndols que esquitxaven el rei emèrit espanyol, s’esdevé aquest diàleg:

En Juan Carlos ha estat protegit per la premsa.
—No.
Entre altres, per periodistes com tu.
—No.
Tu no veies coses estranyes? A tu t’ha sorprès ara, després de vint anys?
—M’agradaria saber què m’estàs preguntant perquè no ho acabo d’entendre […] Jo no vaig fer de cortesà. Pensa que jo segueixo el cap de l’estat entre l’any 98 fins al 98 o 99…
Sí.
—Eren uns temps que comencen a sortir informacions, però quan es produeix realment una baixada als inferns…
Amb la Corinna
—És el 2004, quan entra la Corinna a la seva vida.

Joel Díaz: “Tinc un odi visceral a l’estat espanyol, però si som independents farem un país de merda” 

Així mateix, mentre l’entrevista avança, Carol assegura que mai li han dit “majordom”, tot i que aquest malnom s’ha fet molt popular, sobretot a les xarxes, per referir-se a ell. “Mai m’han dit majordom. A la vida et poden posar l’etiqueta que vulguin […] Suposo que es refereixen a majordom del meu editor [Javier Godó]”, declara.

Finalment, Díaz li pregunta per la problemàtica de considerar-se periodista, tot i mantenir amistat i contacte habitual amb polítics de primera línia, com ara Soraya Sáenz de Santamaría, quan era vice-presidenta del govern de Mariano Rajoy. Aquest és el diàleg:

Soraya Sáenz de Santamaría ve a tu a preguntar-te què hem de fer per desblocar la situació catalana. Aconsellar no vindria a ser ben bé periodisme.
—Jo la vaig conèixer molt abans de ser vice-presidenta del govern. Vam tenir una bona relació. Quan ells van posar en marxa l’operació diàleg…
Va anar bé, eh?
—Va durar poc, el diàleg. Ella em va preguntar: “Com ho veus?” Estàs traspassant el fi llindar del periodisme i estàs fent de polític? Bé…
Sí.
—Potser sí.
Potser sí…
—Sí, però un no pot deixar de ser ciutadà d’aquest país. I en un moment que veus que el país va cap al pedregar…
El que per tu és el pedregar per altra gent pot ser una situació desitjada i fins i tot necessària.
—Que acabi havent-hi una part del govern a la presó i una altra part expatriada…
No t’agrada la paraula exili, Màrius?
—No és el mateix sortir pel Pertús mentre t’estan bombardejant que fer-ho amagat en un cotxe…
No pateixen prou?
—Jo no ho sé, si pateixen o no. Suposo que sí.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.