Els guanyadors dels premis literaris de la Nit de Santa Llúcia

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

El premi Sant Jordi de novel·la ha estat per a Víctor García Tur, amb L’aigua que vols. La novel·la, ambientada al Quebec dels anys del referèndum per la independència, és una reflexió sobre la família, la memòria, la mort, la llengua i la identitat, en una història on s’enfronten dues cultures i dues llengües. Víctor Garcia Tur (Barcelona, 1981) ja havia estat guardonat a la Nit de Santa Llúcia: el 2019 va guanyar el Premi Mercè Rodoreda de contes pel volum El país dels cecs (Proa). També és autor del recull de contes Twistanschauung (premi Documenta, 2009) i de les novel·les Els ocells (premi Marian Vayreda 2016) i Els romanents (premi Just M. Casero 2018).

El Sant Jordi, amb una dotació de 60.000 euros, a part els drets d’autor, enguany ha batut el rècord de participació, si més no d’aquests darrers deu anys, amb noranta-set originals presentats. L’obra ha estat triada per un jurat format per Míriam Cano, Mita Casacuberta, Maria Campillo, Fe Fernández, Ferran Gadea, David Guzmán i Dolors Udina. El coeditarà per tercer any consecutiu el segell Univers amb Òmnium.

El jurat l’ha guardonat “perquè es tracta d’una obra amb una estructura circular brillant, per la bona caracterització dels personatges, pel joc de símbols que enriqueixen l’univers narratiu, pel joc de veus i per l’aposta formal al servei d’un tema complex”.

El premi Carles Riba de poesia l’ha aconseguit Miquel Desclot amb Despertar-me quan no dormo. És un exercici de maduresa creativa en el qual la contemplació de la natura i el diàleg amb la tradició poètica i artística conformen un univers de densitat moral i d’excel·lència formal. Desclot (Barcelona, 1952) és un poeta i traductor de llarga trajectòria i ja va guanyar el premi Amadeu Oller de poesia l’any 1971 amb Ira és trista passió. Entre les obres que té publicades, es destaquen: Auques i espantalls (1987, Premi Pere Quart d’Humor i Sàtira), El llevant bufa a ponent (1992), Com si de sempre (1994), El jardí de les malícies (2001) i Fantasies, variacions i fuga (2006). També ha conreat a bastament la literatura infantil i juvenil i la poesia per a infants, i ha traduït grans autors com ara: Defoe, Melville, Roald Dahl, Blake, Prévert, Petrarca i Shakespeare.

El premi Carles Riba té una dotació de 3.000 euros i l’ha triat un jurat format per Sebastià Alzamora, Maria Cabrera, Josep M. Fonalleras, Josep Lluch i Teresa Pascual. S’hi han presentat 81 originals. Edicions Proa publicarà l’obra dins la col·lecció l’Óssa Menor.

El premi Mercè Rodoreda de contes i narracions l’ha rebut la més jove de tots els premiats, Anna Gas (Barcelona, 1996) per El pèndol. Es tracta d’un aplec de contes que exposen situacions com ara sortir d’una gàbia per acabar habitant-ne una altra; l’esfondrament de la família i el llast d’una herència que condemna; una corporalitat fràgil en exposició contínua; o el pèndol, que és l’oscil·lació constant d’un extrem a l’altre i la incomoditat dels matisos intermedis.

En aquesta edició, el premi ha superat el centenar d’originals (103). El jurat que ha triat el volum guanyador és format per Francesco Ardolino, Jordi Mir, Marina Porras, Joana Masó i Clàudia Riu. El jurat l’ha guardonat perquè “fa prevaldre la voluntat d’estil, per la coherència argumental i la cohesió narrativa i per l’originalitat de les imatges que crea l’autora i la tensió que aconsegueix en algunes de les situacions dels relats”. Proa edicions publicarà El pèndol i arribarà a les llibreries el febrer vinent. Té una dotació de 6.000 euros.

El premi Josep M. Folch i Torres de novel·les per a nois i noies ha estat per a Tina Vallès amb Els pòstits del senyor Nohisoc. La Clàudia torna de l’escola tan capficada per uns deures que li han posat que quasi xoca amb un camió de mudances que hi ha aturat davant de casa seva. Arriba un veí nou a l’escala. La Clàudia l’anomenarà “el senyor Nohisoc”, i començarà un joc epistolar de pòstits que ja veurem com acabarà.

L’escriptora i traductora Tina Vallès tampoc no és la primera vegada que és destacada en aquesta nit literària: el 2012 va guanyar el premi Mercè Rodoreda amb El parèntesi més llarg. També ha publicat les novel·les Maic (2011) i La memòria de l’arbre (premi Llibres Anagrama 2017), que s’ha traduït a unes quantes llengües. Ha escrit contes infantils, però aquesta és la seva primera novel·la per a infants. Els lectors de VilaWeb la coneixen bé, perquè hi escriu articles d’opinió d’ençà de fa sis anys.

El jurat, format per Paula Jarrín, Pep Molist, Anna Guitart, Oriol Canosa i Elisenda Roca, l’ha guardonada “per una narració imaginativa i suggerent al voltant d’una relació entranyable. Una història que aconsegueix mantenir la tensió i la intriga fins al final, i que converteix la comunicació per pòstits en una altra forma d’estimar la llengua i apropar la mirada dels infants en el món dels adults. Un llibre que regala llibertat, llengua i literatura”. La Galera publicarà la novel·la, que arribarà a les llibreries el març de l’any vinent. Té una dotació de 6.000 euros. S’hi han presentat 13 originals.

I el premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil ha estat atorgat a Rubèn Montañá i Ros per Les esferes del temps. Barcelona, primavera de 1888. Un ésser dotat de poders sobrehumans deixa víctimes per allà on passa, però els repetits atacs es mantenen en secret per no causar un escàndol que pugui enterbolir la imatge de la ciutat, que és a punt d’inaugurar l’esperada Exposició Universal. Domènech és un jove orfe que arriba a la ciutat en un espectacle itinerant de fenòmens, on és exposat com a raresa a causa de les cicatrius que cobreixen la totalitat del seu cos. Aviat descobrirà que la seva vida va estretament lligada amb el monstre.

Rubèn Montañá i Ros (Badalona, 1983) és actor, escriptor i dramaturg, llicenciat en interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha publicat nombroses obres de literatura infantil i juvenil, com ara La nena de l’arbre (la Galera, premi Josep Maria Folch i Torres 2013) i La botiga de mascotes extraordinàries (Barcanova, 13è premi Barcanova de literatura infantil).

El llibre el publicarà la Galera. L’obra guanyadora té una dotació de 6.000 euros i ha competit amb 15 originals més. El jurat era format per Laia Falcón, Laia Soler, Jorge Jiménez, Cristina Ropero i Raquel Díaz. El jurat ha destacat que “és una narració plena de fantasia fresca, original i addictiva, que transcorre amb to magistral i trepidant. Et capbussa en un segle XIX replet d’aventures, ombres i màgia”.

A més d’aquests premis, també s’ha atorgat dos guardons més que ja se sabien: el premi internacional Joan B. Cendrós, que ha destacat la feina dels editors Chad W. Post i Jill Schoolman. Tots dos es destaquen per la qualitat de les obres literàries que fan traduir i s’han distingit pel fet de reconèixer el valor de la literatura catalana i traduir-la a l’anglès. Chad W. Post és editor en cap d’Open Letter Press, una editorial sense ànim de lucre focalitzada a fer arribar al públic angloparlant obres estrangeres traduïdes. Fins ara, ha posat a disposició del públic nord-americà cinc obres de Mercè Rodoreda i quatre de Quim Monzó. I Jill Schoolman és editora i fundadora d’Archipelago Books, coneguda per l’exquisidesa tant de la selecció com de l’edició, està especialitzada en obres clàssiques mundials desconegudes pel públic de parla anglesa. Ha traduït Cinc històries de mar i La vida amarga, de Josep Pla, i Vida privada, de Josep Maria de Sagarra. També ha traduït a l’anglès Treasures of the Spanish Civil War and other tales, de Serge Pey, fill d’anarquistes catalans refugiats a França.

El jurat que atorga el premi és format per: Antoni Bassas, Joan Becat, Laura Cendrós, Carme Colomina, Josep Gifreu, Elena Jiménez, Mary Ann Newman i el director de VilaWeb, Vicent Partal.

I el premi Muriel Casals de comunicació ha estat per al col·lectiu On són les Dones, per la seva tasca a l’hora de reivindicar el paper de les dones en tots els àmbits de la societat, i denunciar l’anormalitat de la seva absència en la política, la cultura, el món acadèmic i, sobretot, als espais d’opinió dels mitjans de comunicació.

La Nit de Santa Llúcia, que convoca cada any Òmnium Cultural, ha canviat de format. A partir d’enguany, la vetllada ha deixat de ser itinerant, tornarà a tenir un emplaçament estable i se celebrarà anualment a Barcelona, concretament al Teatre Nacional de Catalunya. L’objectiu del canvi és consolidar la gala com a nit de referència del calendari cultural dels Països Catalans, i que esdevingui un punt de trobada del sector editorial i literari. A més, es retransmetrà per TV3 en horari de màxima audiència.

La Nit de Santa Llúcia d’enguany continua marcada per la realitat excepcional que viu Catalunya i Òmnium Cultural, l’entitat organitzadora. Ja fa quatre anys que el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, no pot assistir a la Festa Òmnium de les Lletres Catalanes perquè és empresonat des del 16 d’octubre de 2017 per haver defensat l’exercici de drets fonamentals i la llibertat d’expressió.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.