L’hotel de l’aigua miraculosa

El doctor Modest Furest i Roca havia observat en les visites regulars a Caldes de Malavella, a la comarca de la Selva, com els pastors abeuraven els ramats d’ovelles a la deu de les Ànimes. Corria la brama que aquella aigua ho curava tot. I no sols en bevien els xais, les cabres i les vaques, sinó també els veïns del poble, que, per una altra banda, gaudien d’una salut i longevitat envejables, tal com havia descobert el metge en els seus viatges des de Girona. A un científic com ell, higienista, homeòpata, defensor i practicant convençut durant la seva vida de les virtuts curatives de les teràpies naturistes –hidroteràpia, helioteràpia, fisioteràpia…–, aquell fenomen li va cridar l’atenció. I va fer allò que tocava fer: portar a analitzar les aigües. El resultat va ser contundent: l’aigua brollava amb gas, a seixanta graus de temperatura i tenia unes propietats mineromedicinals que la feien única, especialment com a antiinflamatòria i per les alteracions de l’aparell digestiu. El doctor Furest va prendre una decisió: comprar els terrenys d’on brollava aquella aigua miraculosa, la finca de la Pradera i el Puig Amasadó.

L’origen d’un balneari

Òbviament, els romans ja coneixien les propietats de l’aigua d’aquella zona, on van fundar un assentament prop de la Via Augusta del qual queda avui el testimoni de les termes romanes. Durant segles, l’aigua va ser el remei secret que va guarir tots els mals del poble, però amb l’arribada del doctor Furest, en un context en què les aigües salutíferes eren revalorades a tot Europa, es va començar a conèixer més enllà de Caldes de Malavella. L’any 1881 naixia El Vichy Catalan, nom que feia referència a la ciutat balneària francesa, de moda entre la burgesia del moment, que obtindria per la seva aigua la declaració d’utilitat pública dos anys després. Furest ho tenia clar: no sols embotellaria l’aigua de Vichy –de venda en farmàcies–, sinó que també construiria un balneari modern que pogués competir amb els més avançats del món, on els malalts poguessin trobar cura als seus mals i les persones sanes les comoditats i el benestar que convertien aquells establiments en llocs de medicació i d’esbarjo.

Tot i l’ambició inicial i que l’aigua va començar a atreure visitants d’ençà del primer moment, el doctor no va trobar socis disposats a participar en el projecte i va haver de tirar endavant la construcció amb el seu capital i el de la seva esposa, Mercè Tapis. La idea era construir l’edifici aixecat de terra, per a evitar humitats i mantenir la planta eixuta. També calia construir una galeria coberta per tal que els hostes no s’haguessin de quedar tancats els dies de pluja. L’edifici tindria forma de creu perquè, si calgués ampliar-lo, per l’augment del nombre d’estadants, les obres no interferissin en la vida del centre. El 12 de juny de 1898 es va inaugurar la primera secció del balneari Vichy Catalan, on la clientela feia estades d’entre dues setmanes i un mes. Va ser a partir de llavors quan el fundador es va associar amb un grup d’indians tornats de Cuba, que van aportar el capital necessari per a donar un impuls al Gran Hotel Balneari Vichy Catalán, amb la fundació d’una societat anònima dedicada a l’explotació i la venda de l’aigua, embotellada o de qualsevol manera. El famós arquitecte Gaietà Buïgas i Monravà, autor del monument a Cristòfor Colom de Barcelona, va ser l’encarregat de les obres de reforma i ampliació de l’edifici primigeni, avui patrimoni modernista de valor incalculable, en què no es van estalviar esforços. Tampoc en l’entorn natural, atès que es va contactar amb el jardiner de la casa reial espanyola. Les obres s’acabarien l’any 1904, però a càrrec d’un altre arquitecte, Manuel Almeda. El balneari era considerat un dels més distingits d’Europa, amb les habitacions i els tractaments d’hidroteràpia més avançats i serveis de cafè-restaurant i esbarjo, a més de capella pròpia, encara avui en servei.

Una història europea

Gràcies a l’ús pioner del màrqueting i la publicitat i a la seva bona situació geogràfica entre Barcelona i Girona i amb estació de tren a tocar, el Vichy Catalan va viure fins a la guerra una època d’or. Aristòcrates com el marquès de Marianao i el marquès de Foronda, polítics com Josep Bertran i Musitu i Josep Puig i Cadafalch, i artistes com Pau Casals, Josep Llimona i Oriol Junyent, hi van fer estada. Les activitats curatives s’amenitzaven amb excursions, concerts i balls, tertúlies i jocs. Però durant gairebé deu anys el Vichy Catalan va canviar completament d’hostes i va esdevenir un espai on va confluir la història d’Europa. L’agost del 1936 era col·lectivitzat pel Comitè Sanitari, dependent del Comitè de Milícies Antifeixistes, tot i que el gerent va mantenir el càrrec. L’any 1937 va rebre refugiats que havien arribat a Catalunya fugint de l’avanç franquista per la península. I l’any següent va esdevenir centre de sanitat militar, l’Hospital número 2 de l’Agrupació d’Hospitals del Gironès. Amb la victòria franquista, l’hotel va tornar als seus propietaris, però el règim els va imposar l’acolliment primer dels mariners italians del cuirassat Roma, que van generar molt de rebombori al poble, i, posteriorment, amb la victòria aliada a la Segona Guerra Mundial, d’alemanys vinculats al partit nazi, un episodi molt menys conegut. El primer ha estat narrat per Rafel Nadal a El fill de l’italià i l’altre forma part de la trama d’El malaventurat senyor Clauss, de Marta Pascual.

La recuperació de la normalitat va anar precedida per l’estada del cardenal Tedeschini, legat del papa Pius XII al Congrés Eucarístic de Barcelona del 1952. Amb el desenvolupament turístic i l’esclat de la societat de consum, l’aigua de Vichy es va popularitzar com a refresc per acompanyar els àpats i es va convertir en el genèric català per designar l’aigua amb gas, més enllà de les seves propietats indubtables; i el balneari va ampliar les instal·lacions amb piscina, pistes de tennis i tots els serveis per a l’estada familiar. Actualment, el balneari Vichy Catalan –amb un llegat de més de cent quaranta-cinc anys– s’ha situat com una destinació del turisme de salut i benestar, on es pot gaudir d’una desconnexió necessària en temps hiperconnectats, tastar la cuina termal del xef David Heras i aprofitar les possibilitats d’un espai que és molt més que un spa actual. I, tot, gràcies a la perspicàcia d’un metge que va ser al lloc oportú en el moment adequat.