Vicent Moreno: ‘El govern valencià s’hauria d’atrevir a fer una llei d’igualtat lingüística’

El president d’Escola Valenciana parla sobre els punts de fricció amb la conselleria d'Educació i sobre com han canviat les relacions amb el govern ara que alguns dels alts càrrecs són també membres de l'entitat.

VilaWeb
Esperança Camps Barber
01.11.2016 - 22:03
Actualització: 01.11.2016 - 23:03

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La Federació Escola Valenciana celebra la festa anual aquest dissabte a Ontinyent. A la catorzena Nit d’Escola Valenciana es lliuraran els premis i es faran els homenatges a les persones o entitats distingides amb algun dels guardons. Enguany, el Premi Trajectòria Individual és per a la mestra Carmen Agulló. El guardó extraordinari és per a l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida, el IEVA. I també es concedirà un premi pòstum a Josep Vicent García, el tresorer d’Escola Valenciana que es va morir el mes de març. Fins demà no es farà públic el quart reconeixement que ja s’ha avançat que serà per a una entitat que treballa per a promocionar l’ús social de la llengua.

En la Nit també es farà balanç, és clar. Escola Valenciana és una organització potent, capaç de mobilitzar 200.000 persones que cada primavera participen en les Trobades repartides per les comarques valencianes. Actualment hi ha 1.050 inscrits en el programa ‘Amics d’Escola’ amb el qual es financen en part. Encara que, segons que diuen, necessitarien que la xifra d’adherits augmentàs a 5.000 per a no dependre de les subvencions. Aquests ajuts públics els arriben de la Generalitat de Catalunya i no de la Generalitat Valenciana. Amb el canvi de govern, a més, alguns dels alts càrrecs de la conselleria d’Educació i Cultura han estat membres destacats d’Escola Valenciana. En l’entrevista amb Vicent Moreno, que fem a l’Estació del Nord de València, repassem com són les relacions amb aquests companys que ara han passat a l’altra banda de la taula de la negociació. Qüestions com la millora del Decret del Trilingüisme, l’adopció del requisit lingüístic i l’elaboració d’una llei d’igualtat lingüística continuen damunt aquesta taula.

Com han canviat les coses ara que al govern de la Generalitat hi ha prou gent que prové d’Escola Valenciana?
—La diferència està en el fet que, encara que siguen persones que han estat amb nosaltres, ara ells són la conselleria i nosaltres som nosaltres. Això és clar. Però el fet és que abans, en la conselleria, malgrat que sí que hi entràvem a parlar, no ens entenien. No sabien ni d’escola, ni de plurilingüisme ni de pedagogia… era un altre món. Els d’ara saben de què parlem. Estem esperançats perquè se suposa que van caminant cap al model d’escola que havien somniat. Ja ho veurem.

El primer gran punt en què no esteu d’acord és el decret de plurilingüisme. La conselleria va mirar de pactar amb Escola Valenciana les línies bàsiques a l’hora d’elaborar-lo?
—No. Nosaltres el vàrem veure quan el van presentar a tothom. Sabíem que hi treballaven des que entraren, però es veu que no havien acabat els informes perquè s’han assessorat moltíssim en els experts. Quan el vàrem tenir en les mans vàrem provar coses i el comparàrem amb el que nosaltres voldríem.

I, segons que sembla, el que voldríeu no s’ajusta exactament a allò que diu el decret.
—El decret és molt complicat. Llevar-ne un significa aprovar-ne un altre. Però hem de tenir en compte d’on partim. No partim d’un país homogeni lingüísticament ni escolarment. L’ús social de la llengua al carrer és el que és i en diverses parts del territori. Totes les zones castellanoparlants tampoc no són iguals. L’Alt Palància, la Canal de Navarrès no són igual que el Baix Segura.

Quines coses en canviaríeu, del decret?
—Voldríem una immersió. Una immersió completa a tot el país. Però sabem que això no és realista. Per tant, què pensem que ens pot ajudar a avançar? Veiem que començaven en un nivell massa baix. Després de trenta-tres anys de Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, en algunes zones s’havien d’haver eliminat alguns passos. Escola Valenciana pensa que l’Itinerari que la conselleria anomena ‘bàsic’ s’hauria de suprimir i totes les escoles del País Valencià haurien d’adoptar el nivell ‘avançat’. Ara, les escoles de zones de predomini lingüístic castellà podrien començar per l’itinerari ‘intermedi II’ que per a nosaltres és el bàsic. Això seria transitòriament i amb caràcter extraordinari. A més, pensem que el calendari previst és molt llarg. Nosaltres en proposàvem un de molt més àgil.

Un altre dels punts amb què Escola Valenciana no està d’acord és l’elecció dels nivells per part dels centres.
—Hi ha un article que diu que tots els centres han de decidir quin és el seu nivell i en quin s’adscriuen. Sempre han d’avançar. No poden anar mai cap avall. La nostra proposta diu que s’ha saber clarament quin és el camí per a arribar allà on volem, que és el nivell ‘avançat’. El nivell ‘avançat’ és el que correspondria. Després l’equip directiu ja fa un estudi de les seues característiques com a escola. Mires quantes àrees tens en cada una de les llengües i vas progressant.

Totes aquestes objeccions al decret, les heu fetes arribar a la conselleria d’Educació. Com les han rebudes?
—Han escoltat les nostres argumentacions. Quan anàrem a la reunió en què ens havien d’explicar el decret, traguérem les nostres propostes. Les tenen. No sabem si les hi han incorporades. Igual que nosaltres, els sindicats també hi han participat i hi deuen haver dit la seua. El CVC també ha enviat el seu informe a totes les institucions que participaren en el procés i que hi enviaren propostes. No sé com quedarà.

Era més còmode per a Escola Valenciana que manàs el PP, per a poder reivindicar amb força? Ara que hi ha gent dels vostres, heu de mesurar les paraules?
—De moment, hi diem la nostra. Tenim una reunió periòdica amb el director general de Política Educativa perquè és una manera de coordinar les nostres propostes. Nosaltres parlem d’escola. D’escola en valencià, però a vegades també parlem del sistema educatiu. Som mestres i volem que l’escola siga de qualitat. I en la qualitat no hi entra només la llengua. Com que tenim les converses, llancem la proposta abans no hi haja un determinat conflicte i si la canalitzen per on toca, de vegades la solucionem.

TROBADA D'ESCOLES EN VALENCIÀ 2014 a la ciutat de València. FOTO: ©PRATS i CAMPS. (contacte: pratsicamps@gmail.com )
Trobada d’Escoles en Valencià 2014 a València (fotografia: ©PRATS i CAMPS).

Us heu queixat alguna vegada que el govern va massa a poc a poc.
—Tenen el seu ritme. Els temps els marcarà políticament el govern del Botànic. I no és la conselleria ni el conseller, sinó que aquest govern també marca alguns ritmes en algunes conselleries. Ja té un any i mig de vida. El decret del trilingüisme hauria pogut eixir abans? Hi havia molts condicionants. El govern tenia entremig unes eleccions espanyoles. A veure si ja es calmen. Ja hi ha el govern de Madrid. A veure què fem. Continuem…

Seria el cas del requisit lingüístic per a tots els funcionaris?
—Partim d’un moment diferent del de les Balears. Varen derogar aquella llei que tenien i el nou govern l’ha restaurada. Ací no teníem res. I entropessem moltíssim amb alguns sindicats. En un àmbit com l’educació potser ho tenen més clar, però quan passem a la funció pública no s’atreveixen a entrar-hi o hi posen dificultats. I nosaltres diem, si necessites deu anys, posa’ls-hi… Ens és igual, però s’han de posar d’acord els sindicats. És una decisió política que ha prendre el govern, no la conselleria de Justícia, que sembla que és el que passa. Si foren objectius i no mesclaren el tema polític o corporativista de funcionaris veurien que és senzill de fer. Algú s’ha d’atrevir a fer-ho i no ha de ser l’últim any de la legislatura… Que es vagen espavilant. A Escola Valenciana continuarem reivindicant eixe tema el tercer dijous de cada més. És simbòlic. Però ho diem ben alt. A tall de síntesi: plena competència lingüística per a accedir a la funció pública.

Una altra de les vostres demandes és la que anomeneu llei d’igualtat lingüística. Penseu que en aquesta legislatura es farà realitat?
—La llei d’igualtat lingüística és molt important per a nosaltres. Si la tinguérem, en qualsevol empresa el perfil lingüístic puntuaria per al món laboral. El del bar, el del tren, el de seguretat… La capacitat lingüística va lligada al servei. Ser competent en valencià és oferir un bon servei a la ciutadania. El govern s’hauria d’atrevir a fer la llei.

Ja s’ha superat la problemàtica ocasionada pel programa Xarxa Llibres?
—Xarxa Llibres era col·lectivitzar els llibres. És una bona idea i, de fet, ara que ja ha passat el fum i tot el foc, crec que no es va explicar bé i no es va començar bé. Els centres que ja ho tenien més rodat, que ja feien una xara pel seu compte, no han tingut cap problema. La comissió de treball ja havia estat creada i per tant hem hagut de continuar el que ja teníem en marxa. Els centres que no tenien res d’això s’ho han passat malament. És una proposta bonica i que intenta equilibrar les desigualtats i estalviar diners a la població. L’hagueren pogut presentar el mes de febrer de l’any passat i l’hauríem perfilat. S’ha anat precipitat i això ha angoixat molt i els equips directius s’han trobat desbordats. Ara ja està en marxa i suposem que l’any que ve ja anirà rodat.

En més de trenta anys de funcionament de la Federació Escola Valenciana, suposem que el paper que feu ara és molt diferent del que fèieu quan va sorgir.

-26/05/2012. PREMIS SAMBORI 2012 al Teatre del Col·legi Salesians d'Alcoi. Benvinguda a ritme de dolçaina i tabal a la Plaça Ferrandis i Carbonell del Campus d'Alcoi de la Univ.Politècnica de València, amb la Colla de Danses Carrascal d'Alcoi. ACTE: Presentació i animació a càrrec d'Enric Esteve i el seu grup Assaig Animat i actuació del Grup de Danses Carrascal. Parlaments de Joan Baptista Peiró López (UPV), Vicent Moreno (Escola Valenciana) i Josep Chaqués (Fundació Sambori). Homenatge a Vicent Gras, pioner de la difusió de la llengua a l'Alcoià, a càrrec de Jordi Borrell (Centre Excursionista d'Alcoi). Lliuraments del IX Concurs Sambori Universitari i XIV Premi Escolar de Literatura en Valencià. FOTO: ©PRATS i CAMPS (contacte: J.Prats, tel. 657697726, mail: pratsicamps@gmail.com )
Lliurament dels Premis Sambori 2012 (fotografia: ©PRATS i CAMPS).

—Hi va haver un moment en què estàvem molt dins de l’escola perquè intentàvem fer que el programa d’integració progressiva funcionara i que hi haguera més línies en valencià. En un moment determinat pensàrem que una llengua s’aprèn quan s’utilitza. Si una llengua no té funcionalitat en el carrer, per a què la vols? Vàrem anar pensant una sèrie de programes per a fer que el valencià tinguera presència. Cinema en valencià, perquè no n’hi ha oferta. La Gira de música en valencià farà onze anys que la vàrem crear i molts grups han sorgit arran de la Gira perquè s’han motivat, els hem ajudat en el llançament, en el cartell. N’estan agraïts. El concurs de literatura en valencià Sambori és molt potent, un dels premis literaris amb més participació de tot Europa. Tenim l’oficina de drets lingüístics que va nàixer pels atacs com a valencianoparlants per part d’una administració que no fa servir el valencià, principalment les forces de seguretat de l’estat, amb qui més hem entropessat. I l’altre vessant són les famílies que s’han quedat sense poder escolaritzar els seus fills en valencià perquè no tenien plaça.

El voluntariat és una de les grans fites d’Escola Valenciana.
—El voluntariat té molt d’èxit i és molt senzill. No sé com és que no en tenen tots els ajuntaments. Dóna feina, sí, però els resultats són molt bons. En aquests onze anys hem aconseguit la participació de 22.300 persones entre voluntaris i aprenents. El nostre objectiu, gràcies al voluntariat, és potenciar l’ús del valencià a tots els àmbits per afavorir-ne el nombre de parlants.

Amb quins organismes de l’àmbit lingüístic català us relacioneu?
—A Catalunya amb Òmnium Cultural, dins el programa Som Escola, i a les Illes amb l’Obra Cultural Balear. La unitat de la llengua la tenim més que clara.

El conseller Marzà ha confirmat l’assistència a la Nit d’Escola Valenciana?
—Sí. Hi vindrà no com a conseller, sinó en nom del govern, en representació del president.

I hi fareu un discurs reivindicatiu?
—Al conseller li demanarem que potencie l’ús social de la llengua, que el decret comence a caminar, el requisit lingüístic, RTVV en valencià… Pensem que el govern ha de ser valent a l’hora de decidir les coses. Un govern de canvi que es crega la llengua. I donarem les gràcies als ‘Amics d’Escola Valenciana’ perquè cal recordar que ens financem gràcies als amics i a les subvencions que rebem de la Generalitat de Catalunya. D’ací no en rebem, de subvencions.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes