El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Malgrat que la jota és el ball popular indiscutible dels Països Catalans, a Catalunya des de la Renaixença la dansa nacional per antonomàsia és la sardana… amb permís de les sevillanes! Aquests dos balls, de fet, al nom porten també l’origen. Així com en l’últim cas és clara i diàfana la referència a la capital andalusa, en el primer queda una mica més oculta: hem de canviar la S inicial per una C i modificar la grafia de la primera vocal neutra per veure’n la procedència cerdana. És un bon exemple que moltes danses d’indrets específics del mapa s’anomenen segons aquesta denominació local, algunes vegades de manera més evident i unes altres més amagada. El cercle circassià, el xarleston i el bòston, l’alemanda, la furlana, la siciliana, la polonesa i l’escocesa no enganyen, oi? Però potser sí la farandola, la pavana, la masurca, la tarantel·la i, especialment, la polca i el xotis.

Paraules viatgeres d’avui:
sardana: de la Cerdanya
sevillana: de Sevilla
circassià: de Circàssia
xarleston: Charleston, Carolina del Sud, EUA
bòston: Boston, Massachusetts, EUA
alemanda: d’Alemanya
furlana: del Friül
siciliana: de Sicília
polonesa: de Polònia
escocesa: d’Escòcia
farandola: de Flandes
pavana: de Pàdua
masurca: de Mazury, regió polonesa de la Prússia Oriental
tarantel·la: de Taràntol, nom antic de Tàrent, Pulla
polca: de Polònia
xotis: d’Escòcia

Un xotis ben poc escocès
Hem dit que el xotis deriva, al final de tot, d’escocès. Però no sols d’Escòcia prové en últim terme aquest ball. Perquè, de fet, és en realitat d’origen bohemi a través de la paraula alemanya Schottisch, en referència a una dansa social centreeuropea inspirada en balls pagesos de les illes Britàniques que, passant per França, van arribar i arrelar en territori germànic. Potser per això, quan el xotis va començar a saltar fronteres i va aterrar a Madrid, a mitjan segle XIX, també se l’anomenava –més encertadament– polca alemanya. Des que es va ballar per primera vegada al Palau Reial, el 3 de novembre de 1850, el xotis va adquirir una gran popularitat i va arribar a convertir-se en el ball castís per antonomàsia de la capital espanyola. Fa més d’un segle, doncs, que forma part de la postal més típica i tòpica de Madrid, amb la parella de chulapos fixats per les sarsueles (gorra, ell, i mantó de Manila, ella) al costat del piano de maneta –introduït a la ciutat per Luis Apruzzese seguint el consell del mestre Tomás Bretón–, d’on surten les notes d’aquest xotis tan poc escocès.

Paraules viatgeres d’avui:
xotis: d’Escòcia
bohemi: de Bohèmia
polca alemanya: de Polònia i d’Alemanya
sarsuela: probablement del Real Sitio de la Zarzuela
Manila: capital de les Filipines
Apruzzese: cognom que podria derivar dels Abruços
Bretón: cognom que deriva de la Bretanya

Què és Viatjar de paraula?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.