Viatjar de paraula (7) Utopies força terrenals

  • Aquest estiu us convidem a voltar món sense necessitat de moure-us de casa

VilaWeb
Martí Crespo
06.08.2020 - 21:50
Actualització: 07.08.2020 - 19:07

En el nostre dia a dia, potser inadvertidament, fem servir molts mots o expressions relacionades amb països i llocs mítics i imaginaris. Des del concepte d’utopia mateix, encunyat per l’humanista Thomas More (1477-1535) al seu llibre De Nova Insula Utopia, fins a l’adjectiu lil·liputenc, relatiu als petits habitants de Lil·liput als Viatges de Gulliver de Jonathan Swift (1667-1745), passant pel mot pandemònium, creat pel poeta John Milton (1608-1674) a Paradise lost com a capital imaginària de l’infern. Unes fondàries de la terra, val a dir, que el món llatí també designava amb el mot Tartarus, l’origen de tàrtar. A l’altre extrem de l’infern, l’edèn és el paradís terrenal segons la narració del Gènesi. I a una altra arcàdia (el nom d’una regió del Peloponès, per cert) ens remet xauxa, derivat de la ciutat peruana de Jauja. Menys arcàdics són originàriament els termes babel i sodomia, nascuts de l’univers –geogràfic– de la Bíblia… que, de fet, deriva de Biblos, l’actual port libanès de Gubayl. I lluny del vocabulari popular, enmig de la terminologia específica dels elements químics, el descobridor del tuli, Per T. Cleve (1840-1905), va voler transportar-nos a Thoúlē, una illa imprecisa que marcava el límit septentrional del món conegut pels grecs antics.

Paraules viatgeres d’avui:
utopia: terme creat per Thomas More
lil·liputenc: de Lil·liput
pandemònium: terme creat per John Milton
tàrtar: del llatí Tartarus, ‘infern’
edèn: de l’Edèn bíblic, ‘paradís terrenal’
arcàdia i arcàdic: d’Arcàdia, al Peloponès, Grècia
xauxa: Jauja, Perú
babel: de la torre de Babel bíblica
sodomia: de la ciutat bíblica de Sodoma
Bíblia: de
Biblos, l’actual port libanès de Gubayl
tuli: de l’illa imprecisa de Thoule

Què és Viatjar de paraula?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any